El fenomen ‘Eufòria’: concerts que reforcen els vincles entre mares, pares i fills

Desenes de milers de seguidors d’‘Eufòria’ assistiran aquest diumenge a algun dels dos concerts al Palau Sant Jordi –un al matí i l’altre a la tarda– on cantaran els concursants de la segona edició de l’exitós programa de TV-3. Nens i adolescents s’han bolcat en el ‘talent show’, però les seves mares i pares, també. I això té beneficis d’àmbit familiar.

Un estudi de la Universitat d’Arizona va concloure que els fills que comparteixen experiències musicals amb els seus pares, sobretot durant l’adolescència, hi mantenen una millor relació en l’edat adulta. «La música uneix. ‘Eufòria’ és un programa que crea vincles tant en fills com en pares i avis. I això abans no passava ni a TV-3 ni en altres cadenes», afirma Jaume Martínez, director i professor de cant de l’acadèmia de música Pentagrama de Valls. «La música reforça els vincles familiars i provoca que hi hagi menys conflictes», coincideix Llorenç Domènech, director de l’Escola de Música Creu Alta de Sabadell i president d’Escoles de Música d’Iniciativa Privada de Catalunya (EMIPAC).

Mirant la tele junts

Els concerts d’‘Eufòria’ són l’extensió d’un fenomen que feia anys que no es veia. En una època que a moltes cases, cada integrant mira una pantalla diferent, ‘Eufòria’ ha aconseguit que els divendres a la nit moltes famílies sopessin juntes mirant la tele. «No havia passat ni amb ‘Operación Triunfo’. Per comparar-ho hauríem d’anar fins a l’‘Un, dos, tres... responda otra vez’», assegura Martínez, amb referència al mític concurs de TVE que en el seu moment àlgid –als setanta, quan només hi havia dues cadenes– congregava milions de famílies davant la petita pantalla.

«Això és molt bonic de recuperar. Els nens ho veuen d’una manera positiva, perquè se n’adonen que als seus pares també els interessa. Hi ha un sentiment de pertinença, se senten part d’una comunitat», remarca Laura Ventura, directora d’Èxit, una escola d’arts escèniques de Barcelona. 

L’hàbit de seguir horaris

I a més, passa amb un programa de la televisió tradicional. «‘Eufòria’ ha tornat el públic infantil i juvenil a la televisió lineal i ha creat un hàbit de consum setmanal en un tipus de públic acostumat a consumir contingut de la televisió a la carta i de Youtube», apunta Marta Narberhaus, periodista i professora de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), que ha estudiat l’èxit d’aquest fenomen. «Els obliga a seguir els horaris i el ritme del directe, una cosa a què no estaven acostumats i que els acosta a productes com el cine o el teatre, on hi ha uns horaris establerts. A més, el fet que tots ho mirin a la mateixa hora i ho puguin comentar amb els seus amics l’endemà és molt nou per als nens i els preadolescents», assenyala Laura Pinyol, consellera secretària del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i responsable del programa EduCAC que promou l’educació mediàtica. 

Part de l’èxit del programa s’explica per Twitch, TikTok i Instagram. «A TV-3 reconeixen que l’estratègia transmèdia d’‘Eufòria’ no té precedents», assegura Narberhaus. Un altre factor a tenir en compte és el tipus de programa. «No hi ha morbo, ni xafarderia, ni relacions entre els concursants, com passava en programes d’aquest tipus. Només es veu l’artista, el seu treball i el seu resultat. I això arriba als nens», afirma Ventura. «Han cuidat la privacitat, perquè si no molts pares no haurien deixat mirar-lo als seus fills», opina Martínez.

Notícies relacionades

Els nens s’apoderen del comandament a distància davant el fenomen ‘Eufòria’

El Govern reobre l’expedient del veí de Gavà que feia 18 anys que esperava l’ajuda a la dependència

«A diferència d’‘OT’, no es destrossen entre ells, el jurat els reforça i potencien l’aspecte col·laboratiu», destaca Jordi Artigas, pedagog i director de Musicàrea Escola de Música, de Vilanova i la Geltrú. 

Tot això explica l’èxit de públic en els concerts del Palau Sant Jordi. «Compartir aquestes coses amb els fills és molt agradable. I en aquest cas, la música és l’excusa. Per als nens és tota una experiència que viuran amb els seus pares, mentre que aquests han d’aprofitar el moment, perquè quan els seus fills siguin adolescents ja no els voldran als concerts que vagin», adverteix Domènech.