Claus de la reproducció assistida: «Als 40, la probabilitat d’un embaràs natural és del 5%»

Esterilitat i infertilitat no és el mateix. El primer és la incapacitat (parlem del 15% de les parelles heterosexuals) d’aconseguir una gestació després de 12 mesos de relacions sexuals freqüents. En la infertilitat (que afecta el 2% de les parelles) sí que s’aconsegueix l’embaràs, però aquest no arriba a terme.

La doctora López reclama impulsar l’educació sexual i l’autoconeixement femení (cicle menstrual inclòs) perquè les dones siguin conscients d’una realitat: la reserva ovàrica és finita i descendeix a partir dels 35 anys. «Amb 40 anys estem, físicament i aparentment, formidables. Però moltes dones arriben a la consulta i s’ensorren quan coneixen la realitat. L’ideal seria quedar-se embarassada amb 20 o 30 anys. A partir dels 40, la probabilitat d’una gestació natural és de menys del 5%», explica la doctora, que també estira les orelles als polítics: «S’hauria de fomentar una maternitat menys tardana, amb recursos econòmics i oferint estabilitat laboral i conciliació».

Si després de 12 mesos de relacions sexuals no aconsegueixes l’embaràs i tens menys de 35 anys, és hora de consultar l’especialista. Si superes aquesta edat, el termini es redueix a sis mesos. I si tens alguna malaltia (endometriosi o has superat un càncer) pots consultar des del primer moment, explica l’autora de ‘Quiero quedarme embarazada’.

El primer pas en consulta és l’anamnesi, una valoració general sobre la història mèdica del pacient. «Si el factor masculí és el motiu de l’esterilitat, se’l deriva a l’andròleg. És a dir, l’uròleg especialista en reproducció assistida», explica l’autora, que destaca que la causa de l’esterilitat és femenina en un 30% dels casos, masculina en un altre percentatge idèntic, mixta en el 20% i desconeguda en un altre 20%.

En funció del pacient, es decideix els passos que s’han de fer. «Amb més de 40 anys, ens saltem la inseminació artificial perquè la taxa d’èxit és molt baixa», remarca López després de destacar que l’edat mitjana en les consultes de reproducció assistida és de 37 anys. Una altra tècnica –més complexa i amb més probabilitat d’èxit– és la fecundació in vitro. La transferència embrionària és la culminació del gran esforç fet prèviament, sobretot per part de la dona: punxades a l’abdomen, alts i baixos emocionals, entrada en quiròfan, punció…

«El gran mite del repòs absolut després de la transferència embrionària és fals», recorda la doctora, que també fa caure un altre mite: el de l’ansietat . «L’ansietat no causa esterilitat, no impedeix que et quedis embarassada. Això sí, una ansietat excessiva i mal gestionada no et deixa portar bé aquest procés», conclou.

La probabilitat d’èxit d’una fecundació in vitro en una dona menor de 35 anys és la següent: 78% (prova d’embaràs positiva), 63% (embaràs clínic), 50% (nounat viu).

Els pacients de les consultes de reproducció assistida no només necessiten un equip mèdic –ginecòlegs, biòlegs, tècnics de laboratori, infermers i genetistes– per aconseguir l’embaràs. És un camí tan llarg, amb tants obstacles i fatiga emocional que cal treballar colze a colze amb psicòlegs i nutricionistes. «Soc ginecòloga, però gairebé soc més psicòloga que una altra cosa. Generes un vincle molt fort amb els pacients. Pot ser que estiguis amb ells cinc mesos o tres anys», confessa la doctora, que insisteix en la necessitat d’una bona dieta. «Verdures, fruites, fruita seca, llegums, peixos i proteïna animal una o dues vegades per setmana. La bona alimentació et pot evitar tantes malalties... i no ho dic per la reproducció assistida sinó, en general, com a concepte de vida. Igual que el descans, el temps lliure i l’esport».