Les proves esportives en espais naturals es multipliquen: «És una pressió que un dia arribarà al seu límit»

No obstant, el Govern adverteix que suposen una gran pressió per a les zones protegides. El 2021, a la Generalitat li van arribar 260 peticions. L’any passat van ser 378. I aquest 2023 ja se n’han tramitat 217. Segons el Departament d’Acció Climàtica, tenint en compte els mesos que encara queden fins al desembre, se superarà el nombre de proves del curs anterior.

Davant l’allau de peticions, l’Administració ha d’analitzar si la proposta de l’organització és compatible amb la conservació dels espais. «Sobretot tenim en compte l’època de nidificació i cria d’algunes espècies protegides i vulnerables. Quan veiem que el recorregut suggerit pot tenir conseqüències negatives, proposem canvis», explica a EL PERIÓDICO Anna Estella, subdirectora d’Informació i Sostenibilitat de la conselleria.

Exemple de Núria

En alguns casos es modifica el circuit: «Els diem per on poden passar i quins camps no es poden creuar, per exemple.» En d’altres, es proposa un canvi de data. El cas més mediàtic és el de l’Olla de Núria, una carrera que s’organitza cada any a l’entorn de la vall de Núria. L’any passat va deixar de celebrar-se abans de l’estiu i ara es fa al setembre.

¿Qui és el responsable? La perdiu blanca, un ocell de muntanya molt amenaçat a Catalunya. A la zona de Núria en queden unes quantes parelles, però les molèsties de centenars de corredors, que passen a prop del seu hàbitat, podrien ser fatals per a aquesta au. «No es tracta únicament del dia de la carrera, perquè en molts casos els esportistes volen assajar durant les setmanes prèvies i això també és un ‘efecte crida’ per al territori afectat», detalla Estella.

Les peticions passen per diverses administracions ambientals. El servei de fauna i flora de la Generalitat, per exemple, analitza una gran quantitat d’esdeveniments per comprovar que no envaeixin els cantadors dels galls fer. En altres ocasions proposen altres modificacions: «En una zona d’escalada de la Sènia es va restringir l’ús de drons perquè en aquelles roques criava una parella d’àguiles cuabarrades. En una carrera de BTT (bicis de muntanya) al Montsià es va prohibir directament fer volar aquests artefactes».

Permís denegat

De vegades no es proposa una modificació, sinó que directament no s’autoritza la celebració de la prova. Sovint això passa perquè la sol·licitud arriba amb poca antelació i els tècnics no tenen marge per realitzar una avaluació adequada.

«És brutal la quantitat de peticions que rebem. És una quantitat de treball ingent, s’ha de fer un bon estudi de cada cas», detalla Estella. Segons ella, la capacitat dels espais naturals per resistir la pressió d’aquestes activitats «és limitada». «Cal anar amb molt de compte: la sobrefreqüentació pot ser un problema», diu.

Per promoure un comportament sostenible, la conselleria ha posat en circulació un manual de bones pràctiques que es difon a través del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). «És com quan entres en un temple. ¿Oi que respectes unes normes? Doncs als entorns protegits ha de ser igual», exigeix Estella.

Ports i Pirineu

«És ideal que les organitzacions dels esdeveniments expliquin els detalls de l’espai on es realitza l’activitat perquè la gent sàpiga exactament les conseqüències del que fa i vagiamb molt compte», afegeix.

Notícies relacionades

«Els rius estan fets un desastre i això és un perill davant les inundacions catastròfiques»

L’agricultura intensiva, principal culpable del declivi de les aus a Europa

¿Quines zones de Catalunya pateixen més la pressió d’aquest tipus de proves esportives? La palma se l’emporta el parc natural dels Ports (Montsià). En els últims quatre anys ha acollit 208 activitats. També destaquen els espais naturals de Girona, on se n’han organitzat 120. Al parc natural del delta l’Ebre, 58.

Per la seva banda, al parc natural del Cadí-Moixeró s’han celebrat una cinquantena. Al d’Aigüestortes i Sant Maurici, 40, i al de l’Alt Pirineu, 47. Aquests són només alguns exemples que evidencien la magnitud del fenomen, que el pateix especialment la zona sud de Catalunya i la serralada del Pirineu.