El creador del ‘tour’ del ‘Titanic’: «La seguretat és pur desaprofitament»

Stockton Rush, elfundador d’OceanGate, l’empresa propietària de l’embarcació submergible desapareguda que es dirigia a veure les restes del ‘Titanic’ (anomenada ‘Titan’), va dir que la seguretat és «pur desaprofitament». Rush és un dels cinc desapareguts dins del submarí. Els altres són el multimilionari Hamish Harding, l’explorador francès Paul-Henry Nargeolet i el multimilionari empresari pakistanès Shahzada Dawood i el seu fill de 19 anys Sulaiman, tots dos amb passaport britànic.

«Si el que vols estar segur, no t’aixequis del llit, no pugis al teu cotxe, no facis res», va dir Rush en un pòdcast del 2022 amb el reporter de CBS David Pogue. «En algun moment, correràs algun risc, i realment és una qüestió de risc i recompensa».

Aquesta mentalitat està convertint-se en focus mediàtic a mesura que els rescatistes s’afanyen a trobar el ‘Titan’ perdut,que té Rush i quatre passatgers més a bord i que és probable que s’estigui quedant sense oxigen. Se estimaque li queden unes 16 hores d’oxigen. Els científics oceànics i almenys un exempleat de l’empresa OceanGate han fet sonar les alarmes sobre els seus procediments de seguretat durant almenys cinc anys.

250.000 dòlars per persona

Fundada el 2009, OceanGate, amb seu a Everett, Washington, ha liderat expedicions contractades al ‘Titan’ fins a les restes del ‘Titanic’, a 4.000 metres (13.000 peus) sota el nivell del mar, des de l’estiu del 2021 a un cost de 250.000 dòlars per persona.

Però la nau experimental ‘Titan’, dissenyada per explorar una part de la Terra que poques persones han visitat, està subjecta a poca supervisió regulatòria. Tot i així, els passatgers eren conscients dels riscos mortals que enfrontarien a bord.

Els passatgers del ‘Titan’ van firmar renúncies de seguretat que esmentaven repetidament la possibilitat de mort. La nau, un tub cilíndric de fibra de carboni i titani que funciona amb un controlador de videojocs rudimentari i que fins i tot no té sistema de GPS, està desapareguda des de diumenge.

Sospites

L’aventurer marine d’origen britànic Rob McCallum, que ja havia visitat en altres ocasions les restes del ‘Titanic’, va ser consultor d’OceanGate en els seus primers anys, però va abandonar la companyia per diverses raons, inclosa la preocupació que el fundador i director executiu, Stockton Rush, estigués fent les coses massa ràpid.

«Conec bé Stockton i crec que el món necessita més Stocktons preparats per arriscar-se», va dir McCallum en alguna ocasió. «Però ell és un home que avança a tota velocitat, al dimoni amb els torpedes, i en la indústria submergible, la profunditat extrema té a veure amb la precisió i el control. Res pot deixar-se a l’atzar». McCallum es va negar a comentar sobre la missió ‘Titan’ dimarts.

Carta de la indústria

El març del 2018, la Societat Marina Tecnológica, formada per un grup de tecnòlegs i enginyers oceànics, va enviar una carta a OceanGate demanant-li a la companyia que adoptés estàndards de seguretat reconeguts per al ‘Titan’, i va advertir que l’«enfocament ‘experimental’ de la companyia» podria tenir «resultats negatius des de petits fins a catastròfics».

Els submergibles, a diferència dels barcos i altres embarcacions, en gran manera no estan regulats, particularment quan operen en aigües internacionals, segons ‘The New York Times’.

Un exempleat d’OceanGate, David Lochridge, va expressar la seva preocupació per les pràctiques de seguretat de l’empresa, segons documents presentats en un cas federal del 2018. OceanGate va demandar Lochridge per divulgar informació comercial confidencial sobre la seva tecnologia, i els documents judicials mostren que Lochridge va argumentar en una contrademanda que havia sigut acomiadat injustament del seu lloc a OceanGate «perquè va plantejar preocupacions crítiques de seguretat respecte al disseny experimental i no provat del ‘Titan’ d’OceanGate».

El 2019, en una publicació sense firmar al seu lloc web que explica per què el ‘Titan’ no estava regulat, OceanGate va dir que aquestes aprovacions podrien ser llargues i no abordarien els riscos operatius.

«Posar una entitat externa al dia en cada innovació abans que es provi al món real és un anatema per a la innovació ràpida», deia la publicació.

Firma de renúncies

Des de la desaparició del ‘Titan’, diversos expassatgers que van abordar el submergible van dir que havien firmat una renúncia abans d’embarcar que precisava clarament els riscos extrems.

«Abans fins i tot de pujar al barco, hi ha una llarga, llarga renúncia que esmenta la mort tres vegades a la primera pàgina», va dir Mike Reiss, productor del programa de televisió Los Simpson, que va viatjar al ‘Titan’ a l’estiu per visitar les restes del ‘Titanic’.

I en una transmissió de CBS que es va transmetre a l’estiu sobre els viatges del ‘Titan’, el reporter David Pogue va llegir en veu alta una renúncia d’un passatger que va firmar abans de viatjar a la nau, on es descrivia el ‘Titan’ com una «embarcació submergible experimental que no ha sigut aprovada ni certificada per cap organisme regulador i podria causar lesions físiques, discapacitat, trauma emocional o mort».

Tardança a avisar

Alguns han qüestionat per què els representants d’OceanGate van esperar tant després de perdre el contacte amb el ‘Titan’ per alertar la Guàrdia Costanera dels EUA que el barco havia desaparegut. El barco de superfície va perdre el contacte amb el ‘Titan’ una hora i 45 minuts després de la immersió, a les 9.45 hores a Nova York de diumenge, però la companyia va esperar fins a les 17.40 hores per alertar la Guàrdia Costanera.

¿Una possible explicació? No era la primera vegada que el ‘Titan’ perdia el contacte amb la superfície en una llarga immersió al fons del mar.

Notícies relacionades

Les primeres imatges en 4K del 'Titanic' mostren un ràpid deteriorament

El 57% de les famílies catalanes compren les joguines un mes abans de Nadal

Pogue va dir en un tuit aquesta setmana que durant el seu viatge el submergible va perdre el contacte amb la superfície durant cinc hores. Pogue era a la sala de control del vaixell d’investigació supervisant el viatge en aquell moment.

La nau de la superfície encara podia enviar missatges de text curts al ‘Titan’ durant el viatge, però la tripulació no estava segura d’on era el submergible, va dir Pogue. OceanGate fins i tot va apagar la connexió a internet del barco. OceanGate li va dir que això es va fer per mantenir oberts tots els canals de comunicació en cas d’una emergència. No hi havia manera de confirmar si aquest era el cas, va dir el reporter.