El cost de conciliar a l’estiu: les famílies es gasten entre 800 i 1.000 euros en colònies i activitats infantils

«Si tens família, l’estiu et surt per un ull de la cara. Tots estem esperant la paga extra del juliol per dedicar-la íntegrament als campaments dels nens. Però és que ens fa falta, és la via de salvació per a la conciliació», afegeix Covadonga Berjón, portaveu de l’Associació Nacional d’Empreses d’Activitats i Campaments (Aneacamp).

Després del duríssim cop que va suposar la pandèmia el 2020 (amb una caiguda de la facturació del 80%), el sector ha remuntat el vol. El 2022, la facturació va arribar als 370 milions d’euros. La pujada de l’IPC ha provocat un increment del preu dels campaments aquest any, tot i que les empreses han mirat d’esmorteir-ho, afegeix Berjón, que explica que moltes famílies han hagut d’escollir entre el viatge de fi de curs o el campament d’estiu perquè no poden pagar les dues activitats.

Entre els nens més petits (entre 4 i 6 anys) hi predominen els casals urbans i diürns, molts dels quals s’organitzen a l’escola mateixa. En el cas dels xavals de 8 a 17 anys, també tenen èxit les colònies i els campaments.

Ja siguin urbans o a la natura, els campaments i els casals no són un aparcament infantil. Són una oportunitat educativa i lúdica a què moltes famílies han de renunciar per falta de pressupost. Tot i que hi ha de tot, la majoria estan enfocades en l’esport. N’hi ha alguns de més econòmics, que són els que estan organitzats pels ajuntaments i algunes associacions. Però la immensa majoria són privats. La bretxa econòmica i social fa que, a Catalunya, 4 de cada 10 nens i nenes d’entre 6 i 16 anys es quedin sense un estiu enriquidor i estimulant. Així ho afirma un estudi del 2022 elaborat per Educació 360, una organització que exigeix als poders públics que considerin les activitats infantils d’estiu com «un servei públic i universal».

L’informe d’Educació 360 xifra la despesa de les famílies catalanes en 247 euros durant 3,2 setmanes. El número no deixa de ser una mitjana. No és difícil trobar famílies amb tres nens que es deixen la barbaritat de 2.500 euros per poder compaginar les vacances dels xavals amb la dels pares. També hi ha qui paga campaments privats fora de la seva ciutat que duren cinc dies i costen 500 euros. A la mateixa ciutat i amb horaris que inclouen el dinar, el preu sol rondar els 180 euros. També n’hi ha que no inclouen el dinar, així que els pares i les mares es veuen obligats a escurçar la jornada laboral per anar-los a buscar o demanar ajuda als avis (en cas, és clar, que puguin i tinguin prou forma física per encarregar-se dels nets).

«La conciliació a l’estiu implica que els teus fills disfrutin de la teva presència, i tu, de la seva. Però també que els xavals tinguin una oportunitat educativa i lúdica. No anar a cursos o campaments d’estiu comporta una pèrdua d’aprenentatge que afecta especialment les famílies més vulnerables», explica Enric Aragonès, director de l’Aliança Educació 360, que insisteix en la urgència que l’estiu deixi de ser un factor que incrementa les desigualtats educatives.

«El principal obstacle per anar a campaments, cursos, o casals és el preu», afegeix Aragonès. De fet, l’oferta educativa i lúdica de l’estiu és una opció que escullen el 72% de les famílies catalanes amb alt poder adquisitiu, mentre que en les més vulnerables el percentatge de participació es queda en el 41%, segons l’enquesta del 2022 d’Educació 360.

Més despesa que al setembre

«Les xifres són clares: de poc serveix vanagloriar-se del model educatiu català si no fem res per fomentar una pràctica universal que serveixi de palanca contra les desigualtats educatives», conclou l’informe.

En la mateixa línia, la representant d’Affac insta els poders públics a prendre nota d’aquest estressant problema per a les famílies, que comporta un desemborsament gairebé més elevat que el que s’emprèn al setembre amb l’inici de curs i la compra de material escolar. 

«Cuidar la infància significa ajudar els pares i les mares. Però en lloc d’incentivar la natalitat, els poders públics sembla que fan al contrari. A més, l’educació –inclosa la de l’estiu– no ha de ser una responsabilitat privada de les famílies, sinó una qüestió d’Estat», recorda Gasull. «Hi ha molta diferència entre passar un mes de juliol estimulant en l’àmbit esportiu, cultural i educatiu i amb noves experiències a estar tot aquest temps tancat a casa, davant d’una pantalla. Aquesta desigualtat se suma quan tornen a l’escola al setembre», afegeix.

Gasull insisteix que la cura dels fills –també a l’estiu– continua recaient molt més en les mares, la qual cosa genera pobresa femenina i n’expulsa moltes del mercat laboral. «Et surt més barat no treballar i tenir cura dels teus fills que pagar els campaments», critica. 

Hoy @LauraBaenaFdez ha alzado una vez más por la conciliación 👇 https://t.co/mFkl20brzy

— malasmadres (@malasmadres) 21 de junio de 2023

Notícies relacionades

Tornada al col·le: ¿és bo preguntar als nens i les nenes on han estat de vacances?

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

«La conciliació a l’estiu és un privilegi pagat, hem de reivindicar una legislació perquè canviï», va afirmar Laura Baena, activista de la conciliació i presidenta del Club Malasmadres al programa de TVE ‘Hablando claro’.

Reservar el 30% de les places per a famílies més vulnerables, oferir més beques i ajudes, incrementar els serveis complementaris de baix cost (esmorzar i dinar) i ampliar l’oferta a l’agost (un mes desèrtic pel que fa a campaments infantils) són algunes de les mesures que Educació 360 planteja al Govern.