El nou sistema de targetes moneder amenaça el futur dels bancs d’aliments

L’escassetat fa mesos que es nota amb la llet, però aquesta és només la primera part de les conseqüències que els bancs d’aliments temen que es produeixi l’any que ve amb el canvi del sistema d’ajuts de la Unió Europea per a l’alimentació dels més vulnerables. A partir del 2024, els aliments que arribin de la UE deixaran de ser en espècie i s’implantarà l’ús de targetes moneder amb què els usuaris podran anar a comprar directament a un supermercat. Un canvi de model que, segons els bancs d’aliments catalans consultats per EL PERIÓDICO, portarà moltes entitats al tancament.

«El panorama és molt negre, ens veurem obligats a deixar la gent abandonada», adverteix el president del Banc dels Aliments de Barcelona, Lluis Fatjó. La Generalitat promet redoblar la inversió perquè això no passi: «No deixarem ningú fora», asseguren des de la Conselleria de Drets Socials.

El sistema d’ajudes alimentàries per a les famílies més vulnerables se sosté amb diverses aportacions. El Banc d’Aliments i la Creu Roja són les dues entitats que piloten el gruix de donatius, perquè són les encarregades de gestionar el Fons d’Ajuda Europea per als Més Desfavorits (FEAD). Cada any, Europa aporta aproximadament 4.000 tones d’aliments als bancs d’aliments catalans. Aquesta aportació es fa amb aliments en espècie, comprats fora dels canals del mercat i, per tant, a un preu molt menor del que es troba en un supermercat.

Arran de la pandèmia de coronavirus, les institucions europees es van plantejar la necessitat de canviar el model de la gestió d’aquests fons. Aposten per les targetes moneder: que les famílies puguin tenir una targeta amb diners per poder comprar al supermercat. La idea és evitar l’estigmatització que provoquen les cues de la fam, donar més llibertat a les famílies vulnerables i sobretot assegurar la compra regular de fruita, verdura, carn, peix o productes d’higiene íntima, que no arriben amb tanta freqüència als centres de distribució d’aliments de les entitats socials. El pla s’havia de començar a aplicar el 2022, però es va decidir posposar-lo fins al 2024.

Diferencial enorme

L’aplicació d’aquest nou model preocupa, i molt, els bancs d’aliments. «Serà un any negre per a nosaltres», aventura Fatjó. Segons els seus càlculs, les targetes moneder només arribaran al 10% de les famílies que estan sent ateses en l’actualitat. «Quan substitueixes l’entrega de productes, obtinguts en una subhasta amb preus baixos, per targetes moneder per anar a comprar-los al supermercat a preu de mercat, el diferencial és enorme», remarca. Assegura que la mateixa quantitat de menjar aconseguit amb un euro en la subhasta de preus fora de mercat s’eleva fins a tres en un supermercat. «Cada mes les targetes tindran uns 400 euros, quan els productes aportats en el dia d’avui per la UE costen 50 euros per personaa l’any», assenyala Fatjó.

La conseqüència, doncs, serà que caldrà reduir el nombre de persones ateses. No hi haurà targetes moneder per als que en el dia d’avui acudeixen a les cues de la fam. A la província de Barcelona, el Banc dels Aliments atén 130.000 persones. «Ens han dit que les targetes podran arribar, com a màxim, a 10.000 famílies, i que seran d’ús temporal, uns sis mesoscom a màxim», es queixa Fatjó, que fa mesos que té converses amb el Ministeri de Drets Socials i amb la Conselleria de Drets Socials.

El Banc està ara enquestant totes les entitats que reparteixen menjar a Catalunya per saber quines podrien aguantar aquesta reducció de l’aportació d’aliments en espècie. «Hi ha moltes entitats que hauran de tancar. Només aguantaran aquelles que tenen més donatius i fons propis», avisa. Recorda que el 70% de les entitats combinen l’entrega d’aliments amb projectes d’inserció social. «L’entrega d’aliments permet molta regularitat, i ajuda també el treball comunitari per apoderar aquestes persones i ajudar-los a buscar feina», explica el director del Banc.

La Generalitat, que és qui gestionarà aquestes ajudes a partir de l’any que ve, assegura que se n’encarregarà. «No deixarem ni una família sense accés als aliments bàsics. Per cobrir els efectes dels canvis en les directives espanyoles i europees estem treballant en noves línies d’ajudes», expliquen des de Drets Socials. Anuncien una aportació extra de dos milions d’euros en subvencions, que suposarà un augment del 25% dels fons que es destinen en l’actualitat.

Asfíxia i llista d’espera

Notícies relacionades

L’encariment del cistell de consum agreuja la mala alimentació i l’obesitat infantil

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Aquest canvi de model arriba en un moment en què els bancs d’aliments ja estan asfixiats. El 2023 la UE ja ha retirat l’aportació de llet i oli, els dos productes més demanats. La inflació no tan sols ha portat més famílies a les cues de la fam, sinó que les obliga a comprar menys productes amb els mateixos diners. A Madrid, durant el primer trimestre de l’any, hi ha hagut un repunt del 2,6% de persones ateses respecte al mes de desembre. A Barcelona va ser del 0,7%. Els augments no són més grans perquè les entitats estan generant llargues llistes d’espera, ja que no poden atendre tots els que ho necessiten.

«Hem hagut de dir fins aquí. No podem arribar a tothom. Preferim alimentar bé 10 famílies que alimentar-ne malament 20», explica Gemma Rodríguez, coordinadora del centre de distribució d’aliments De Veí a Veí, al barri de Sant Antoni de Barcelona. Cada mes atenen 112 famílies, quan l’any passat n’eren 141. Com a totes les entitats, el preocupa el canvi del model per a l’any que ve. «Pot ser un desgavell però continuarem repartint el poc que tinguem», diu Rodríguez, que confia en la solidaritat veïnal i els projectes solidaris al barri per poder seguir a la superfície.