Les notes inflades del batxillerat a la privada eixamplen la desigualtat d’oportunitats en l’accés a la universitat

Un nou estudi de l’Observatori del sistema universitari afegeix un element a la (llarga) llista de desigualtats educatives a Espanya,que va del capital cultural de les famílies a la capacitat (o no) de pagar classes particulars de reforç o la pròpia matrícula de la facultat. Els centres privats presenten «proporcions significativament majors» de notes de batxillerat «molt altes» (el 27,4% de les notes són entre 9 i 10 als centres privats sense concert i 23,9% als concertats; davant el 17,9% dels centres públics), una cosa que «indubtablement» té efecte sobre la possibilitat d’accés a les carreres més demanades.

Uns alts percentatges d’excel·lents de batxillerat a les escoles privades que després no es reflecteixen en la fase general de les PAU –per això es pot parlar de notes inflades–, però que acaben pesant un 60% en la seva nota d’accés a la universitat, una cosa que esbiaixa (encara més) les notes d’admissió a la universitat.

Aquesta és la principal conclusió de l’estudi ‘Notes d’accés a la universitat: ¿Són equitatives? Anàlisi de les diferències entre les notes de batxillerat i les de la selectivitat i els seus efectes sobre l’equitat en l’accés a la universitat’, presentat aquest dijous, a pocs dies que es publiquin les notes de la selectivitat, firmat per la investigadora Vera Sacristán.

El motiu de l’estudi era, al ser en principi –malgrat que ara no està gens clar– aquest l’últim curs en què s’havien de portar a terme aquestes proves en la forma que s’estava aplicant en els últims anys, i estar-se, a més, concretant la seva nova forma, analitzar alguns dels seus pros i els seus contres abans que s’implanti un nou model (una implantació ara com ara sense data), per al qual planteja algunes recomanacions.

L’estudi treballat per Sacristán mostra que a totes les comunitats els percentatges d’estudiants amb nota de batxillerat excel·lent són més grans als centres privats (concertats o no) que als públics i, a més, ho són més als centres privats sense concert, amb l’excepció de Catalunya, on la proporció d’excel·lents més gran es produeix als centres privats concertats (una cosa per a la qual la investigadora no té explicació, ja que són públiques les dades per titularitat, però no per centres). 

Les xifres posen de manifest una tendència general (que també és comprensible, pels nervis de jugar-se tant en un examen): els estudiants obtenen notes substancialment millors en el batxillerat que en la fase general de les PAU. Concretament, entre l’alumnat que és declarat apte per a l’accés a la universitat, la nota mitjana de batxillerat és 7,7 mentre que la de la fase general de les PAU és 6,8, amb un percentatge de persones declarades no aptes del 9,8%.

Posant la lupa a Catalunya, els estudiants de centres concertats treuen gairebé el triple d’excel·lents en el batxillerat que els dels instituts públics, mentre les notes de batxillerat que més s’assemblen a les de les PAU són les dels estudiants dels centres públics.

I si la privada sobresortia en general en el nombre de notes altes a batxillerat, la pública ho fa en el nombre de notes baixes: en conjunt (59,7% de notes inferiors al 8 a la pública, davant el 52,6% dels centres privats concertats i 49,5% dels privats sense concert). Una cosa que, més enllà de la inflació en les notes de certs centres, també té una lectura en clau de segregació escolar i desigualtat en les oportunitats (en la pública hi ha un major nombre d’alumnes vulnerables, amb motxilles familiars que en molts casos impacten en els seus resultats acadèmics).

Abismal diferència entre comunitats

Notícies relacionades

¿Com serà la nova selectivitat?

Selectivitat a Catalunya 2023: Aquestes van ser les notes de tall del 2022

A més de la diferència entre la pública i la privada, l’estudi remarca també la diferència entre comunitats. I, tot i que reflecteix una gran diferència entre comunitats autònomes en els percentatges d’estudiants amb notes de batxillerat excel·lents; aquests percentatges varien entre el 12,7% de les Balears i el 28,2% de Múrcia (bastant més del doble).

Recomanacions

Després de desgranar les preocupants dades, Sacristán, planteja dues recomanacions clares. D’una banda, «molta més transparència». Oferir els resultats per centres per poder veure «qui està inflant quines notes». De l’altra, «donar més pes a les PAU que al batxillerat, ja que les PAU són anònimes i els criteris de correcció són homogenis». Aquesta última, mesura polèmica, que el corrent actual –la de l’avaluació contínua– és anar en la direcció contrària.