Abusos sexuals, baralles i plagues: la CGT denuncia deficiències greus a pensions d’emergència social de Barcelona

La cara B dels desnonaments: (mal)viure en una pensió

El govern de Colau ha augmentat un 53% la vivenda pública, però allotja un 70% més en pensions

Abusos sexuals, baralles i plagues: la CGT denuncia deficiències greus a pensions d’emergència social de Barcelona

CGT

5
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Hem vist abusos a menors, agressions sexuals i físiques, una falta flagrant de neteja i situacions de greu inseguretat per a les treballadores: en definitiva, s’estan vulnerant sistemàticament els drets humans de les persones més vulnerables», així de contundent s’ha mostrat avui Sonia Cabello, una extreballadora de l’empresa Sociohabitatge que avui ha fet una denúncia pública contra aquesta empresa en una roda de premsa davant de l’Ajuntament de Barcelona. Sociohabitatge és una empresa que gestiona el 20% dels pisos d’urgència social de la ciutat. «¿Com es pot permetre que estiguin fent negoci de la misèria?», ha lamentat el delegat sindical de la CGT Robert Morral.

El ritme incessant dels desnonaments i la falta de vivenda social, especialment a l’àrea metropolitana, han fet augmentar en un 70% l’ús de pensions i llars de màxima emergència com una primera resposta per atendre totes les persones vulnerables (criatures, dones maltractades o persones malaltes) que no tenen un lloc on viure. En els últims anys, Barcelona va fer un contracte públic, encarregat al grup Barceló (a través de l’empresa BCTravel), per valor de 75 milions d’euros, perquè s’encarregués de ressituar en pensions o llars d’emergència totes les persones que necessitin un sostre a la capital: gent gran, famílies amb menors, refugiats o persones molt malaltes o amb addiccions greus.

Al seu torn, el grup Barceló té contractes amb diverses empreses que ofereixen allotjament a la ciutat. El 20% de les places d’aquest contracte, segons confirma el consistori, les gestiona Sociohabitatge. En la teoria, es tracta de centres amb diverses habitacions on hi ha treballadors socials, pedagogs, psicòlegs i, fins i tot, metges, que acompanyen les persones que han de viure en aquestes vivendes. «Però a l’hora de la veritat és tot mentida: no hi ha res d’això», ha lamentat Alba Gómez, una altra extreballadora.

Abusos, agressions i morts

Aquestes dues extreballadores han afirmat que en aquest centre, almenys durant l’últim any, s’han viscut una quantitat ingent d’irregularitats greus. Algunes, denunciables a la policia. Expliquen que es va produir una agressió sexual a un menor que està sent judicialitzada. Però no és l’únic cas. «Hi ha greus conflictes i situacions que han derivat en abusos i agressions sexuals als usuaris, a menors o persones amb discapacitat, i també d’assetjament sexual a les treballadores. A més, hi ha hagut diverses morts que creiem que tenen a veure amb la falta d’assistència d’aquestes persones», ha explicat Gómez .No saben quantes ni si els Mossos ho saben. «Perquè no hi havia ni un protocol: avisàvem l’empresa, però o no feien res o ens canviaven de lloc de treball», ha explicat Cabello.

Una extreballadora, que ha denunciat Sociohabitatge pel seu acomiadament, ha explicat que va estar diverses setmanes denunciant el maltractament que patia un menor. «La seva mare el maltractava i prenia drogues davant d’ell», explica la noia, que demana anonimat. «Vaig avisar l’empresa, però no van fer res i al final vaig trucar a la DGAIA. Van venir i van explicar que jo els havia avisat: l’endemà estava acomiadada», segueix. També va passar una cosa similar en el cas d’una mare que maltractava el seu fill arrossegant-lo pel carrer o tancant-lo en un balcó en ple hivern, segons un empleat. «Avisàvem, fèiem informes, i ningú reaccionava fins que vam decidir trucar directament als serveis socials municipals», explica aquest treballador.

Insalubritat i menjar caducat

«Es barregen dones víctimes de violència masclista amb els seus fills amb homes que han sigut agressors. Persones afectades per drogodependències amb refugiats, famílies desnonades, grans dependents amb problemes de mobilitat a edificis amb barreres arquitectòniques», ha dit Cabello. Però els extreballadors també denuncien una situació d’insalubritat extrema. «El terra de la cuina està brut, hi ha cables pelats amb què les criatures es poden electrocutar», explica una extreballadora. També diuen que se serveix menjar caducat. «No es respecten les dietes: ni menjar halal per a les persones musulmanes, ni tampoc les dietes que recomanen els metges per a les persones malaltes, per exemple, amb diabetis. Hi ha un càtering amb menjar precuinat amb pèssimes condicions de qualitat», ha denunciat Cabello. «Les plagues són molt habituals», ha reblat Gómez.

Però, a més, els empleats han denunciat una situació de precarietat greu. «S’aprofiten de la vulnerabilitat de les empleades: la majoria mares monoparentals, migrants, que cobren 1.095 euros bruts al mes. La gent té molta por d’alçar la veu», ha explicat Cabello. Gómez també ha dit que no hi ha mesures de seguretat per a elles i que es fan torns de treball de 48 hores seguides. «A més, les ràtios són impossibles: un treballador ha d’estar pendent de 50 persones», ha afegit Gómez.

Intent sindicalista trepitjat

A finals d’estiu, algunes treballadores van decidir organitzar-se per intentar demanar canvis en el funcionament d’aquesta empresa. «Volíem forçar que les coses canviessin perquè vam començar a prendre consciència que la situació era greu», ha explicat Cabello. El 12 d’abril van crear la secció sindical de la CGT amb 10 empleades. El 12 de maig van iniciar els tràmits per fer les eleccions sindicals. I dues setmanes després aquestes 10 empleades van ser acomiadades de manera fulminant. «Clarament ha sigut una represàlia perquè segueixi el mutisme», s’ha queixat Gómez.

Notícies relacionades

La denúncia l’han fet en roda de premsa, davant l’Ajuntament de Barcelona, i també hi han participat treballadors de serveis socials externalitzats per a persones sense llar i famílies que viuen a barraques. «Creiem que els propietaris de l’empresa Sociohabitatge estan fent negoci amb la misèria. Amb una habitació de sis llits guanyen 10.000 euros cada mes. ¡Són diners públics!», s’ha queixat Morral, que ha assenyalat que els propietaris de Sociohabitatge són persones vinculades al negoci immobiliari i de pisos turístics. De moment, la CGT no ha volgut denunciar-ho a la justícia, però espera una resposta del consistori de Barcelona, ja que la situació es produeix amb els seus recursos.

«Això és un conflicte entre BCD Travel i Sociohabitatge», es limiten a dir fonts municipals, que asseguren que a ells no els ha arribat ni una queixa sobre aquest assumpte. L’anterior regidora de Drets Socials, Laura Pérez, havia manifestat en diverses ocasions la necessitat de fer inspeccions en aquests establiments per controlar si complien els plecs del contracte. Aquest diari ha mirat de posar-se en contacte amb l’empresa Sociohabitatge, sense èxit.