Guia per detectar i desmuntar el discurs de l’odi

El cas de Ripoll pot tenir les seves pròpies singularitats, com que els terroristes dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils arribessin d’aquest municipi. No obstant, aquest tipus de discurs està a l’ordre del dia en les xarxes socials i suposa un risc al ser repetit i difós per líders d’opinió o representants públics perquè normalitzen la discriminació cap a certs col·lectius, segons adverteix un estudi acadèmic publicat al British Journal of Political Sience. Els migrants en general, i els musulmans en particular, són l’objectiu de gran part d’aquests discursos en l’actualitat. 

Aquestes són les cinc principals narratives falses que més se senten.

Mite 1: «Els immigrants delinqueixen més»

És una de les creences més esteses, ja que, al veure que les persones d’origen estranger estan sobrerepresentades en les estadístiques de detencions i condemnes, s’associa directament la nacionalitat o l’origen de les persones amb la delinqüència.

No obstant, com ha explicat la policia catalana en més d’una ocasió a Verificat i també demostra l’evidència empírica en la matèria, la delinqüència és multicausal i l’origen d’una persona no influeix en la potencialitat de cometre un delicte, com apunta una revisió acadèmica d’àmbit internacional. Les condicions socioeconòmiques expliquen millor que la procedència la delinqüència, és a dir, «la probabilitat que un immigrant amb bones oportunitats laborals sigui delinqüent no és més gran que la d’un nadiu en les mateixes condicions», assenyalava un estudi del 2019.

Mite 2: «Reben més ajudes públiques»

També es diu que els immigrants reben la majoria d’ajudes, en detriment de les persones de nacionalitat espanyola. Però els estrangers no tenen més facilitats per demanar ajudes públiques ni per aconseguir-les. De fet, moltes ajudes requereixen un padró o un permís de residència per sol·licitar-les, fet que exclou moltes persones migrades. 

La gran majoria d’ajudes socials es donen per les condicions econòmiques del sol·licitant i la població estrangera en risc de pobresa o exclusió social duplica l’espanyola, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Tot i així, les ajudes que reben els estrangers no són proporcionals a aquesta taxa de risc de pobresa. El 73% dels perceptors de rendes mínimes són espanyols, segons l’últim Informe de Rendes Mínimes d’Inserció del 2021 i la majoria dels usuaris dels serveis socials també són de nacionalitat espanyola (83,5%), segons la Memòria del Sistema d’Informació sobre els Usuaris de Serveis Socials del 2020.

Mite 3: «El Govern crea un efecte crida»

Una altra de les narratives estrella és el suposat «efecte crida», a què es recorre per culpar el Govern d’aplicar unes polítiques migratòries molt laxes que permeten i incentiven l’arribada de migrants a Espanya. Tot i que es rebaixessin les condicions per entrar en un país, algunes rutes per arribar-hi comporten molts riscos: més de 26.000 morts i desapareguts en una dècada intentant arribar a Europa, segons l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (UNHCR). ¿Són llavors les polítiques migratòries les que impulsen els migrants a venir al nostre país? 

Realment no. Hi ha molts factors que poden determinar que algú deixi la seva llar: els possibles conflictes i la falta de drets al país i especialment els cicles econòmics. No obstant, el que sí que no sembla tenir una importància rellevant són les polítiques que aplica el país de destinació, segons un estudi publicat per la Cambridge University Press i com també indica l’informe del Defensor del Poble del 2019.  

Mite 4: «Hi ha una invasió migratòria i un reemplaçament demogràfic»

«Invasió migratòria», «migració massiva» i «onada migratòria» són expressions molt utilitzades que creen un estat mental d’alarma, «la sensació que s’està davant una amenaça», segons explicava fa uns mesos en un article de Verificat la doctora en Sociologia, Antía Pérez. No obstant, parlar d’invasió i reemplaçament és erroni.  

En primer lloc, perquè les xifres de migrants a Espanya (15% de la població) no permeten parlar d’«invasió», segons comentava Antía. En segon lloc, perquè creure que el creixement del país només depèn dels autòctons és una fal·làcia, ja que amb el pas del temps les poblacions es barregen i ja no té molt sentit mirar la taxa de fecunditat en funció de l’origen. A més, està demostrat que la taxa de fecunditat dels estrangers baixa i s’adapta a la dels països de destinació amb el temps, segons explicava Andreu Domingo, el subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics en el mateix article.  

Mite 5: «Els musulmans són radicals»

Notícies relacionades

80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«La majoria de musulmans estan condicionats per posicions radicals» i «volen atacar amb bel·ligerància els valors occidentals» són alguns dels missatges que llançava en una entrevista a 8TV Sílvia Orriols. Però fer aquesta simplificació és erroni, estigmatitza i fins i tot pot ser contraproduent, perquè precisament un dels molts factors que pot influir en la radicalització gihadista d’una persona és el sentiment d’injustícia o exclusió, segons apunta la Xarxa de Sensibilització sobre la Radicalització de la Comissió Europea.   

Tampoc es pot establir una causalitat entre l’islam i el salafisme gihadista, ni tan sols entre el salafisme i el salafisme gihadista, perquè no tots els corrents salafistes defensen la violència, segons explica a Verificat Moussa Bourekba, investigador principal expert en geopolítica global i seguretat del CIDOB. Es calcula que hi ha 1.600 milions de persones musulmanes arreu del món i les estimacions del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS) parlen d’entre100.000 i 230.000 salafistes gihadistes actius al món, un percentatge molt petit respecte al total.