Al·lèrgies al sol: ¿què les provoca i què es pot fer?

El sol ha tornat, i també ho han fet una infinitat de petits problemes cutanis. Sense arribar a les cremades solars, la trobada de la nostra pell amb els raigs ultraviolats (UV) de l’espectre solar (UVA, UVB i UVC) pot donar lloc a diverses reaccions antiestètiques, la majoria de les vegades benignes, però de vegades incapacitants.

Es tracta de les anomenades «al·lèrgies solars» en sentit ampli, o fotodermatosis, que inclouen la lucitis, tant benigna (freqüent) com polimorfa (més rara); la urticària solar, i les reaccions de fotosensibilització.

Es produeixen amb més freqüència a zones de la pell que no solen estar gaire exposades o que no ho han estat durant algun temps (per exemple, després de l’hivern): l’escot, l’esquena, les espatlles, però no a la cara.

Aquesta fotosensibilitat es pot manifestar de diverses maneres: grans, petites ampolles o taques vermelles, irritació i/o una sensació de picor més o menys virulenta (pruïja).

No obstant, en la majoria dels casos els símptomes desapareixen espontàniament, sobretot amb el bronzejat. En el cas de la cremada solar polimorfa, pot tardar diverses setmanes.

Es poden veure afectades tots els tipus de pell. Es calcula que entre el 10% i el 20% de la població francesa està afectada per cremades solars estivals. Aquestes es donen més en dones joves de 20 a 30 anys (90% dels casos), cosa que no significa que els homes n’estiguin exempts. Finalment, tenir la pell clara augmenta el risc de veure’s afectat.

Múltiples causes possibles

No sempre es coneix la causa exacta, però les fotodermatosis són una reacció inflamatòria anormal de la pell a la llum.

Es creu que algunes, com la urticària, són el resultat d’una reacció de les cèl·lules immunitàries de la pell. En resposta a l’exposició a la radiació UV, les cèl·lules immunitàries, en particular els mastòcits i els basòfils (membres de la família dels glòbuls blancs), poden alliberar histamina, que és un dels principals mediadors de les respostes al·lèrgiques.

La histamina és una molècula de senyalització del sistema immunitari amb propietats inflamatòries. Provoca una dilatació dels petits vasos sanguinis responsables de l’enrogiment cutani que apareix. La histamina també pot provocar un augment de l’alliberament d’aigua dels vasos, cosa que dona lloc a un edema local. A més, actua sobre les terminacions nervioses i provoca la picor associada a les al·lèrgies.

En altres casos, com les reaccions de fotosensibilització, l’al·lèrgia està causada per una reacció química entre l’exposició al sol i un producte aplicat sobre la pell (perfum, cosmètics, etc.) o un medicament oral (antibiòtic, diürètic, antifúngic, etc.), que fa que el producte sigui sensibilitzant.

No tota la llum solar és igual

El sol emet diferents tipus de raig UV: UVA, UVB i UVC. Els raig UVC no penetren en l’atmosfera, perquè els deté la capa d’ozó. Només passen els B i, sobretot, els A (95%).

Els UVB són els responsables de les cremades solars i del bronzejat. No penetren més enllà de les capes superficials de la pell, a diferència dels UVA, que poden arribar a les capes més profundes. Per això, els danys causats pels UVB són especialment pronunciats en les persones de pell clara, però els UVA són perjudicials per a tots els tipus de pell, incloses les més fosques. Poden afectar la permeabilitat dels vasos sanguinis i induir una vasodilatació local, deguda en gran part a l’acció de la histamina.

La majoria dels protectors solars protegeixen contra els UVB, però només parcialment contra els UVA, que tenen un efecte nociu acumulatiu. Així que trieu el protector solar amb compte. Compte, ¡les cabines de bronzejat també poden provocar cremades solars!

¿Com reaccionar?

Per aturar els símptomes, no hi ha cap misteri: cal deixar d’exposar-se al sol, posant-se a l’ombra, protegint-se la pell amb roba, utilitzant una crema solar adequada, i en el cas de la fotosensibilització, cal evitar els al·lergògens coneguts.

De vegades els símptomes persisteixen o són més greus. En aquest cas, poden requerir intervenció farmacològica per alleujar-los. Els tractaments suggerits inclouen aplicacions tòpiques de cremes calmants per als casos lleus o corticoesteroides i antihistamínics orals que bloquegen els efectes de la histamina i la inflamació.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

També es pot afavorir un enfocament preventiu previ. Per exemple, exposant progressivament la pell al sol perquè s’acostumi a la radiació UV, evitant les hores més agressives (entre les 10.00 i les 16.00 hores), prenent complements alimentaris com betacarotenoides (precursor de la vitamina A, amb propietats fotoprotectores) o utilitzant un tractament a base d’àcid paraaminobenzoic. En cas de lucitis polimorfa, es poden prescriure prèviament antimalàrics sintètics (tipus Plaquenil).

Aquest article va ser publicat originalment a ‘The Conversation’. Llegiu-ne l’original.