Pena mínima d’un any i mig de presó per al professor de la Bisbal acusat d’abusar de tres alumnes

Pena mínima d’un any i mig de presó per al professor de tecnologia de l’institut de la Bisbal d’Empordà (Girona) acusat d’abusar de tres adolescents. El processat s’enfrontava a una pena de 13 anys i mig per tocar el cul a les menors a classe o als passadissos. L’Audiència de Girona, no obstant, acaba condemnant-lo per un dels tocaments, perquè més enllà de la declaració de la víctima, hi ha «elements externs» que corroboren la denúncia. Entre d’altres, que l’acusat va reconèixer haver realitzat el tocament «de manera involuntària» o els canvis de conducta que després va tenir la menor. Per als altres dos casos, tot i que el tribunal els veu «creïbles», acaba absolent el professor perquè diu que no hi ha aquests elements que n’afirmin «la fiabilitat».

El cas que ara l’Audiència de Girona ha sentenciat es remunta al desembre del 2019. Llavors, l’acusat impartia tecnologia a l’institut de la Bisbal d’Empordà. El professor s’enfrontava a una condemna per tres delictes d’abús sexual a menors de 16 anys. La fiscalia i l’acusació particular li demanaven una pena de 13 anys i mig de presó per tocar el cul a tres alumnes de 1r d’ESO a l’aula o als passadissos del centre.

Durant el judici, el professor va assegurar que era «totalment fals» que hagués fet tocaments a les alumnes. Tan sols va admetre que, en un dels casos (que va passar dins de la classe) podria haver tingut una topada accidental amb l’adolescent. Va explicar que havia anat a recollir material que tenia dins d’una taquilla i que, quan es va incorporar, havia xocat amb la menor sense voler.

Per la seva banda, les alumnes (que llavors tenien 12 anys) van afirmar que el professor els havia tocat el cul. En un dels casos, quan la menor s’hi havia creuat al passadís després de sortir d’educació física per anar al lavabo. I en l’altre, quan la va fer sortir a la pissarra per corregir un exercici.

La sentència de la Secció Quarta, de la qual ha sigut ponent el magistrat Víctor Correas, imposa al processat una pena mínima. Dels tres casos de tocaments a què s’enfrontava, l’Audiència de Girona en considera provat un. En concret, aquell que el professor va qualificar com una topada accidental.

La sentència recull que l’acusat, «aprofitant-se de la seva condició», i mentre feia classe de tecnologia, «després de deixar un pal de fusta que havia fet servir per utilitzar un projecte avariat», quan va passar al costat de la menor «amb ànim libidinós li va tocar el gluti amb la mà oberta». «Sense abans intercanviar paraula i sense motiu aparent», remarca el tribunal.

«Elements externs»

A l’hora de provar que l’agressió va existir, la sentència remarca que, més enllà de la declaració de la víctima, hi ha «elements externs» que permeten corroborar-la. D’entrada, hi va haver «contacte físic» entre l’adolescent i el professor (tot i que aquest últim va declarar que havia sigut involuntari).

Però a més, perquè una companya de classe també va veure el tocament, i així constava en la causa, tot i que finalment no va declarar en el judici. Un extrem, aquest últim, que per al tribunal resulta «inexplicable». «La Sala vol manifestar la seva sorpresa davant la renúncia del Ministeri Públic de la pràctica de la seva testifical per incompareixença en el judici, que priva la Sala d’‘una font de prova privilegiada’», recull la sentència de l’Audiència.

A part d’això, no obstant, la Secció Quarta també conclou que existeixen altres elements que certifiquen l’existència de l’agressió. I aquí, esmenta els canvis de conducta que va tenir l’adolescent a posteriori (que per no anar a classe de tecnologia, feia veure que estava malalta i demanava que l’anessin a buscar). A més, la seva mare també va explicar que la menor va passar de posar-se roba ajustada a «vestir dessuadores del seu germà de la talla XL» i que no volia portar «ni malles, ni pantalons estrets, ni faldilles».

«Creïbles», però no provats

Quant als altres dos casos, tot i que el tribunal els veu «creïbles», l’Audiència de Girona no els dona per provats. Perquè la declaració de les alumnes «no s’ha acompanyat d’elements de corroboració que permetin afirmar raonablement la seva fiabilitat».

En el cas de l’adolescent amb què el professor s’hauria creuat al passadís, la sentència recull, per exemple, que no es van aportar les gravacions de les càmeres de seguretat del centre. I en el de l’alumna que l’acusat va fer passar a la pissarra, l’Audiència de Girona creu que «semblaria necessari comptar, o haver intentat comptar, amb el testimoni de companys de classe».

A més, la sentència recull també que «la pluralitat de denúncies» contra el professor de l’institut de la Bisbal de Empordà no poden convertir-se «en un instrument de corroboració» d’unes i d’altres, ja que «més enllà de tractar-se de tocaments dels glutis per part de l’acusat, no s’aprecien altres elements de connexió que permetin dotar-los d’eficiència corroboratòria».

Tres anys i mig d’inhabilitació

Per això, l’Audiència de Girona acaba condemnant el processat a un any i mig de presó per un delicte d’agressió sexual sobre la menor de 16 anys amb prevalença d’una relació de superioritat. A l’hora d’imposar-li la pena, el tribunal es decanta per «la mínima legal» (en aquest cas, la forquilla va d’un any i mig als dos) perquè no considera «que existeixin elements que justifiquin» apujar-la (per exemple, agreujants).

Notícies relacionades

Els Mossos: «Els Casuals es van reestructurar després del cop del 2009 i van evolucionar a la marihuana»

L’ADN trobat al jersei d’Helena Jubany tampoc és de Santi Laiglesia

A més, la sentència també prohibeix al processat exercir de professor durant tres anys i mig. En concret, durant aquest termini, l’inhabilita per realitzar «qualsevol professió ofici i activitat, sigui o no retribuïda, que comporti contacte regular i directe amb persones menors d’edat».

En matèria de responsabilitat civil, l’Audiència obliga l’acusat a indemnitzar amb 300 euros l’alumna a qui li va tocar el cul. La sentència no és ferma i en un termini de 10 dies pot interposar-se recurs d’apel·lació davant el TSJC.