Successos

Carrera contra rellotge per trobar el ‘Titan’: ¿quant temps podem viure amb poc oxigen?

Carrera contra rellotge per trobar el ‘Titan’: ¿quant temps podem viure amb poc oxigen?

DPA / EUROPA PRESS

1
Es llegeix en minuts
Marina Tovar

Els passatgers del submergible Titan tan sols compten amb unes hores de suport vital. L’expedició va sortir diumenge passat, amb oxigen per a 96 hores. És a dir, 4 dies. Depenent de l’hora en la qual sortissin el dia 18 passat, les reserves s’acabaran al llarg d’aquest dijous.

¿Quant pot resistir un cos humà amb poc oxigen? ¿Què passa quan es comencen a esgotar les reserves? El cas és que el cervell humàno pot aguantar més d’uns minuts sense oxigen. Les cèl·lules cerebrals moren ràpidament, després de quatre minuts sense ell, i les pèrdues provoquen danys irreversibles. A mesura que ens anem quedant sense oxigen, els canvis ja es comencen a notar al nostre cos; mal de cap, letargia, somnolència i confusió són alguns dels símptomes que podem notar.

Hipòxia i anòxia

Quan no arriba prou oxigen al cervell, comença la hipòxia cerebral, que afecta les parts més grans del cervell, els anomenat hemisferis cerebrals. Segons l’enciclopèdia mèdica ‘MedlinePlus’, la hipòxia pot causar ràpidament la mort o dany cerebral greu. El cervell comença a patir hipòxia molt abans que la persona la percebi, característica que converteix aquesta afecció en molt perillosa. La seva presència pot passar desapercebuda fins a la total incapacitació del subjecte. A més, les funcions intel·lectuals de les persones que pateixen hipòxia disminueixen considerablement, ja que afecten la memòria i el temps de reacció.

La hipòxia i la pèrdua completa del subministrament d’oxigen també provoquen anòxia, una lesió cerebral greu que produeix un dany cerebral irreversible. Deteriora la memòria, la concentració, provoca problemes amb la coordinació motriu i pot provocar dèficits neuropsicològics, fisiològics o de logopèdia.

Minimitzar l’esforç físic

Notícies relacionades

És possible dosificar l’oxigen i allargar el temps que tenim abans de patir hipòxia. Minimitzant l’esforç físic, sense parlar i sense moure’t, es consumeix menys d’aquest gas. A més, l’oxigen se situa en la part més alta de l’espai, mentre que el CO2 descendeix, així que situar-te a dalt de tot possible del lloc pot allargar el temps que queda

En un espai tancat, la falta d’oxigen comporta un altre perill, l’excés de CO2, que pot ser tòxic i letal per a les persones que el consumeixin. Provoca els mateixos símptomes que la falta d’oxigen: mal de cap, falta de concentració, somnolència, marejos i problemes respiratoris.