Més agressions sexuals a Barcelona i retards en l’exploració de víctimes menors d’edat

Núvols negres amb algun petit raig de sol. Aquestés el panorama descrit en la memòria del 2022 dels jutjats de la ciutat de Barcelona. La saturació d’alguns jutjats, com els d’incapacitats, el civils (primera instància) o els que s’encarreguen de l’execució de les sentències penals és evident, i la càrrega de treball que suporten els jutges superen amb escreix fixats com adequats als que el Consell General del Poder Judicial (fins al 152% per sobre els òrgans d’incapacitats). La falta de jutjats, de funcionaris preparats i la tardança a cobrir les vacants és la tònica en els últims anys.

No obstant, altres punts negres que afecten de ple el funcionament de la justícia. El «notable» increment dels delictes contra la llibertat sexual (2.192 denúncies el 2021 i 2.710 el 2022), entre els quals les comeses per menors (105 a 13 9), i que continua la demora d’uns sis mesos en l’exploració de nens i nenes víctimes d’agressions sexuals. El segon: els nou punts de trobada que hi ha a Barcelona on es fan les visites de progenitors quan hi ha un conflicte entre la parella o a algun se li retira la custòdia del fill estan col·lapsats (es triga quatre o cinc mesos per a la primera trobada).

I el tercer, i no menys important, tècnics triguen una mitjana de sis mesos a entregar al jutjat de família els informes psicotècnics dels fills d’una parella que es divorcia, cosa que comporta que la resolució del jutge es retardi més del compte. «El focus el poses en el menor, que és a qui hem de protegir per damunt de tot. I per a un nen sis mesos és una vida, un món», ha assegurat aquest dijous la degana dels jutjats de Barcelona, Cristina Ferrando, en l’acte de presentació de la memòria, en el qual ha estat flanquejada pels degans de les diferents jurisdiccions.

Càrrega de feina excessiva

Entre el 2021 i el 2022 s’han incrementat en uns 33.000 elnombre de qüestions, tot i que la baralla, és a dir, les resolucions d’assumptes pendents, ha disminuït, una dada que es pot considerar com el raig de sol entre núvols. Però hi ha jutjats, com els de primera instància o civils o els d’incapacitats, que passen seriosos problemes per tirar endavant la feina. El 2022, els jutges dels primers suporten un 65% més de la càrrega de treball que el CGPJ considera assumible (1.200 de processos a l’any és l’establert pel CGPJ i la realitat és de 1.900), tot i que la mitjana de donar resposta als plets és de sis mesos.

Notícies relacionades

Els plets per impagaments o desnonaments triguen fins a tres anys a resoldre’s

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Però en pitjor situació es troben els d’incapacitats (tècnicament es diu capacitats i estat civil), amb una càrrega de treball dels seus titulars del 152% (el fixat pel CGPJ és de 704 afers a l’any i en tramiten 1.400). Aquests últims òrgans són els que resolen quan s’intenta modificar la capacitat d’obrar d’una persona, des del domini dels béns i comptes bancaris fins a aspectes sobre la seva salut, així com els internaments involuntaris als psiquiàtrics. El 2021, el termini per decidir era de 2,5 mesos i el 2022, de 5. «El 100% dels processos afecten persones vulnerables», concreta Cristina Ferrando. A més, aquests jutjats han de revisar processos anteriors (uns 10.000) per un canvi normatiu.

Els jutjats d’execució penal són els que, com el seu nom indica, fan tots els tràmits perquè es compleixin les sentències de determinats delictes (els resolts pels jutjats penals amb penes de fins a cinc anys de presó). Adopten totes les mesures necessàries, no només perquè la persona implicada ingressi a la presó, sinó per al pagament de multa o d’indemnitzacions. Els quatre òrgans judicials que hi ha a la ciutat de Barcelona tramitaven el 2021 un total de 2.400 casos i el 2022 aquesta xifra es va disparar fins als 4.000. La demora perjudica sobretot la víctima i la reparació de mal, per exemple, en el cobrament d’una indemnització. Per això es reclama la creació d’un nou jutjat.