Informe lingüístic
La població de Catalunya, València i les Balears parla millor el castellà que el català
El PP proposa implementar el model d’escola d’Euskadi a Catalunya
Abascal promet acabar amb la «imposició» del català a l’escola
El 95% dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears consideren que parlen «bé» el castellà, mentre que baixa fins al 65,1% els que diuen parlar «bé» el català, segons es desprèn de la dotzena edició de l’InformeCAT que publica anualment Plataforma per la Llengua.
L’organització ha donat a conèixer aquest dilluns les dades d’aquest informe, que recull les cinquanta dades més significatives sobre l’estat del català en tot el seu domini lingüístic, obtingudes de fonts oficials, enquestes i estudis elaborats o encarregades per la mateixa entitat.
En el del 2023, destaca que «hi ha un percentatge molt més alt de població que declara parlar bé el castellà que el català», i és Catalunya el territori amb un percentatge «més elevat de persones que s’expressen bé en català: un 75%». A les Balears, el percentatge es redueix al 59,5% i al País Valencià, al 51,6%.
Els responsables de Plataforma per la Llengua precisen que, en tot cas, «a cada un dels tres grans territoris catalanoparlants, el percentatge de persones que diuen que parlen bé el castellà supera el d’aquells que parlen bé el català». Aquest desajust entre el coneixement dels dos idiomes per a l’entitat és «preocupant, perquè, més enllà del nivell de coneixement de cada llengua, si la gent no es veu capaç de parlar bé el català, difícilment s’expressarà en aquesta llengua de manera habitual».
D’altra banda, l’enquesta reflecteix que hi ha una «àmplia majoria de parlants que consideren que els funcionaris de l’Estat que atenen el públic haurien de saber català: un 88,7% a Catalunya, un 81,8% al País Valencià i el 67,6% a les Balears».
L’entitat valora «positivament» aquestes dades, que qualifica d’«especialment positives i sorprenents» a València i les Balears perquè, en contrast amb Catalunya, allà «han tingut durant molts anys governs autonòmics clarament alineats amb el nacionalisme espanyol».
Poc habitual entre els joves
Altres dades que creuen que «evidencien l’estima per la llengua» és que el 84% dels catalanoparlants de Catalunya volen que el català sigui oficial a la Unió Europea i que hi ha un 95,3% dels habitants de Catalunya que consideren que el català és útil per als joves, mentre que a València arriba al 86,5% i a les Balears, al 77,8%. No obstant, el català és la llengua habitual «només del 5,1% dels joves del districte de Nou Barris i no arriba al 50% a cap dels districtes de Barcelona».
A més, l’informe destaca que més de 600 pel·lícules i sèries en català s’han incorporat en pocs mesos a les principals plataformes audiovisuals d’internet.
En un altre apartat de l’informe s’indica que a Andorra només el 24% dels habitants parlen en català als grans magatzems, un percentatge que s’incrementa fins al 74% als bancs, les companyies d’assegurances i les gestories.
L’informe apunta, així mateix, que els jutjats de Catalunya «incompleixen la llei i desatenen un 81% de les peticions que demanen la documentació en català» i que gairebé un 45% dels catalanoparlants de Catalunya no utilitzen la seva llengua per fer recerques a Google o YouTube.
