Catalunya accelera per segellar el primer pacte de l’aigua: «Pot suposar canvis legals»

Finalment s’ha reunit per primera vegada la Taula de l’Aigua. Aquest òrgan s’hauria d’haver creat durant l’anterior legislatura, però finalment la seva constitució ha arribat en plena sequera. «Això d’avui ha sigut només una primera trobada», expliquen representants d’algunes de les 33 entitats que hi han participat. El Govern apunta en la mateixa línia: fonts de la Conselleria d’Acció Climàtica remarquen que la reunió d’aquest matí al Palau de Pedralbes ha sigut una presa de contacte.

Cada plataforma ha tingut entre dos i cinc minuts per exposar les seves propostes i el seu punt de vista. Avui no estava previst tenir temps per debatre en profunditat cada qüestió. No obstant, a la conselleria hi ha satisfacció perquè tothom s’ha mostrat obert a treballar conjuntament i a escoltar els altres.

¿A on es vol arribar amb la creació de la Taula de l’Aigua? L’objectiu final és tancar un Pacte Nacional de l’Aigua per a Catalunya. Aquest acord, si s’aconsegueix, podria acabar suposant canvis legals per exemple en les fases del pla de sequera o en la manera de gestionar l’aigua a Catalunya. Però el pacte, de moment, encara queda lluny. De moment, l’objectiu és fixar-ne les bases.

Exemple del Ter

Els passos següents seran les reunions de comissions més reduïdes: hi haurà comissions sectorials, per analitzar temes concrets, i comissions territorials, distribuïdes per zones geogràfiques. Durant els pròxims mesos, en aquestes trobades s’hauran de recollir dades i analitzar la situació per tenir una radiografia exacta del cicle de l’aigua a Catalunya.

A partir d’aquí, es podrà saber què s’ha de canviar. El Govern agafa l’exemple de la Taula del Ter a fi de replicar la mateixa metodologia de treball que va culminar amb acords encara vigents. Pere Aragonès ha fet una crida a la corresponsabilitat: «Necessitem consens per construir de nou les bases i els usos dels recursos hídrics a Catalunya».

Durant la trobada s’han abordat diferents qüestions: reducció de fugues, cabals ambientaleso usos agrícoles. Cada sector hi ha contribuït des del seu punt de vista. No defensen, per exemple, els mateixos interessos els sindicats agraris que les associacions en defensa del medi ambient i la biodiversitat o les empreses subministradores.

Desacord previ

Ecologistes en Acció, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) o Ecologistes de Catalunya són algunes de les plataformes socials i ecologistes que han participat en la taula. Reconeixen que la reunió és una bona notícia. No obstant, adverteixen d’una «discrepància de partida» que mantenen amb l’Administració.

Notícies relacionades

El 40% dels aqüífers costaners ja estan en mal estat per la salinització

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

«Trobem a faltar una priorització dels usos. Nosaltres considerem que el primer que s’ha d’assegurar és el cabal ambiental dels rius», adverteix Dante Maschio, portaveu d’Aigua és Vida. «S’han constituït diversos grups de treball, però abans de decidir com es restringeixen els usos, cal assegurar el cabal dels rius i el cicle natural de l’aigua», afegeix.

Tots aquests grups afirmen que l’accés a l’aigua és un dret humà que s’ha de garantir. A més, qüestionen el model agrícola i ramader dels pròxims anys: «¿És sostenible que continuem consumint aigua per a productes agrícoles que exportem o que alimenten porcs que exportem?».