Addictes als videojocs: «Jugo de 10 a 12 hores al dia»

En els últims anys, l’addicció als videojocs s’ha convertit en una de les qüestions que més preocupen pares i educadors. Segons es recull en un estudi de la Fundació Barrié i la Universitat de Santiago, coordinat pel doctor en Psicologia Social i professor de la USC Antonio Rial Boubeta, el 7,1% dels adolescents pateixen aquest tipus d’addicció, xifra que equival a més de 150.000 a tot Espanya.

Segons Rial, l’addicció als videojocs presenta una sèrie de símptomes comuns als quals convé que pares i educadors estiguin atents, com canvis d’estat d’ànim sobtats i exagerats, problemes de son i trastorns digestius. També produeix alteracions en les rutines i una dedicació excessiva als jocs que arriba a ocupar gran part de la vida d’aquests joves.

Ho sap bé el Damian, més conegut a les xarxes com TitoDami, un conegut creador de contingut de Pontevedra que té milers de seguidors als directes que fa des de la plataforma Twitch i que reconeix que ha patit aquest trastorn. «Vaig ser addicte als videojocs. La meva vida era aixecar-me i dirigir-me a l’ordinador per jugar fins que me n’anava a dormir una altra vegada, deixant de banda totes les meves responsabilitats».

Despesa mensual

A aquesta vida en la qual tot és jugar se suma la qüestió econòmica, perquè els videojocs també generen despeses. Segons l’estudi de la Fundació Barrié i la USC, el 7% dels joves gasten més de 30 euros mensuals en compres dins dels jocs.

No obstant això, Rial adverteix sobre la sobrepatologització del problema. «Si bé cada vegada més pares acudeixen a professionals de la salut amb preocupacions sobre una possible addicció als videojocs per part dels seus fills, en la majoria dels casos es deu a problemes d’educació i falta d’establiment de límits i normes», explica.

Per edats, el grup més afectat té entre 6 i 14 anys. Segons la patronal del videojoc a Espanya, el 78% dels nens i nenes d’11 a 14 anys juguen regularment a videojocs almenys una vegada per setmana. A més, el 76% dels nens i nenes de 6 a 10 anys també hi juguen amb freqüència. La preocupació augmenta quan molts dels videojocs més populars contenen contingut inapropiat per a menors, amb violència explícita i classificació PEGI 18.

Però, ¿com s’arriba a ser addicte als videojocs? Antonio Rial apunta tres condicionants diferents. El primer té a veure amb la intensitat i la freqüència: «¿Què és millor? ¿Jugar una hora cada dia o jugar 22 hores el cap de setmana?», pregunta. El cert és que els experts no es posen d’acord en quina és la resposta correcta. «Les dues són igual de nocives i, si s’ajunten, t’hi acostumaràs i només voldràs jugar. Per tant, el teu únic canal d’alleujament i de font de plaer seran els videojocs», assenyala.

Model de negoci

Un altre condicionant és el model de negoci d’alguns videojocs conegut com ‘free to play, pay to win’ (jugar gratis, pagar per guanyar). Aquests jocs permeten jugar de manera gratuïta però requereixen fer compres per anar progressant i tenir avantatges, una condició que els converteix en productes addictius.

L’últim d’aquests causants és la falta de supervisió parental i el nul o escàs coneixement dels pares sobre l’univers dels videojocs. «Aquest és el problema principal. Els pares no saben a què juguen els seus fills ni quant temps hi juguen», assegura Rial.

Nous fenòmens

Els experts també atribueixen l’augment d’aquesta addicció als videojocs al fenomen dels famosos ‘streamers’. «Aquests individus són els nous referents dels joves i estan fent un exercici d’irresponsabilitat social», afirma Rial, que també lamenta que amb el seu exemple estiguin propiciant canvis en el pensament dels adolescents.

«Molts joves ja no volen estudiar i lluitar per treballar del que els agrada. La cultura de l’esforç està desapareixent», explica, i afegeix que molts adolescents volen deixar els estudis per dedicar-se a ser ‘streamers’ o ‘gamers’ professionals. «A Espanya, un de cada cinc adolescents es vol dedicar a viure dels videojocs», afirma.

TitoDami va ser un d’aquests joves que va voler que la creació de contingut a internet es convertís en la seva forma de vida. «Estava estudiant el segon curs d’informàtica i ho vaig deixar per centrar-me a ser ‘streamer’, perquè confiava que m’aniria bé. El primer mes no vaig guanyar ni 200 euros i em va decebre bastant perquè no era el que esperava, però el segon mes em van convidar a ‘Marbella Vice’, una sèrie creada per Ibai Llanos en la qual participaven els ‘streamers’ més importants de parla hispana, i tot va canviar».

En aquella època, Damian va arribar a guanyar algun mes fins a 6.000 euros, tot i que no va durar gaire. Ell mateix reconeix que ara no està en el seu millor moment i pensa en noves formes de vida. «Ja no vull viure d’això. A final de mes començo a treballar en un altre àmbit i el que ingressi pels directes serà un suplement per viure més còmodament», afirma.

TitoDami no creu que els creadors de contingut a internet tinguin l’obligació de conscienciar els joves sobre el joc responsable. «Jo he fet directes de dos dies sense dormir i normalment jugo entre 10 i 12 hores diàries. Així que seria una mica hipòcrita dir als joves que no juguin. A més, jo faig la meva feina i no és educar, sinó entretenir», diu.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Al marge d’aquest debat, els experts reconeixen que no es pot demonitzar el sector del videojoc. «El joc és possiblement la millor eina d’aprenentatge i desenvolupament de l’ésser humà. Els videojocs ben utilitzats són una autèntica meravella perquè poden desenvolupar una funció magnífica, sobretot amb els joves que tenen dificultats d’aprenentatge o determinats tipus de trastorns cognitius», explica Antonio Rial.

Això sí que ho comparteix TitoDami, que recorda que els videojocs «ajuden molts joves a socialitzar i a evadir-se quan al món real no ho estan passant bé».