Famílies i escoles critiquen la gestió del xec escolar de 100 euros del Govern

Les famílies catalanes amb nens i nenes que el curs vinent faran de primer a sisè de primària –mig milió d’alumnes, segons les xifres del Govern– van començar a rebre a finals de la setmana passada al seu domicili una carta a nom dels seus fills i filles amb els dos famosos xecs de 50 euros per alumne que el Govern de la Generalitat ha previst per «pal·liar l’increment de preus de les despeses relacionades amb l’escolarització».

Una mesura que està sent criticada per les formes tant des de nombroses associacions de famílies –més de 150 s’han adherit a un manifest contrari a la mesura– com des de moltes direccions d’escola a qui, per si tenien poca feina, els ha comportat un maldecap extra.

Tot i que és obvi que a ningú l’amarga un dolç i que rebre a casa un xec de 100 euros per fill d’entre 6 i 12 anys per afrontar les despeses del setembre és molt de rebre una multa o una carta d’Hisenda, és clar, no són poques les veus que titllen l’acció del Govern de «mesura electoralista» que suposa, afegeixen, «una oportunitat perduda d’injectar 50 milions d’euros –la xifra que resulta de multiplicar 100 euros per 500.000 escolars– a la infrafinançada escola pública».

«Hauria sigut molt més senzill donar aquests diners directament a les escoles i que les famílies no haguessin de pagar les quotes de material escolar que s’estan cobrant, malgrat que no s’haurien de cobrar, ja que l’escola pública hauria de ser gratuïta per llei; i que moltes vegades, a més, s’utilitzen per a coses que van molt més enllà del material escolar», resumeix Eva Jansà, membre de l’associació de famílies de l’escola Jaume I de Barcelona, on va començar a forjar-se un comunicat a què en poques setmanes s’han afegit més de 150 afes no només de Barcelona sinó de tot Catalunya.

Un manifest que assenyala que la mesura «no s’adequa als criteris d’igualtat d’oportunitats». «La seva condició de xec, excepcional, puntual i directe, no pretén respondre als problemes d’infrafinançament de l’educació, sinó que es tracta d’un pedaç», apunta.  

Mesura «allunyada de la realitat»

En la mateixa línia s’expressa Lidón Gasull, directora de l’Affac. «Per norma general, les escoles públiques no accepten aquests xecs per pagar les quotes de material, així que les famílies les continuaran havent de pagar [una quota que, depèn del centre, pot ser de 70, 80 o 100 euros].

El principal hàndicap d’aquest xec és que no està pensat per al funcionament real de les escoles. No estan pensats ni per a les quotes de material, ni per als llibres socialitzats; i el que acabarà passant és que les famílies es gastaran aquests diners extres als establiments adherits, que ja estan fent publicitat específica, però igualment pagaran la quota a l’escola», remarca Gasull, que apunta que les famílies que més ho necessiten tindran dificultats amb la bretxa digital, perquè el xec arribarà físicament a casa, però no es pot portar directament a la botiga, primer s’ha d’activar de forma electrònica. «Les famílies, al final, l’ajuda que necessiten és per pagar el lloguer, la factura de la llum o omplir la nevera, no per comprar un estoig», diu Jansà.

Des de la direcció d’una escola pública de Barcelona s’expressen en la mateixa línia, titllant la mesura de «vergonyosa», i la seva posada en marxa de «nyap» que, d’entrada, ha obligat la direcció dels centres a haver de confirmar totes les adreces postals dels alumnes perquè els xecs arribin i, després, les ha fet haver de respondre a l’allau de dubtes generats un cop les famílies reben el sobre a casa (sense tenir clares les respostes perquè ningú els hi ha donat).

Un dels dubtes més comuns, tenint en compte que moltes escoles ja no utilitzen llibres de text, és: «¿Serveix per pagar la quota de material del col·le?». La resposta depèn del centre. Alguns sí que han fet la gestió i han informat les famílies que acceptaran un dels dos vals per reduir les quotes –cosa que els suposa un esforç de gestió extra monumental–, però, molts d’altres, no (per motius diferents).

¿I els de l’ESO?

Notícies relacionades

Els 10 reptes de la nova consellera d’Educació: del decret de concerts al de menjadors

Cambray: el conseller que no va saber encarrilar l’educació després de la pandèmia

Més enllà de les famílies organitzades, en els xats de classe, afloren infinitat de dubtes, també. A més d’on trobar l’identificador de l’alumne per activar el xec [resposta: és en les notes, al costat del nom], una altra la mar de lògica: «¿Per què els nens de l’ESO no tenen xec, si són els que més gasten en llibres?».

Entre les veus que volen veure el got mig ple, destaquen els que agraeixen que, aquest any, nens que mai estrenaven motxilla ni estoig ni colors, ho podran fer.