Els grans reptes per al nou Ministeri de Sanitat en l’abordatge del càncer

El càncer és, en l’actualitat, un dels grans problemes en el camp de la salut. A més de tots els desafiaments medicocientífics que cal superar, el procés d’accés a tractaments innovadors que poden millorar el seu pronòstic o aconseguir la curació s’enfronta a grans retards a Espanya. Un fet que preocupa tant la comunitat científica com els pacients.

En unes setmanes, els espanyols seran citats a les eleccions generals. El nou Govern haurà d’enfrontar-se a importants reptes, entre ells, el de facilitar la innovació i assegurar l’equitat d’accés als tractaments oncològics a tot el territori nacional.

L’abordatge del càncer s’haurà de convertir en un dels principals eixos de l’agenda política i social del nostre país. El càncer continua constituint una de les principals causes de morbimortalitat del món, amb un augment progressiu durant els últims anys. De manera concreta, el 2023 es van diagnosticar 290.175 casos nous només al nostre país, segons xifres de l’Associació Espanyola contra el Càncer.

Les actualitzacions de principis del 2022 de l’Estratègia Nacional contra el Càncer a Espanya i del Pla Europeu contra el Càncer feien èmfasi en la necessària detecció precoç. No obstant, els experts apunten que incorporar amb rapidesa a la Sanitat Pública fàrmacs i tractaments innovadors i eficaços contra el càncer, a més de fer que aquests arribin de forma equitativa als pacients, és fonamental per millorar la seva supervivència i qualitat de vida.

Malgrat que Espanya és un país referent en relació amb el nombre d’assajos clínics aprovats, no passa el mateix amb la inclusió i la disponibilitat de les noves teràpies que ja compten amb el vistiplau de la Comissió Europea (CE). El finançament dels nous medicaments correspon als Governs de cada país i, segons les últimes dades de l’informe W.A.I.T. –elaborat per la Federació Europea d’Associacions de la Indústria Farmacèutica (Efpia)–, es reconfirma la tendència negativa a Espanya: dels medicaments aprovats a Europa, només 98 dels 180 nous –és a dir, el 58%– s’han incorporat al Sistema Nacional de Salut –davant el 88% a Alemanya o el 80% a Itàlia–. Un informe que també revela que, a Espanya, la meitat dels medicaments (51%) tenen algun tipus de restricció sobre el seu ús, quan en països com Alemanya aquest percentatge és de l’1%.

«Estem en una situació molt difícil. Per això, a GEPAC hem posat en marxa un programa que es diu ‘Càncer, Qüestió d’Estat’, a través del qual estem mantenint reunions amb el Ministeri de Sanitat i amb diferents conselleries. Els estem informant que iniciarem uns protocols d’actuació amb què farem una sèrie de passos per intentar lluitar contra aquesta situació. Parlem de molt retard, perquè el termini legal fixa 180 dies per aprovar un fàrmac, a partir dels quals s’estaria fora de la llei. Aquests protocols ens permetran estar pendents i, a partir d’ara, quan detectem una situació de retard, ens dirigirem al Ministeri de Sanitat. Si l’interlocutor del Ministeri de Sanitat corresponent no dona resposta en un termini d’uns 7 dies, l’elevarem al Ministre, i si aquest tampoc ens dona una resposta, farem arribar cada cas als mitjans de comunicació», afirma Begoña Barragán, presidenta del Grup Espanyol de Pacients amb Càncer (GEPAC) i de l’Associació Espanyola Afectats per Limfoma, Mieloma i Leucèmia (AEAL).

El necessari canvi en els procediments haurà d’aconseguir, per tant, que es compleixi el termini de 180 dies que fixa la legislació comunitària sobre la decisió de finançament d’un fàrmac innovador, i no se segueixin assolint els 629 de mitjana que s’acumulen a Espanya, davant els 128 dies d’Alemanya o 191 de Dinamarca.

L’àrea d’Oncologia és una de les més afectades pels retards i amb un menor accés a noves teràpies a Espanya. Talazoparib per al càncer de mama metastàtic HER2; entrectinib per al tractament del càncer de pulmó no microcític; o tremelimumab + durvalumab per al càncer de fetge són fàrmacs que ja han demostrat la seva seguretat i eficàcia clínica. La problemàtica rau que continuen sense formar part de la llista de teràpies disponibles per a pacients amb necessitats mèdiques urgents a Espanya, malgrat que la CE ja ha autoritzat el seu ús.

Teràpies CAR

En línia amb el que ja passava l’any passat, entre els «deures» per al nou Ministeri de Sanitat és sobre la taula el gran repte d’agilitzar les aprovacions de les teràpies CAR. El 2022, Sanitat informava a les comunitats autònomes i a les associacions de pacients que duplicava la xarxa de centres autoritzats per a l’administració de CAR-T gràcies a la incorporació de 14 nous hospitals a la xarxa de teràpies avançades en el SNS.

Una realitat que, sens dubte facilita l’accés a aquest tipus de tractaments a molts més pacients amb càncers hematològics, que podran rebre teràpia molt més a prop dels seus domicilis.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Malgrat aquesta ampliació del nombre de centres qualificats, crida l’atenció que no s’ha produït de forma paral·lela una inclusió de teràpies més gran CAR-T al SNS, tractaments que, en molts casos, han sigut ja aprovats per la seva seguretat i eficàcia clínica a Europa. És el cas d’idecabtagen vicleucel, tractament cel·lular autoritzat per al mieloma múltiple per la CE; de les noves indicacions d’axicabtagen ciloleucel per al limfoma fol·licular i per al tractament del limfoma B difús de cèl·lules grans en línies d’actuació més primerenques per millorar la qualitat de vida dels pacients; o de brexucabtagen autoleucel, per als pacients amb limfoma de cèl·lules de la capa (LCM), un càncer de la sang que creix a gran velocitat i és especialment difícil de tractar.

«En limfoma de la capa no tens accés a una teràpia CAR-T que existeix, que està aprovada a Europa, però que a Espanya no s’aprova. Estem en espera d’aprovació ara mateix, i també aprovació per a mieloma múltiple de dues teràpies», afirma Begoña Barragán.