Un exalumne desenterra abusos sexuals en una escola de l’Hospitalet «M’estripava els pantalons per tocar-me»

«Ens cridava a la seva taula per corregir els treballs», comença. «La taula estava sobre una tarima», assenyala. «Ens feia col·locar-nos al costat d’ell mentre ens revisava els deures». Amb la mà dreta subjectava el bolígraf i el movia sobre el paper. Amb la mà esquerra feia tocaments als genitals. 

«En aquella època vestíem pantalons curts i Gómez ficava la mà esquerra pel camal. Però, com que no li cabia, estripava la costura dels pantalons per poder arribar fins als genitals. I es quedava amb la mà ficada allà fins que se’n cansava», assegura Campos. 

En aquella classe d’una escola religiosa dels anys 60 hi havia tanta impunitat de l’abusador que ni tan sols s’havia d’amagar i podia fer els tocaments tantes vegades com volgués, davant la mirada més o menys conscient però mai reprovatòria de la resta de nens –era un centre exclusivament per a homes–. Una manera de procedir que no és nova, la del docent que abusa mentre corregeix còmodament assegut al seu escriptori, i que exalumnes d’altres escoles religioses –com alguns que van estudiar als Maristes de la Inmaculada a l’Eixample de Barcelona– ja havien denunciat a aquest diari el 2016. 

La denúncia davant els Mossos

Campos, després de concedir una entrevista a EL PERIÓDICO, va acudir dijous a la tarda a la comissaria dels Mossos d’Esquadra a l’Hospitalet de Llobregat per formalitzar una denúncia contra el professor Gómez. Aquest diari ha contactat amb l’escola, que actualment ja no pertany a la mateixa organització religiosa –va deixar de ser dels Missioners del Sagrat Cor el 1990–, i la direcció assegura que ha intentat, tot i que sense èxit, trobar més informació sobre Gómez, de qui Campos ha oblidat el nom i el segon cognom.

La denúncia no resoldrà aquesta incògnita. Ni aquesta ni cap altra de relativa al cas: al tractar-se de fets prescrits, els policies no els investigaran perquè el jutge arxivarà la causa. I, tot i que els delictes no estiguessin prescrits, és molt possible que Gómez, que ara potser té més de 90 anys, ja hagi mort. ¿Llavors per què fer-ho públic ara?

«Perquè ha arribat el moment», raona amb calma Campos, que ha meditat el pas que vol fer amb noms i cognoms i acceptant una foto en què no se’l reconegui. «I perquè el que feia amb nosaltres era una salvatjada», conclou. Una «salvatjada» per la qual van passar bona part dels seus companys de classe. 

El pecat

Campos no va callar. Malgrat patir aquells abusos en una escola religiosa durant el franquisme, quan l’Església mantenia un gran poder sobre famílies creients com la seva, va parlar amb els seus pares. «El professor em toca la cuca», va comentar als seus progenitors mentre dinaven. Va ser una revelació que va caure a plom sobre els dos adults. La seva mare li va demanar que acudís a l’església més pròxima a confessar-se. I que s’assegurés de preguntar al capellà si el que havia passat a l’aula era culpa seva o del seu mestre. Així ho va fer. «El capellà em va respondre que li havia de demanar a la meva mare que vingués a veure’l a ell aquella tarda. Però la meva mare no hi va voler anar». 

El que sí que va fer la seva mare, igual que el seu pare, va ser presentar una queixa formal a l’escola. La dona s’havia atipat de cosir el camal dels pantalons, convençuda que es trencava durant l’esbarjo. Ara sabia que la costura s’estripava per culpa d’una causa inconcebible: un mestre de l’escola la rebentava amb les dues mans per poder tocar el seu fill tanta estona com volgués. 

El trasllat

La direcció del centre, tot i que Campos no sap a quin acord va arribar amb els seus pares, va traslladar el professor Gómez. «Ens van dir que havia tornat al seu poble natal, que, si no recordo malament, era Màlaga o a prop». Després, els seus pares van contactar amb el centre dels jesuïtes a Sarrià, el Sant Ignasi, a través d’un capellà pròxim a la família i van inscriure Campos en aquesta escola, on va prosseguir amb els seus estudis. 

Campos va coincidir allà amb alguns professors i sacerdots que molt temps després, el 2019, després d’una investigació d’EL PERIÓDICO, també han acabat sent denunciats per abusos sexuals, com el mossèn Lluís Tó i el mossèn Pere Sala. Però en aquesta escola, la més prestigiosa dels jesuïtes a Barcelona, Campos no va patir cap agressió sexual. Sospita que els professors estaven al corrent que havia acusat un professor al Tecla Sala i que per aquest motiu va anar a parar al Sant Ignasi, una etiqueta que vol creure que el va protegir. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Consultats per aquest diari alguns exalumnes del Tecla Sala que viuen a prop de l’escola, que segueix al mateix lloc, al costat de l’Ajuntament de l’Hospitalet, cap d’ells recorda haver patit o presenciat abusos concrets per part d’altres professors. Ni seglars ni religiosos. Una veïna, en canvi, sí que afirma que el seu marit, mort fa més d’una dècada, parlava d’un sacerdot que el feia seure a la seva falda per fer-li tocaments.

L’ordre dels Missioners del Sagrat Cor va traspassar l’administració de l’escola Tecla Sala a la Fundació per a les Escoles Parroquials el 1992. El Tecla Sala deu el seu nom a l’empresària tèxtil que en va finançar la construcció, Tecla Sala Miralpeix, i va ser inaugurat el 1957.