Què opinen els espanyols de l’Estat del benestar

La idea que l’Estat oferís un tipus de seguretat social a la població la va tenir Otto Von Bismarck (artífex de la unificació d’Alemanya) a finals del segle XIX, no només per salvar les diferències entre diferents classes socials, sinó també perquè donar aquesta «protecció social establiria certa lleialtat entre diferents grups ètnics», segons explica un article acadèmic publicat a la revista ‘Comparative Political Studies’. 

Escurçar les desigualtats

Sobre les preferències dels espanyols, les dades són clares: set de cada 10 creuen que «l’Estat sí que ha d’intervenir en l’economia» i sis de cada 10 està a favor de prioritzar «la igualtat i solidaritat entre les persones» a la meritocràcia del «que cadascú arribi tan alt com pugui amb l'esforç i el treball». Així ho indiquen les xifres de l’última enquesta sobre tendències socials del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). 

Però apel·lar a la solidaritat pot ser una arma de doble tall perquè, per a molta gent la pregunta és: ¿els immigrants formen part del col·lectiu amb els quals cal ser solidari? En aquest sentit, Espanya se situa per sobre de la mitjana europea en acceptació de drets socials als immigrants: dos de cada deu espanyols creu que els immigrants tot just arribar han de rebre les mateixes prestacions i serveis socials que els ciutadans que ja viuen aquí, segons les dades de la vuitena edició de l’Enquesta Social Europea.

Xovinisme del benestar

Xovinisme del benestarTot i això, l’actitud contrària a la solidaritat del sistema de benestar és el que es coneix com a xovinisme social, que consisteix a «excloure els nouvinguts dels programes de benestar, entenent que ells no els mereixen, tal com defineix un article sobre immigració i estat de benestar del CIDOB. En aquest cas, l’Estat de benestar no corre perill ‘per se’, però sí per a algunes persones que són d’origen o nacionalitat estrangers. 

Segons una anàlisi comparativa, aquesta voluntat d’excloure els immigrants dels serveis de l’Estat de benestar no està correlacionat amb els nivells reals de dependència d’aquests serveis. És a dir, que qui està a favor o en contra del xovinisme del benestar no ho està per l’ús que dona als serveis socials públics. Això, en part, depèn de si els polítics presenten els beneficiaris com una amenaça cultural, segons també reitera un estudi publicat a la revista ‘Estudios Comparativos de Migración’. 

L’actitud cap als immigrants depèn de molts factors, però entre d’altres hi ha la ideologia. A Espanya, les persones més pròximes ideològicament a la dreta i a l’extrema dreta són les que creuen que el govern tracta millor els estrangers que els que han nascut a Espanya, segons una enquesta feta per l’Institut d’Estudis Socials Avançats. Mentre que les persones que s’autoperceben com d’extrema esquerra o esquerra consideren que el govern tracta pitjor o igual els estrangers.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Diferents països han aplicat diferents tipologies o models de redistribució i protecció social: el model liberal, vinculat al món anglosaxó, en què l’estat té un paper subsidiari; el model conservador, on el pes recau sobre el mercat i l’Estat està més equilibrat, com en països de l’Europa continental; i finalment, el modelsocialdemòcrata, associat a països nòrdics, on l’Estat intervé oferint serveis universals, segons la reconeguda classificació del sociòleg danès Esping-Andersen. La idea de tots, en una mesura o una altra, és que l’Estat cobreixi un paper i, en cas de no fer-ho, ho assumeix el mercat o la família, com per exemple cuidar les persones grans o malaltes.

Però en tot aquest esquema, ¿on queda Espanya? Junt amb altres països del sud d’Europa, l’Estat del benestar a Espanya s’ha situat en una «via mitjana», ja que té elements de diferents models i les seves pròpies peculiaritats, segons matisa un estudi del sociòleg Luis Moreno, que va ser investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Una d’aquestes particularitats és la importància de la família en la societat espanyola, més elevada que en altres països europeus continentals, «a causa de la tradició i arrelament de la religió catòlica», segons afirma un altre estudi publicat a la ‘Revista Mexicana de Ciencias Políticas y Sociales’.