Cecilia Gutiérrez, escriptora asexual: «No totes les persones senten atracció sexual i volen tenir sexe»

¿Què és i què no és l’asexualitat?

L’asexualitat és una orientació sexual en la qual no se sent atracció sexual per ningú. La sexualitat humana és complexa i està composta per nombroses parts. L’orientació és una d’aquestes parts i es caracteritza perquè indica envers qui se sent atracció sexual: homes, dones, etc. L’asexualitat, al ser una orientació, funciona de la mateixa manera, però no se sent atracció sexual per ningú.

¿Les persones asexuals poden tenir relacions sentimentals o sexuals?

Sí. L’asexualitat només fa referència a la no-atracció sexual, però aquesta és només una de les múltiples atraccions que es poden sentir. Per exemple, es pot experimentar atracció sexual sense atracció romàntica i viceversa. Per això les persones asexuals poden sentir atracció romàntica i mantenir aquest tipus de relació si així es vol.

També poden mantenir relacions sexuals. El desig sexual es divideix en primari, que és voler fer-ho per plaer propi, i secundari, que és per qualsevol altra raó, com disfrutar del moment per si sol, encara que no s’experimenti plaer en el sentit tradicional o tenir fills, entre altres motius.

¿Hi ha diversos tipus d’asexualitat?

No hi ha «tipus» d’asexualitat, sinó un reconeixement que la sexualitat no és tan dicotòmica i taxativa com es podria pensar. Per aquest motiu, les comunitats asexuals han creat un model teòric per mirar d’explicar aquesta complexitat. S’anomena espectre asexual o «triangle d’AVEN», en el qual, a través d’una escala de grisos, es reconeix la varietat. Així, el negre representa els asexuals. El blanc representa l’extrem contrari i els grisos fan referència a aquestes situacions que no entren en cap de les dues categories. Persones que senten una atracció sexual de tan poca intensitat i/o freqüència que no senten que encaixin en la definició tradicional de les orientacions homosexual, heterosexual, bisexual... Però tampoc senten que la paraula «asexual» els defineixi completament.

¿Per què va decidir escriure el llibre?

Perquè és el que m’hauria agradat tenir al seu moment. Quan vaig descobrir que era asexual, vaig voler informar-me per conèixer-me a mi mateixa al màxim. Per fer-ho vaig utilitzar internet, la principal i pràcticament única plataforma que tenim les persones asexuals per conèixer la nostra orientació. No obstant, la informació és difícil de trobar i està disseminada. Els recursos són escassos i la majoria estan en anglès. Per solucionar els dos problemes, vaig decidir escriure el llibre.

¿Quan i com es va adonar que és asexual?

Quan tenia 15 anys. Com la majoria de casos, ho vaig saber gràcies a internet. Vaig trobar la paraula «asexual» per casualitat, així que vaig començar a buscar-ne informació. Els testimonis d’altres persones em van ajudar moltíssim perquè van alleujar el meu sentiment de soledat, em van donar una comunitat i vaig començar a sentir-me compresa, perquè descriuen exactament les vivències, pensaments i sentiments, així que m’hi vaig identificar fàcilment. A mesura que llegia més, més m’identificava amb això, de manera que vaig assumir que era asexual.

¿Quins són els principals problemes que afronten les persones asexuals?

El principal problema és la falta d’informació, que impedeix que les persones asexuals puguin conèixer-se a si mateixes, però també dificulta que la resta persones les entenguin i respctin. Un altre problema són els estàndards de la societat actual, hipersexualitzats, que genera unes expectatives a les quals les persones asexuals no poden arribar. A més, s’assumeix que aquests estàndards són universals, de manera que si una persona persona no els compleix té un problema que ha d’esforçar-se a corregir. Entre els estereotips hi ha l’assumpció que totes les persones, per defecte, senten atracció sexual. També s’assumeix que totes les persones volen tenir sexe, però això, en certs casos de persones asexuals, no es compleix, de manera que se les titlla com si tinguessin un problema en comptes d’entendre que, simplement, el sexe no és d’interès universal.

¿Quines són les principals reivindicacions?

La principal meta és la difusió d’informació. Aconseguir que tothom conegui aquesta orientació sexual de manera no esbiaixada i realista, que s’entengui les persones asexuals i que, en paral·lel, això els faci reflexionar sobre els estàndards que durant tant temps s’han assumit com veritables i universals per adonar-se que en realitat no és així.

Notícies relacionades

El col·lectiu LGTBI prepara un Orgull massiu en resposta a l’amenaça PP-Vox

Els atacs contra el col·lectiu LGTBI augmenten gairebé un 50% en el primer trimestre del 2023

¿Què podrien fer les administracions per ajudar a normalitzar aquesta orientació?

El que es fa per visibilitzar la resta de la diversitat sexual: ser conscient de les múltiples possibilitats que hi ha dins de la sexualitat i incorporar-les en la quotidianitat de manera natural i no forçada. Igual que s’estan fent grans esforços per eliminar l’heteronorma, com per exemple no assumir que els nens tenen nòvia i les nenes tenen nòvio, es poden fer esforços similars amb referència a l’asexualitat. I quan s’expliqui la diversitat i les orientacions sexuals, no passar l’asexualitat per alt.