Els neandertals de Catalunya practicaven el canibalisme en ritus funeraris

La campanya d’excavació a les coves del Toll i Teixoneres (Moià) ha permès recuperar dos fragments de crani d’un neandertal juvenil de més de 52.000 anys d’antiguitat. L’ha donat a conèixer aquest divendres l’equip investigador de l’IPHES-CERCA, que treballa al jaciment. Es tracta del quart individu identificat a les coves del Toll de Moià des que es va descobrir la primera resta de la dent d’un nen el 2016.

A més, els estudis realitzats fins ara han permès identificar marques de tall a la superfície d’alguns d’aquests ossos, cosa que s’ha interpretat com el resultat d’activitats relacionades amb el canibalisme. Aquest any el jaciment compleix 20 anys i, segons la codirectora dels treballs, Anna Rufà, «encara té molt potencial».

Història neandertals

Des de principis de mes treballen una vintena d’investigadors i arqueòlegs a la cova de Teixoneres. El codirector del jaciment, Jordi Rosell, remarca que aquest espai concentra una seqüència estratigràfica d’uns sis metres d’alçària. «Guarda tota la història dels neandertals des dels 250.000 anys fins a la seva desaparició, fa més de 35.000 anys», afirma, posant en valor aquest emplaçament.

El descobriment de dos fragments de crani d’un individu jove, gairebé adult, situat sobre una llar ha sigut un «regal» per a aquest 20è aniversari, segons han coincidit molts d’ells. Va aparèixer per sorpresa la setmana passada mentre feien un tall estratigràfic i, tot i que ho van veure bastant clar des d’un principi, van requerir la confirmació del seu paleoantropòleg de referència, Carlos Lorenzo. «Va pujar de seguida i al veure’l va dir que era de llibre», recorda, amb emoció, Rosell.

Un dels reptes d’aquest jaciment és la gran concentració de restes –entre ossos d’animals, homínids i eines–, que, a més, estan «molt fragmentades», segons detalla la codirectora i investigadora Anna Rufà. Això s’explica perquè els neandertals, que ocupaven temporalment aquesta cova i es movien per una zona pròxima, processaven els animals caçats, els cremaven –durant aquests anys d’investigació han descobert llars i també eines de diferents materials– i els trencaven al màxim per accedir a la medul·la i aprofitar-ne els nutrients. Per pal·liar aquest problema, l’equip està utilitzant tècniques biomoleculars molt especialitzades per identificar-les i poder fer estudis de l’ADN, tant mitocondrial com nuclear. S’espera que amb els resultats d’aquests estudis s’augmenti el nombre de restes humanes identificades.

Clares evidències de canibalisme

És el quart individu identificat a la cova de les Teixoneres i preveuen que no en serà l’últim. El 2016 hi va aparèixer la dent d’un nen de sis anys, la primera resta d’homínid. Un any després també hi van identificar una altra dent d’un jove d’11 anys i la d’un adult senil. Totes les restes tenen una cronologia superior als 52.000 anys i estaven disperses i barrejades amb ossos i dents d’altres animals a l’entrada de la cova.

Notícies relacionades

Trobats quatre ossos del crani d’un neandertal a l’Abric Romaní, a l’Anoia

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Un dels dubtes que hi ha és si aquests humans identificats tenen algun grau de parentiu i per què presenten marques de canibalisme. Segons Rosell, van aparèixer marques de tall en ossos com una clavícula. «Ja podem dir amb seguretat que van ser processats i menjats pels seus congèneres», afirma. I apunta que, si es confirma que eren família, podria ser un fenomen de tractament de la mort dins del mateix grup. «En aquella època la mortalitat era molt elevada, sobretot la infantil, i una forma de reverenciar el cos mort era el seu consum». Aquesta troballa de canibalisme entre neandertals és la primera a Catalunya mentre que també s’ha descobert en altres punts de la península Ibèrica, com el d’Atapuerca, que és més antic, i al sud de França.

20 anys d’investigació

Aquest any es compleixen dues dècades d’excavacions de l’IPHES-CERCA a les coves del Toll. Per celebrar-ho, l’equip d’investigació i l’Ajuntament de Moià han organitzat una jornada de portes obertes aquest dissabte i diumenge al mateix parc i amb xerrades dels investigadors. Tot i que encara no hi ha res definit ni concretat, creu que en un futur aquesta localitat hauria de tenir un espai on posar en valor les restes i, alhora, acostar el coneixement científic perquè «estigui al servei de la gent». Per això, creu que caldria sumar esforços amb les administracions i també el sector privat.