Els Mossos reactiven el seu pla contra la violència sexual a discoteques i al transport públic

Les punxades que es van produir a les discoteques i entorn d’oci nocturn durant l’estiu del 2022, i que van patir en un 100% dels casos dones –algunes de les quals molt joves–, no van estar vinculades a cap altre delicte. No es va detectar en cap dels casos atesos i investigats pels Mossos d’Esquadra un atac amb agulla que anés acompanyat d’una agressió sexual o d’un robatori. Les denúncies per aquests fets, no obstant, van generar una gran alarma social, tal com també havia passat en altres països europeus. 

Actualment, els casos que es coneixen d’un fenomen que sí que va servir per terroritzar moltes dones –el rumor era que a través d’aquestes punxades s’inoculaven drogues que les sedaven per tal de violar-les quan perdessin el coneixement– són «residuals», remarca la portaveu dels Mossos, Montse Escudé, que remarca, no obstant, que la policia catalana tornarà a desplegar aquest estiu un pla per prevenir la violència sexual en l’oci nocturn, com va fer per primera vegada fa un any.

 88% dones

«Llavors vèiem que les denúncies per violència sexual s’estaven incrementant i teníem la percepció que l’oci nocturn era un entorn facilitador d’aquest tipus d’agressions que pateixen les dones en un 88% dels casos», detalla. Actualment, els Mossos ja tenen dades més detallades: el 14% de les denúncies per violència sexual presentades a Catalunya entre l’1 de gener i el 30 d’abril tenen relació amb aquest tipus d’establiments. 

Les xerrades i sessions informatives que els Mossos han mantingut amb treballadors de la nit –controladors d’accés, membres de la seguretat privada o cambrers– han provocat un «efecte desplaçament», afirma Escudé. «Aquests actors han fet que l’acció dels agressors estigui més limitada que abans, perquè estan més atents», ha raonat. 

Tocaments

Així semblen avalar-ho les dades. Si s’entra a desgranar aquest 14% de les denúncies per violència sexual que les dones han presentat al llarg dels últims mesos –en què encara no estan computats, per tant, els episodis vinculats a l’estiu, una estació de vacances i de màxima activitat per a les discoteques i bars musicals de desenes de municipis dedicats al turisme–, s’aprecia que només la meitat d’aquests delictes (46%) s’han perpetrat dins dels establiments. 

Aquests atacs contra la llibertat sexual de les dones a l’interior de discoteques, a més, han sigut tocaments en un 74%, conductes «menys greus» des d’un punt de vista penal, remarca Escudé, però que poden ser igual de perjudicials per a les víctimes, que poden haver sigut «acorralades» per un grup i grapejades en contra de la seva voluntat. 

El local, com a punt de trobada

Escudé posa el focus en la resta de les ocasions, quan el delicte s’ha comès fora de la discoteca o del bar musica, però la captació de la víctima per part de l’agressor s’ha produït dins dels recintes d’oci nocturn. Perquè el 21% es correspon amb casos que s’han produït a la via pública, i el 19%, a domicilis o hotels.

Però al fer ‘zoom’ sobre aquests dos escenaris s’aprecia que un de cada tres –en el primer– i dos de cada tres –en el segon– es corresponen amb situacions en les quals l’agressor va conèixer i va entabanar la víctima en un local d’oci nocturn. 

Més seguretat i prevenció

Aquest estiu els Mossos, en col·laboració amb les policies locals, tornaran a incrementar la prevenció en els entorns d’oci nocturn. Es repetiran els patrullatges uniformats en els trajectes que connecten discoteques amb estacions de transport públic i es repetiran els filtres del Pla Daga per combatre la presència d’armes blanques entre ciutadans que surten de festa. 

Notícies relacionades

Parla una víctima d’una punxada: «Vaig sentir que havia de dir que sí a tot»

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

El 2022, les denúncies per violència sexual van augmentar més d’un 10% a Catalunya i al llarg del 2023 s’han tornat a incrementar en un 19%, dada que confirma una tendència preocupant i que es manté estable des del final de la pandèmia.

Objectiu: inocular terror i ansietat

Un estudi de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències també determina que en cap punxada es van registrar substàncies tòxiques que provoquessin vulnerabilitat ni agressions posteriors. Per tants, segons aquests especialistes, més que intents d’agressió sexual per submissió química, es va tractar de casos de «terrorisme masclista». Els toxicòlegs –que sí que referencien les ferides comeses per objectes punxants que presentaven les dones– apunten que es va tractar d’un fenomen importat de França i el Regne Unit que buscava crear ansietat i terror entre les noies.