Catalunya tindrà el primer centre de memòria històrica LGTBI+ del sud d’Europa

Catalunya tindrà un Centre de Memòria i Documentació LGTBI+. Serà el primer d’Espanya i del sud d’Europa i s’afegirà als altres quatre que actualment hi ha al món. Així ho ha anunciat aquest dimecres, Dia de l’Orgull LGTBI+, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en un acte en què ha reivindicat la trajectòria i la lluita del moviment i dels activistes del col·lectiu a Catalunya.

«El Govern té la ferma decisió que Catalunya aculli en els pròxims temps un Memorial LGTBI+», ha dit durant l’acte institucional de commemoració del Dia de l’Orgull i després del desplegament de la bandera de l’arc de Sant Martí al balcó del Palau de la Generalitat. Un missatge que té especial importància aquest any, quan l’Orgull prepara una mobilització massiva davant l’onada d’ultraconservadorisme que aquests dies ha tingut el seu exemple més mediàtic en la polèmica decisió d’ajuntaments del PP i Vox de retirar banderes LGTBI.

El cap de l’Executiu ha fet referència precisament a «l’onada reaccionària contra els drets i les llibertats que s’està produint en el nostre entorn» i ha avisat «que poden suposar un retrocés». «I perquè no volem cap retrocés, perquè volem tots els avanços i els volem per a tothom, és imprescindible també honrar la memòria i per això impulsarem aquest Memorial LGTBI+», ha afegit. «Els drets no venen per generació espontània», ha remarcat, acompanyat de la presidenta del Parlament, Anna Erra; i els consellers Tània Verge, Meritxell Serret, Anna Simó, Manel Balcells i Joan Ignasi Elena.

Aquest serà «un espai més del conjunt de la memòria històrica i democràtica» desplegats a Catalunya, el primer d’Espanya i del sud d’Europa i el cinquè del món. Avui dia, a Catalunya hi ha alguns (pocs) monuments i espais que posen en valor la lluita en defensa de la diversitat sexual i de gènere: la glorieta Sonia Rescalvo al parc de la Ciutadella de Barcelona, el triangle rosa de Sitges o el mural LGTBI de Ripollet són alguns d’aquests pocs exemples.

A escala internacional, com a memorials LGTBI+, hi ha el Schwules Museum de Berlín, l’IHLIA LGTB Heritage Center d’Amsterdam, el GLBT History Museum de San Francisco i el Leslie Lohman de Nova York. El de Catalunya serà, doncs, el cinquè Centre de Memòria i Documentació LGTBI+ del món.

Divulgació i investigació

¿Com serà? Segons les primeres dades que ha donat el Govern, el futur Centre de Memòria i Documentació LGTBI+ es planteja com un espai de recuperació i divulgació de la memòria democràtica LGTBI+ catalana. Es preveu que disposi d’un espai expositiu, que ajudi a difondre la memòria democràtica del col·lectiu LGTBI+ de Catalunya, i que compti amb un centre de documentació del moviment.

Així mateix, el centre buscarà potenciar la investigació acadèmica a escala LGTBI+ i l’estudi de les implicacions que aquest moviment ha tingut en l’àmbit històric, polític, social i cultural a Catalunya. També està previst crear una sèrie de recursos pedagògics que afavoreixin la divulgació de la memòria del moviment LGTBI+ entre els nens i els adolescents, i que promoguin els valors de la igualtat i el respecte per la diversitat. El memorial també aspira a convertir-se en un punt de trobada del col·lectiu LGTBI+ i el seu teixit associatiu, promovent i dinamitzant diferents activitats.

En la realització del projecte estan implicades les conselleries d’Igualtat i Feminismes, de Cultura (a través de l’Arxiu Nacional de Catalunya) i de Justícia (a través del Memorial Democràtic), així com entitats com el Casal Lambda, que compta amb el Centre de Documentació Armand de Fluvià.

«Estem compromesos a construir aquest país de drets i oportunitats per a tothom», ha assegurat el president, que ha advocat per incorporar la perspectiva LGTBI+ en totes les polítiques públiques que impulsen des del Govern, que ha recordat que el Dia Internacional de l’Orgull és un dia per «honrar la memòria dels que van fer el primer pas» en la lluita per als drets LGTBI+ des del carrer i l’associacionisme, quan els serveis públics no donaven el suport que, segons ell, han de donar.

«No es tracta d’una política sectorial, sinó que és una política de país. Un país no pot ser plenament lliure si la totalitat dels seus ciutadans i ciutadanes no se senten plenament lliures. I per això s’ha de continuar perseverant en la defensa dels drets i les llibertats».

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha recordat que amb la creació d’aquest memorial el Govern dona compliment al Pla de Govern i fa una aposta per la defensa dels drets i llibertats del col·lectiu LGTBI+. «Davant l’auge de l’extrema dreta, la memòria és més necessària que mai; necessitem fer memòria per tenir un present i un futur de drets i llibertats», ha remarcat Verge.

L’activista LGTBI+ Fina Campàs ha llegit el manifest institucional que aposta perquè els poders públics preservin els drets del col·lectiu amb el desplegament de lleis d’igualtat i de polítiques públiques que «garanteixin l’accés de totes les persones» a recursos i serveis. «Uns drets que han d’interpel·lar el conjunt de la societat, perquè s’exerceixin i es defensin de forma col·lectiva,» ha defensat.

Catalunya pionera

Notícies relacionades

L’esport, entre la visibilitat i la normalització en el col·lectiu LGTBI

Persona no binària: ¿home, dona, cap o totes dues?

Catalunya ha sigut una comunitat pionera en la defensa dels drets de les persones LGTBI+. Va ser aquí on van sorgir les primeres associacions LGTBI+ d’Espanya fa 53 anys, i va ser a Barcelona on el 1977 es va organitzar la primera manifestació en protesta per una llei franquista que criminalitzava i reprimia les persones per la seva orientació sexual o identitat de gènere .

El 1998, Catalunya es va convertir en el primer territori de l’Estat a reconèixer les parelles de fet entre persones del mateix sexe, incloent-hi el dret a l’adopció el 2005. Així mateix, el 2014 es va aprovar la Llei 11 /2014 per protegir els drets de les persones LGTBI+.