La caiguda de la natalitat ja impacta a l’escola: milers de places d’I3 queden vacants a tot Espanya

La natalitat va en caiguda lliure. En els quatre primers mesos de 2023 van néixer a Espanya 103.443 nens, la xifra més baixa des del 2016, segons les estadístiques de l’INE. Els experts confien que la immigració atenuarà aquesta caiguda, però de moment aquest descens ja s’està deixant notar a les escoles, on milers de places d’infantil (de 3 a 6 anys) quedaran vacants aquest curs acadèmic, un fenomen que es dona en gairebé totes les comunitats autònomes, segons una consulta feta per l’agència Efe.

A Catalunya, el curs vinent començaran educació infantil (EI) 3 un total de 57.459 alumnes, 1.967 menys que en l’actual. La ràtio mitjana estimada en aquestes aules serà de 18,8 estudiants per grup, la més baixa dels últims 10 anys. D’acord amb el que ha passat en els sis anys anteriors, la previsió de la conselleria és que en la xarxa pública augmentin els grups definitius respecte a l’oferta inicial i que en la concertada es tanquin grups.

Un repte del nostre temps

El centre de polítiques econòmiques EsadeEcPol ho va avisar ja fa temps: un dels reptes més importants a què s’enfronta el sistema educatiu a Espanya és com es pot afrontar la pèrdua d’alumnes degut a la baixa natalitat. En els pròxims 10 o 15 anys, les aules d’infantil, primària i secundària es veuran minvades amb un 20% menys de xavals. A simple vista pot semblar una bona notícia: menys massificació, millor educació. No obstant, l’assumpte és molt més seriós, profund i preocupant. Tancar escoles mai és una bona notícia. A més, aquí també hi haurà bretxa. Les més perjudicades seran les escoles petites i rurals.

Si a natalitat a la baixa hi sumem la longevitat gràcies als avenços mèdics, el resultat és que el 2050 Espanya serà –juntament amb el Japó– el país més envellit del món. La natalitat, recorden els sociòlegs, no és una qüestió de les dones, sinó «un assumpte d’Estat». A Espanya, els fills es consideren una cosa privada. Amb prou feines hi ha ajudes a la criança, un escenari en el qual tampoc ajuda la fragilitat econòmica de gaires llars, la inestabilitat laboral, la falta de conciliació i el retard de la maternitat. «L’edat ideal per tenir fills són els 20 o 30 anys. A partir dels 40, la probabilitat d’una gestació natural és de menys del 5%», recordava recentment a EL PERIÓDICO la doctora Sara López, ginecòloga i autora de l’assaig sobre la reproducció assistida ‘Vull quedar-me embarassada’. Espanya encapçala el rànquing del nombre de mares a partir dels 40 anys, que suposen el 10% del total de naixements.

Municipis sense infants

A Espanya, hi ha més de 1.000 municipis (concretament, 1.109) sense infants d’entre 0 i 4 anys. Les previsions apunten que el 2050 hi haurà 800.000 alumnes menys de 3 a 15 anys. Aquesta forta contracció obligarà a tancar escoles, sobretot en el medi rural, i a reduir la mida de moltes més, segons l’informe «Espanya 2050. Fonaments i propostes per a una Estratègia Nacional».

Aquesta tendència amenaça Espanya, però també altres països, com Itàlia, Portugal i Grècia. Mentrestant, França i els EUA se’n salven perquè tenen un índex de natalitat més elevat.

Andalusia i Extremadura

Una de les comunitats autònomes on es veu aquest fenomen amb més claredat és Andalusia: el 27% de les 86.000 places de nou ingrés (3 anys) quedaran vacants en el curs 2023-2024 i en el primer cicle d’infantil (0-3 anys), de les 125.000 places ofertes –entre la xarxa pública i la concertada– n’hi ha 21.000 de lliures. En els últims quatre anys, la comunitat andalusa ha registrat una baixada de 70.000 alumnes d’infantil i primària.

En els centres sostinguts amb fons públics d’Extremadura hi ha 12.893 places per a alumnat de 3 anys. Per al curs vinent s’ha cobert un total de 6.269 places, amb la qual cosa en queden 6.624 sense cobrir.

És habitual que s’ocupin entorn del 50% de les places disponibles a causa que el 65% dels centres educatius estan ubicats en entorns rurals. En l’aposta per les zones rurals, la Junta d’Extremadura manté oberts centres amb un mínim de cinc alumnes i avui hi ha 34 escoles amb menys de 20 nens.

Euskadi i la Rioja

A Euskadi, per al curs 2023-24 han sol·licitat plaça 11.969 alumnes d’aquesta edat. L’any acadèmic anterior s’hi van inscriure 11.993, enfront dels 12.481 del precedent i els 13.785 del curs 2020-21. El gradual descens respon, segons el Govern basc, al descens de la natalitat tot i que en els dos cursos precedents (entre el 2021 i el 2023) hi va influir també la pandèmia.

A la Rioja, la regió amb menys població d’Espanya, s’han ofert per al curs vinent unes 3.500 places per als nens de 3 anys. Aquest curs hi va haver 2.261 sol·licituds, així que unes 1.240 s’han quedat lliures. A la veïna Navarra s’han ofert 4.455 places i n’han quedat lliures 1.337.

València

Al País Valencià, per a les 41.147 vacants d’infantil de 3 anys s’han presentat 29.010 nens i nenes, per la qual cosa queden per cobrir 12.137 places.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Des de la Generalitat justifiquen aquesta situació en què sempre cal oferir més vacants perquè si no seria impossible atendre fenòmens com l’escolarització sobrevinguda, amb referència als municipis on la població fluctua molt ja que la seva economia local depèn de les campanyes agrícoles o dels serveis turístics. També cal tenir en compte que gran part del territori està en risc de despoblació i compta amb poca població infantil.

Galícia

La Xunta garanteix plaça escolar pública per al 100% dels nens de 3 anys. La baixada demogràfica a Galícia, i per tant de matrícules, no és una situació nova en aquest curs, ja que és una dinàmica que es ve registrant en els últims anys. Per exemple, en aquest curs es van rebre al voltant de 15.000 sol·licituds de plaça per a infants que entren per primera vegada a les escoles (majoritàriament de 3 anys, però també de 6 anys per primer de primària) per a 26.000 de disponibles.