eWoman: una iniciativa per donar veu i visibilitat a dones de tots els sectors

De la mateixa manera que al llarg de la història s’ha menystingut la veu de tantíssimes dones amb aportacions clau en els camps en què eren expertes, una mirada predominantment masculina també ha sigut la responsable de limitar-los el progrés professional durant segles. Afortunadament, això està canviant i a un ritme ràpid. Un nou paradigma que únicament podia arribar de mans d’elles, les dones, i d’un empoderament que només reclama igualtat d’oportunitats.

En aquest context cobren sentit iniciatives com eWoman, un circuit de jornades a través de la geografia espanyola per donar veu a les experiències de dones emprenedores. Testimonis en primera persona que resulten estimulants, serveixen com a referents i amplien la mirada. L’última d’aquestes sessions va ser dimarts a Barcelona. El club femení Juno House va ser el lloc escollit per a la celebració de l’esdeveniment, en el qual van participar més d’un centenar de dones.

Entre elles hi havia, per exemple, Natàlia Ferré, que, com la majoria de les presents, continua lluitant per «ser dona i no morir en l’intent». En aquest sentit, poder escoltar les vivències de les altres «li va resultar inspirador, li va servir com a mirall i li va permetre prendre consciència de coses que no havia pensat abans».

Per a una altra de les assistents, Sofía Ferreira, «actes com aquest et demostren que, com a dona, pots tenir diferents perfils professionals i agafar-te a aquestes diferents fortaleses per arribar als teus objectius i liderar».

Organitzat per EL PERIÓDICO i Prensa Ibérica –amb l’impuls de CaixaBank, el patrocini de Mayan Spa i la col·laboració de Barcelona Activa–, en aquesta vuitena edició es va sentir el testimoni de diverses dones que, al llarg de la seva trajectòria professional, s’han distingit per la valentia, capacitat de superació, perseverança i lideratge.

Les ponències

L’encarregada de donar el tret de sortida a l’acte va ser Gemma Martínez, periodista i directora adjunta d’EL PERIÓDICO i, per tant, la dona que ocupa el càrrec de responsabilitat més alt dins del diari. Segons va recordar, aquest tipus d’esdeveniments ajuden a «visibilitzar el paper de dones que són referents en els seus respectius camps» [...]. «Si no existissin, seria molt difícil que comptessin amb nosaltres per ocupar càrrecs de responsabilitat i, alhora, seria complicat ser referents per a les noves generacions», va dir Martínez.

A continuació li va tocar el torn a Núria Montserrat, biòloga i professora a ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), que ha desenvolupat la seva carrera professional en l’àmbit de la medicina regenerativa investigant noves tecnologies per entendre i recrear la regeneració d’òrgans al laboratori (vegeu la seva entrevista a les següents pàgines). Una sessió d’alt nivell científic que va donar pas a la segona ponent, Patricia Trillo, directora d’Institucions de CaixaBank a Barcelona, que ha tingut càrrecs de responsabilitat a l’entitat bancària. Trillo va aprofitar la seva conferència per explicar algunes de les aptituds i actituds que han guiat la seva carrera professional (entrevista més endavant).

Diversitat de rols

La tercera de les ponents va ser Marta Méndez, advocada i mediadora. Va començar reflexionant sobre el concepte de diversitat (leitmotiv de la jornada) i com es concretava en la seva experiència. I això la va portar a «la quantitat de rols que exerceix» en la seva vida diària: «El de filla, el de germana, mare, parella, cosina, neboda, tia, amiga, emprenedora, empresària, negociadora, mediadora i dona». I precisament d’aquests rols és del que va voler parlar, considerant que és la seva trajectòria vital i professional la que l’ha portat al lloc que ocupa ara: «Una dona de 51 anys que està on vol estar» i que ha après diverses lliçons. «Primer, que s’ha de viure el dia a dia; que l’important és el moment present i ser-ne conscient». Segon, que «hem d’expressar i demostrar els sentiments» als nostres éssers estimats. I finalment que, a mesura que es fa més gran, més convençuda està que prefereix la qualitat a la quantitat.

Méndez va partir dels seus rols en família. Va tenir un recordatori per al seu germà, a qui va perdre fa dues dècades en un accident de cotxe, que va descriure com «la pitjor experiència de la seva vida». Però alhora allò la va ensenyar que «davant un obstacle només tenim l’opció d’enfonsar-nos o tirar endavant». Ella va optar per la segona. 

Aquell fet traumàtic –va afirmar– ho va canviar tot. Entre altres coses perquè, de sobte, es va convertir en filla única, que amb els anys ha hagut de passar de ser una nena a posar-se al capdavant dels seus pares, amb els malabarismes que això suposa per arribar a tot. «La joia de la corona» són per a ella els seus dos fills –l’Ignasi i la Maria–. Quan tenien dos anys i just s’acabava de separar, va prendre una decisió que sabia que alentiria la seva carrera professional: ells serien la seva prioritat. I encara així creu que és «una de les millors decisions» que ha pres mai. «Ha sigut un luxe poder estar amb ells, estimar-los, educar-los i poder construir una molt bona relació».

D’advocada a mediadora

Una mica més endavant, Méndez es va centrar a repassar els seus rols professionals, començant pel d’advocada. Deu anys després de llicenciar-se en Dret i davant una mala experiència amb un client, va decidir fer un gir a la seva carrera, penjar la toga i posar-se en el paper de negociadora i mediadora. Dins de Gira ADR, amb la seva sòcia, es dedica a empoderar les persones i ajudar-les a analitzar els seus conflictes en l’àmbit empresarial. «Satisfà molt ser un dels elements del canvi», va dir. 

La Marta va recordar que, segons un estudi de l’‘Academy of Management Journal’, entre el 30% i el 50% de la jornada del director general o dels directors dels departaments de les empreses es destina a la resolució de conflictes». Una pèrdua d’energia, temps i diners que elles intenten evitar ajudant aquests professionals a gestionar d’una forma més eficient els problemes interns. El resultat és que «s’incrementa la seva disponibilitat per a funcions executives, es redueix el temps invertit en la resolució de conflictes i millora la feina en equip».

Va acabar recordant que per aconseguir aquesta transformació és necessari un «canvi conceptual i estructural important»: aconseguir que en les negociacions els participants deixin de considerar l’altra part com un contrincant i passin a considerar-la com un «soci estratègic, entenent que, en aquell moment, el necessiten per obtenir el que desitgen».

Finalment, Méndez va destacar també el seu rol com a emprenedora, ja que, amb quatre socis més, va fundar fa uns anys BCN Resol, empresa creadora de dues ‘apps’: B-resol, que ajuda els adolescents a alertar de situacions de ‘bullying’ o trastorns alimentaris (entre altres problemes), i Co-resol, un canal de comunicació i denúncia dins de l’empresa. 

Méndez va acabar sintetitzant el que per a ella significa ser una eWoman: «Ser una dona transversal capaç d’exercir diferents rols alhora, empoderada, que lluita pel que creu i que vol canviar les coses, ja sigui fent moviments grans o petits».

Aperitiu i ‘networking’

Notícies relacionades

Amb lletra de dona, la ‘newsletter’ de Carol Álvarez

Núria Montserrat: «Ara és possible generar parts del ronyó amb cèl·lules reprogramades»

El final de la jornada va estar marcat pel sorteig de dos premis entre les assistents de mans de Mayan Spa, que gestiona els luxosos centres de benestar de l’Hotel Claris, el Palace i el Cotton House de Barcelona: un bo per relaxar-se en aquest spa d’autor que rendeix homenatge a les tradicions mil·lenàries de la cultura maia i una bossa amb els nous productes de la marca cosmètica parisenca L’Âme Maya.

L’aperitiu final va ser l’espai ideal perquè les assistents poguessin establir nous contactes i compartir opinions i experiències.