Plantacions exteriors de marihuana: lladres d’aigua en temps de sequera

Les organitzacions criminals trien acuradament els llocs on munten les plantacions exteriors de marihuana. Zones de cotes altes de bosc espès com els que abunden a les muntanyes de les Guilleries i el Montseny són ideals. Sobretot, perquè hi acostuma a ploure més que en altres regions i perquè són a prop de la frontera amb França, la porta a través de la qual el valor de la droga multiplica exponencialment el seu valor, explica el subinspector Carles Ribas, al capdavant de la comissària de Santa Coloma de Farners (la Selva) aquests últims anys, una regió on s’han destruït 11 de les 72 plantacions exteriors descobertes per la policia autonòmica el 2022.

Llum i aigua

El 95% d’aquests cultius ‘indoor’ estan punxats il·legalment a la xarxa general i els traficants no paguen l’elevadíssim consum que roben. En una plantació modesta hi pot haver una vintena de bombetes, cosa que significa que defrauda la mateixa quantitat d’electricitat que consumeix un bloc sencer d’un districte com l’Eixample, segons el cap d’inspecció de la companyia Endesa. I quan els mitjans de comunicació informen que la policia ha desmantellat una plantació amb 2.000 o 3.000 plantes, s’al·ludeix implícitament a una despesa elèctrica semblant al d’un barri sencer.

Ribas remarca que es parla cada vegada més del perjudici social que genera aquest robatori d’electricitat –encara més durant la crisi energètica vinculada a la guerra d’Ucraïna i el conseqüent encariment de la factura– però massa poc del dany que causa l’apropiació il·legal d’aigua per part dels traficants, sobretot per regar les plantacions exteriors, un problema que hauria d’inquietar més en temps de sequera, al parer del subinspector.

Plantes de dos metres d’altura

Notícies relacionades

Els nord-americans van gastar més en marihuana que en cervesa o xocolata durant el 2022

Multimèdia | Així són les plantacions de marihuana que els narcos oculten al bosc

Les plantes de marihuana, que poden arribar a fer més de dos metres en els cultius exteriors, necessiten molta aigua, més de la que proporciona la pluja. Per aquest motiu, els traficants roben milers de litres dels rierols que proveeixen els pantans. Utilitzen bombes de gasolina per conduir-la a través de mànegues fins a piscines inflables de grans dimensions. Després, dissolen els fertilitzants a l’interior d’aquest dipòsit i reguen per gravetat, inundant la plantació. 

No es tracta d’un perjudici social comparable, en termes absoluts, al que suposa el frau elèctric. Però sí un fenomen realment injust per als camperols que han hagut d’interrompre aquest any la seva producció de fruites i verdures perquè s’ha interromput el flux d’aigua a causa de la sequera.