Alerta pel risc de retards en els enterraments i inscripcions en els registres civils

El nou model de gestió d’aquest servei va començar a implantar-se el 2021 en algunes ciutats ien l’actualitat s’està desplegant a tota la província de Barcelona. Les tasques que abans feien diversos registres locals, que estaven a càrrec de jutges de pau, s’acumulen ara en una sola oficina dirigida per un lletrat de l’administració de justícia. El reg de caos és evident i hi ha una possibilitat real de retards en enterraments i inscripcions en general, com matrimonis o noves nacionalitats.

Els registres civils a Espanya van tramitar entre el 2 de gener i el 22 de juny d’aquest any 481.166 inscripcions de naixements, morts, nacionalitats i matrimoni. D’aquest total, 72.466 corresponen a Catalunya, la majoria de la província de Barcelona, per la seva població. La llei dels registres civils que en va modificar el funcionament i l’estructura es remunta al 2011, però el seu desplegament no va començar fins a 10 anys més tard, el 2021. La previsió és completar la seva aplicació el setembre del 2025, segons va apuntar fa uns mesos el Ministeri de Justícia.

Amb un reglament antiquat

«A data d’avui no hi ha un reglament nou, per la qual cosa s’ha d’aplicar el de 1958, ja desfasat. L’aplicació d’una llei administrativa sense l’oportú reglament suposa un absolut disbarat des d’un punt de vista jurídic», assegura Iván Fructuoso, responsable del Registre Civil de Sadadell. «Des del punt de vista organitzatiu, compaginar la tasca d’un jutjat i del registre civil pot ocasionar greus disfuncions en l’expedició de les llicències d’enterrament i en l’autorització de matrimonis. Jo mateix he arribat a firmar llicències d’enterrament a hores intempestives per no haver de fer-ho l’endemà i evitar així que les famílies hagin de prolongar el patiment i dolor», recorda.

L’objectiu del Govern espanyol era reorganitzar aquestes oficines i dotar-les dels mitjans necessaris, entre els quals informàtics, perquè aquest servei públic fos més eficient i àgil. Però també hi ha una altra motivació, no menys important: la seva desjudicialització. Els registres estaven comandats per un jutge i un lletrat de l’administració de justícia. Amb el nou model, aquest últim funcionari n’és l’únic responsable. Ha desaparegut de l’organigrama la figura del jutge.

Els lletrats de l’administració de justícia dels registres, que no cobren per aquesta tasca, denuncien que no donen l’abast per l’acumulació d’assumptes i perquè, a més, compaginen aquesta tasca amb la del jutjat al qual estan assignats. «S’hauria de separar les funcions i ampliar la plantilla», afirma Fructuoso.

Concentració de funcions

La saturació del servei es deu al fet que l’estrenada estructura centralitza els tràmits en els registres de les localitats que són cap de partit judicial, com Sabadell, Terrassa, Rubí, Cerdanyola o Martorell (Barcelona és diferent i té tres registres civils). A Sabadell, per exemple, s’ha passat d’atendre 216.650 habitants a 322.417, a l’incorporar-s’hi poblacions pròximes, com ara Santa Perpètua de la Mogoda, Castellar del Vallès, Sant Quirze del Vallès i cinc més. En aquests municipis segueixen obertes les dependències amb uns quants funcionaris per iniciar els tràmits que s’acaben a Sabadell, on es troba el lletrat de l’administració de justícia.

A Terrassa, la situació és similar, a l’ampliar-se el radi d’acció del seu registre a Matadepera o Viladecavalls, entre d’altres (d’una població de 223.627 s’ha passat a 250.398). «El registre civil funcionava molt bé, amb l’esforç de tots, però la situació és d’estrès absolut. És evident que es necessitava un canvi perquè el sistema era antiquat, però tal com s’està amplicant és un desastre», afirma Julian Terroba, el responsable d’aquest registre.

Notícies relacionades

La justícia catalana ja permet demandes de reclamació econòmica ‘online’ i sense advocat

Final de la instrucció del cas Alves: tot a punt per al gran judici de l’era del consentiment

El registre de Cerdanyola atendrà 180.586 persones (abans 57.855), al sumar ciutats com Ripollet, Montcada o Barberà del Vallès o Badia.

El cas de Rubí també és sagnant, ja que a part dels habitants d’aquesta localitat s’hi afegeixen els de Sant Cugat del Vallès, que, a més, compta amb l’Hospital General de Catalunya, i Castellbisbal del Vallès. En total: 184.107 habitants, quan abans Rubí cobria les necessitats de 78.591 veïns.