«Patirà sense els seus amics»: la lluita de la família d’un nen amb una malaltia rara per anar a l’institut del barri amb els seus amics

«Crec fermament que el del Gabriel ha sigut un cas d’èxit de l’escola inclusiva. Durant tots aquests anys els seus companys han sigut la crossa que necessitava per avançar; ara no l’hi podem treure», assenyala Alejandro Cáceres, pare del Gabriel, que, com la resta de nenes i nens de la seva classe, el curs vinent començarà a l’institut. La diferència és que no ho farà amb ells, al Poblenou, sinó al Salvador Espriu del Clot. 

La política del Consorci d’Educació de Barcelona de redistribució de l’alumnat amb necessitats educatives especials entre tots els centres de la ciutat [«per no concentrar-los tots en uns quants centres considerats de referència i fer que totes les escoles siguin inclusives», defensa el consorci] ha enviat el Gabriel a un institut al barri del Clot, allunyant-lo dels seus amics de l’escola, que en la seva gran majoria aniran als centres de secundària Joncar, Quatre Cantons i Icària, tots tres adscrits a l’escola; decisió que els seus amics no només no entenen sinó que no accepten, i així ho fan saber al consorci en una carta i escrita i firmada per tots ells.

«El Gabriel val molt la pena»

Un sentit text en el qual comparteixen la tristesa que els genera saber que el Gabriel que no anirà a cap institut del barri, i la preocuación per no poder explicar als seus nous companys que el xaval «val molt la pena». «Com que coneixem el Gabriel, sabem que patirà sense el suport dels seus amics», prossegueix la carta firmada per tots els nens i nenes de 6è A de La Llacuna, que no és l’única dirigida al consorci perquè es replantegi la decisió.

A més de la reclamació presentada per la família del Grabriel, la mateixa escola ha redactat un informe en el qual assenyala que el millor per al nen és seguir la seva formació a l’institut Joncar, el centre de referència per als alumnes de La Llacuna, a fi de fer una transició a la secundària tranquil·la, ja que és un institut en el qual treballen per projectes, metodologia a què el Gabriel està acostumat (i que li serveix per aportar en cada treball fins on pot).

«La decisió d’enviar el Gabriel fora del barri no només impacta en ell i en la nostra família, ja que el seu germà és a cinquè, i el curs que ve també l’haurem d’enviar allà: perquè per al Gabriel és molt important estar amb ell, cosa que també és injusta per al seu germà –prossegueix l’Alejandro, qui remarca que el Gabriel necessita que algun amic que l’ancori–.  També influeix en la resta del grup; el missatge que se’ls envia és que als nens diferents se’ls aparta. Si va al Joncar sap que allà hi haurà el Lluc; si va al Quatre Cantons, tindrà el Pol i si va a l’Icària, el Marcel, però ¿què passarà si l’envien sol al Salvador Espriu? El consorci no ha tingut en compte en la seva decisió l’alt risc d’exclusió social a què l’exposen», conclou el seu pare.

Notícies relacionades

Catalunya encara té almenys 250 escoles i instituts amb barreres arquitectòniques

Nens i nenes ho tenen clar: «El pati ha de ser per a tots, també per als que necessiten estar tranquils»

Fonts del Consorci d’Educació responen que «si han de revisar el cas, ho faran». «Estem compromesos amb la distribució dels alumnes amb necessitats especials, però també, per descomptat, amb el benestar d’aquests nens. Som flexibles; si hi ha un informe de l’EAP (els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica) que assenyala que un nen no pot separar-se dels seus companys, ho respectem», responen des del Consorci, que assegura que l’EAP no els ha fet arribar encara l’esmentat informe.

Atenent aquestes declaracions del Consorci, la reclamació dels pares del Gabriel hauria de prosperar, ja que la recomanació de tots els professionals que han treballat amb el nen és que segueixi al barri, amb els seus companys.