Les xifres incontestables de la violència de gènere: més de 1.200 assassinats, gairebé 800.000 condemnes

Dues dones han sigut assassinades i cinc més han resultat ferides greus després de ser precipitades, acoltellades o tirotejades presumptament per les seves parelles o exparelles pocs dies abans que comenci la campanya electoral. Una campanya en què la ultradreta tornarà a negar la violència de gènere per diluir-la en el concepte de violència intrafamiliar, malgrat que són ja 1.208 els assassinats masclistes des de 2003, gairebé 800.000 els agressors condemnats i més de 2 milions les denúncies per maltractament.

Espanya compta des del 2004 amb una resposta especialitzada i integral a aquesta violència estructural que s’acarnissa amb les dones pel fet de ser dones i que necessita ser combatuda de manera específica. L’ONU considera la violència de gènere com «una de les violacions dels drets humans més esteses, persistents i devastadores del món actual sobre les quals amb prou feines s’informa a causa de la impunitat dels perpetradors, i el silenci, l’estigmatització i la vergonya que pateixen les víctimes». Des de 1993, Nacions Unides demana als Estats que apliquin sense demora tots els mitjans necessaris per eliminar la violència contra la dona.

Una resposta específica

En aquest país, avantguarda europea en la lluita contra la violència masclista en l’àmbit de la parella i l’exparella, hi havia un gran consens institucional en aquesta matèria, com va evidenciar que la llei contra la violència de gènere s’aprovés per unanimitat o que el Pacte d’Estat de 2017 fos secundat per tot l’arc parlamentari. No obstant, l’arribada de l’extrema dreta a les institucions ha trencat aquesta unió al defensar que no hi ha una violència específica contra les dones, que la violència no té gènere.

La dissolució del concepte de violència de gènere en una ambigua «violència intrafamiliar» (amb l’objectiu d’equiparar tot tipus de maltractament que es produeixi al si de la família i de negar especificitat a la violència masclista) ha passat de ser una proclama electoral a formar part dels acords entre PP i Vox en territoris com Castella i Lleó, les Balears i el País Valencià.

Aquest país es va comprometre per llei fa gairebé dues dècades, i així ho exigeix el Conveni d’Istanbul, a combatre, prevenir, sensibilitzar, perseguir i castigar la violència de gènere, així com oferir atenció, recuperació, justícia i reparació a les víctimes.

A continuació, El Periódico de España, de Prensa Ibérica, elabora una radiografia de les xifres que evidencien la magnitud del maltractament i la necessitat de respondre específicament a aquest greu problema, en la base del qual hi ha la desigualtat que fa que alguns homes controlin i dominin les dones recorrent a la violència (física, sexual, psicològica, económica,digital...) i fins i tot a l’assassinat.

Més de 1.200 assassinats masclistes

Des del 2003 fins avui, 1.208 dones han sigut assassinades per les seves parelles o exparelles a Espanya, 24 en el que va de 2023. 17 casos més continuen en investigació. El feminicidi és la forma més extrema de la violència masclista, com ho són els assassinats vicaris de menors amb l’objectiu de fer el màxim mal a les seves mares: del 2013 fins ara, 49 nens i nenes han sigut assassinats pels seus pares o per les parelles o exparelles de les seves mares i 402 més han quedat orfes.

El 65% de les víctimes mortals eren espanyoles i el 35%, estrangeres. Només constaven denúncies prèvies en el 21,6% dels casos.

El pitjor any va ser el 2008, amb 76 assassinats. Les xifres més baixes, i tot i així inassumibles, es van registrar el 2021 i el 2022 amb 49 víctimes mortals.

Les comunitats autònomes amb més feminicidis íntims des del 2003 són Andalusia (246), Catalunya (190), País Valencià (149), Madrid (125), Canàries (81), Galícia (68) i Castella i Lleó (61). Les regions que registren menys assassinats de gènere són la Rioja (7), Melilla (5) i Ceuta (3).

Dos milions de denúncies

Els assassinats són la punta de l’iceberg, el que més es veu, però la magnitud de la violència espanta.

A Espanya, una de cada tres dones majors de 16 anys ha sigut maltractada per una parella o exparella en algun moment de la seva vida, segons la Macroenquesta de Violència sobre la Dona de 2019. Són 6,6 milions de víctimes.

Les conseqüències de la violència de gènere tenen un cost anual de 30.000 milions d’euros anuals per al nostre país, segons l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere de la UE (EIGE).

Només es denuncien el 30% dels casos, set de cada deu es mantenen invisibles. La por, la dependència de l’agressor, els fills i fins i tot el fet de no ser conscients del maltractament són algunes de les causes que impedeixen que les víctimes denunciïn.

Tot i així, cada dia del 2022 es van denunciar 499 casos de maltractament masclista, un 10% més que l’any anterior, segons el Consell General del Poder Judicial. Van ser més de 182.000 denúncies en un any.

Un 20% de les víctimes que demanen ajuda posen més d’una denúncia, ja sigui perquè el maltractador reincideix o perquè pateixen maltractament per part de diversos agressors.

Les víctimes triguen una mitjana de 8 anys i 8 mesos a denunciar la violència, una xifra que puja fins als 14 anys quan la violència que pateixen és física. Hi ha àvies que arriben a patir fins a tres i quatre dècades de maltractament per part dels seus marits. Cada vegada la violència de gènere apareix a edats més primerenques i de forma més virulenta: la Fundació ANAR alerta que hi ha víctimes que truquen demanant ajuda amb tan sols 12 anys.

Des del 2007, el telèfon 016 d’assistència a víctimes ha rebut gairebé 1,2 milions de trucades.

I entre 2009 i 2022 es van interposar més de dos milions de denúncies, s’han dictat gairebé 800.000 condemnes contra agressors masclistes i s’han concedit 521.000 ordres de protecció a les dones maltractades. Actualment, 3.711 dones (menors i majors d’edat) conviuen amb un dispositiu telemàtic de seguiment per detectar si el seu agressor se’ls acosta.

Més de 600.000 agressors identificats

Espanya disposa d’un sistema de seguiment policial de la violència de gènere, VioGén, que permet detectar el risc de reincidència d’un agressor i de predir la virulència de l’agressió, i fins i tot si una dona està exposada a un risc d’homicidi.

A través de VioGén, el Ministeri de l’Interior té al seu radar 654.761 dones víctimes i més de 660.000 agressors. D’aquests, més de 63.000 són persistents, és a dir, que han maltractat més d’una dona durant la seva vida i que són potencialment més perillosos que la resta.

Gairebé la meitat dels 77.666 casos actius de violència de gènere amb seguiment policial de VioGén a finals de maig de 2023 corresponen a dones amb menors a càrrec: 38.986. La maternitat és un factor de risc.

El Ministeri de l’Interior tenia detectats el 31 de maig del 2023 1.177 menors en risc de ser agredits pels maltractadors de les seves mares (un 22,7% més que a principis de 2023) i 9.054 estaven en una situació de vulnerabilitat com a conseqüència de l’exposició a la violència.

Des que els cossos policials van començar a avaluar la situació en què es troben els menors que viuen en llars on les seves mares pateixen violència de gènere, el març de 2019, han detectat 3.161 casos de nens i nenes en risc.

Notícies relacionades

Exalumnes i víctimes insten la fiscalia a investigar l’encobriment de l’orde

Catalunya activa la alerta de vientos del plan Ventcat

Segons la Macroenquesta de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, més d’1,69 milions de nens viuen en llars on les seves mares pateixen violència masclista per part de les seves parelles o exparelles.

Gairebé nou de cada deu dones víctimes amb fills menors a càrrec afirmen que els seus fills van presenciar o escoltar les agressions. A més, en el 51,7% dels casos el maltractament de la mare ha estat acompanyat de la violència de l’agressor contra els nens.