Denúncia

Morir a l’oficina i que ningú ordeni parar de treballar: «Els responsables deien que el servei era essencial»

Morir a l’oficina i que ningú ordeni parar de treballar: «Els responsables deien que el servei era essencial»
3
Es llegeix en minuts

El cos sense vida de la Inmaculada, la teleoperadora que va morir el 13 de juny durant la seva jornada laboral, es va mantenir prop de dues hores a l’oficina sense que ningú donés l’ordre de parar de treballar. La Inmaculada tenia 56 anys i en feia 15 que treballava al grup Konecta, una gran empresa –més de 12.000 empleats– que ofereix serveis d’atenció al client i telemàrqueting a terceres companyies. Va morir d’un infart. Els metges del Samur van mirar de reanimar-la després que es desplomés, però no ho van aconseguir.

«Va caure a terra abans de la una del migdia», explica Miguel Ángel Salinas, delegat de prevenció de riscos laborals de CGT a l’empresa, que va acudir més tard al lloc dels fets. «A un quart de dues es va certificar la seva mort. Però fins a les tres de la tarda no es va desallotjar l’oficina. Els responsables de la companyia haurien d’haver indicat a la resta de treballadors que es retiressin, però no ho van fer. No hi va haver ordre de desallotjar».

Dos dies després del succés, el sindicat va denunciar públicament que els encarregats de l’oficina van dir als treballadors que continuessin agafant trucades amb el cadàver al costat. «El servei prosseguia com si res», diu el comunicat. No obstant, continua, «algú repetia insistentment: ‘Som un servei essencial’». El text de CGT reprodueix missatges de WhatsApp de treballadors confusos, com «està tirada a terra i nosaltres agafant trucades».

El call center on va morir la Inmaculada és a la sisena planta d’un enorme edifici d’oficines al barri de San Blas, a Madrid. Atenia trucades per a una companyia elèctrica. «No són trucades gaire amables», continua Salinas. «Són reclamacions de persones a les quals s’ha tallat el subministrament». En aquest tipus d’empreses, el teleoperador treballa connectat a un telèfon pel qual li entren trucades i no té opció de desconnectar. Per falta d’una ordre clara i per por de represàlies, molts dels treballadors van continuar la seva tasca. D’altres simplement es van quedar en xoc.

«Jo diria que no es va donar l’ordre de parar de treballar», afegeix Álvaro García, portaveu d’UGT, sindicat que també ha fet un comunicat en el qual destaca el seu «malestar i indignació per la lamentable actuació» de l’empresa. «S’ha dit que es va obligar els treballadors a continuar, però alguns d’ells han sortit després a dir que ningú els va obligar».

Els delegats de CGT van arribar a l’oficina cap a les dues, uns 45 minuts després que se certifiqués la mort. Loreto Márquez, també delegada de CGT i present en l’escena, diu que «el que nosaltres denunciem és que, quan vam arribar i vam dir que calia desallotjar la sala, els responsables ens van dir que era un servei essencial i que no es podien desconnectar. Allà va saltar la indignació. Ens vam posar en contacte amb la tècnica de prevenció de riscos de l’empresa, ens va demanar que esperéssim que ella arribés i allà, durant aproximadament una hora, la gent va continuar agafant trucades».

A les tres, per fi, la responsable de riscos laborals de l’empresa va donar l’ordre de desallotjar. El cos es va mantenir a l’oficina fins passades les quatre, quan els serveis funeraris de Madrid van acudir a retirar-lo. La policia, diuen els consultats, va ser present en tot moment.

Notícies relacionades

‘El Periódico de España’, del grup Prensa Ibérica, s’ha posat en contacte amb Konecta, que no ha respost a una sol·licitud d’informació. D’acord amb les fonts consultades, Konecta ha reconegut l’infart de la Inmaculada com a accident laboralL’endemà va enviar als treballadors un correu, «en to políticament correcte», segons UGT, en què lamentava el que havia passat. Aquest dilluns, quan la notícia es va viralitzar en les xarxes socials i va saltar a les televisions, els empleats dels call centers de la zona –el de Konecta no és l’únic– admetien no saber gaire cosa més que el que havien llegit en la premsa.

«La pregunta és si els van obligar a continuar agafant trucades. Jo no ho sé, perquè treballo en la competència, però per com funcionen aquestes empreses em crec que sí», diu una treballadora mentre fuma a la porta de l’edifici. Tot just esclatar la covid, Konecta va ser notícia per no complir les mesures de seguretat als seus centres de treball a Madrid. Per la seva banda, els sindicats s’han reunit per demandar l’elaboració d’«un protocol» per si torna a donar-se un cas similar.