Els plets per impagaments o desnonaments triguen fins a tres anys a resoldre’s

D’un any i mig fins als tres anys. El primer període és el que es trigava el 2019 a tramitar un plet civil als jutjats de la província de Barcelona (excloent-hi la capital catalana) i a les seccions de l’Audiència de Barcelona; el segon el que dura el procés el 2022. Són assumptes que afecten d’una manera més directa en els ciutadans, com va remarcar el president de l’Audiència, Antonio Recio Córdova. Per exemple, demandes hipotecàries, arrendaments, desnonaments, impagaments, herències, cobrament d’indemnitzacions en general o d’accidents de trànsit, dret a l’honor, entre d’altres; els ingressos de casos no paren d’augmentar als jutjats: de 151.381 el 2019 a 208.944 el 2022. I els recursos: de 15.129 a 19.215.

L’únic que funciona mitjanament bé en la jurisdicció civil són les resolucions dels conflictes de família. El procés per un divorci sol durar actualment sis mesos al jutjat. En el supòsit que es recorri a l’Audiència de Barcelona per estar disconformitat amb la primera sentència, el termini s’amplia a un any. En aquest sentit, els jutjats de família han ingressat menys demandes: de 12.276 el 2019 a 11.815 el 2022, i hi ha 5.729 assumptes tramitant-se. «Fa uns anys la situació era molt preocupant, però ara la càrrega de feina és assumible», segons Recio. 

«La nostra preocupació més important és el retard que hi ha en la jurisdicció civil a l’Audiència de Barcelona perquè afecta de manera rellevant la ciutadania. S’està prolongat en excés la tramitació dels assumptes», va assegurar Recio. Els magistrats que resolen els recursos no donen l’abast i superen amb escreix els mòduls de càrrega de feina que fixa el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Cada jutge d’aquestes seccions de l’Audiència hauria de resoldre 200 plets i ara aquest barem es dispara als 300. En els últims dos anys, el Ministeri de Justícia ha denegat diverses comissions de reforç. Davant aquest cúmul de feina i per pal·liar una situació que està a punt del col·lapse, es reclamen vuit nous togats per a aquestes seccions civils de l’Audiència. En global i per als tribunals i jutjats de la província de Barcelona, les autoritats judicials en requereixen 38, quan per a Catalunya únicament n’hi ha previstos 10 o 12.

Reformes paralitzades

Notícies relacionades

Els jutjats de la província de Barcelona van arribar al seu màxim de condemnes per delictes d’odi el 2021

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

«Si a l’Audiència de Barcelona (on es resolen els recursos de plets civils) no es manté el nivell de qualitat s’actuarà en detriment de la ciutadania», remarca Recio. A més, encara falten per arribar a l’audiència els recursos de la quantitat d’assumptes que encara estan per resoldre als jutjats de primera instància i en els mixtos (penal i civil) de les localitats com Sabadell, Terrassa, Badalona, Santa Coloma i l’Hospitalet de Llobregat, unes ciutats summament poblades. «Les reformes legislatives lluny d’ajudar ens creen més problemes», assegura el president. «Fan falta reformes que agilitzin els procediments i mètodes que permetin disminuir la litigiositat», afirma. La convocatòria d’eleccions ha paralitzat algunes lleis en l’àmbit jurídic que són transcendents per agilitzar l’administració de justícia.

Un altre dels problemes a què s’enfronta l’Audiència de Barcelona és l’augment dels judicis per jurat, que van passar de 59 el 2019 a 72 el 2022. Els presidents de totes les Audiències d’Espanya van proposar en una reunió recent que es retiressin de la llei del jurat els delictes de violació de domicili. Aquest tipus de processos no necessita, segons l’opinió de Recio, l’esforç de constituir un tribunal del jurat. En moltes ocasions, acaba amb una pena inferior o de multa. Els números de les seccions penals de l’Audiència de Barcelona, en canvi, són estables, tot i que Recio també va demanar sis magistrats més. I és que no totes les sales es poden desdoblar per fer front a macrojudicis (haurien de tenir cada una sis magistrats i algunes només en tenen 5, amb la qual cosa s’ha de recórrer a un reforç). La gran sopresa als jutjats socials ha sigut que ha disminuït l’entrada d’assumpte, de 16.461 el 2018 a 11.766 el 2022. Actualment, es tramiten 8.252 casos.