El dret a fer ‘topless’ també arriba a les piscines comunitàries: «La llei s’aplica per a tothom»

El Govern treballa perestendre el dret a fer ‘topless’ a les piscines comunitàries a través dels administradors de finques, que seran els que hauran de garantir que no hi hagi casos de discriminació. Així ho ha anunciat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, en la presentació de la campanya ‘La meva piscina no discrimina’, dissenyada per l’il·lustrador Javirroyo i en la qual s’incideix en els drets dels usuaris.

«La llei s’aplica per a tothom i les normes d’Igualtat no són recomanacions, són tan lleis com les altres», ha afirmat Verge. L’objectiu final no és només sancionar les males pràctiques –els usuaris podran denunciar incompliments– sinó sobretot «erradicar les discriminacions».

Circular

Aprofitant que fa poques setmanes que s’han configurat els nous ajuntaments, el Departament d’Igualtat i Feminismes ha posat en marxa una campanya informativa en la qual es recorden els drets dels usuaris de piscines públiques i comunitàries. Així, no s’hi pot prohibir el ‘topless’, la lactància ni altres situacions de discriminació, emparades per la llei vigent, com prohibir-hi l’accés amb vestits de bany que tapin més parts del cos o impedir-hi l’entrada a cap col·lectiu pel seu origen o ètnia, com ara grups de joves racialitzats o famílies gitanes.

La circular que han enviat als ajuntaments –la mateixa que ja els van fer arribar al març– també assenyala que aquestes prohibicions exclouen una part de la població de l’accés a determinats serveis i vulneren la lliure elecció de cada persona sobre el seu propi cos.

Actualització de les ordenances

La idea, segons Verge, és que no només les piscines sinó també les ordenances municipals s’actualitzin amb la llei vigent. En una presentació a Manresa, la consellera ha recordat que cap ajuntament pot aplicar normatives municipals que no s’adeqüin a la llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminació. Aquest any, a més, s’ha proposat anar més enllà. En el cas de les piscines comunitàries, també s’ha començat a treballar amb les escoles d’administradors de finques per garantir que la normativa també es compleixi en aquests espais privats.

Segons Verge, «portar un vestit de bany que cobreixi els genitals i voler refrescar-se són les dues úniques condicions per poder accedir a una piscina municipal a Catalunya» i ha recordat que «això que sembla tan obvi i senzill no ho ha sigut durant molt temps, especialment per a les dones, que han vist com se’ls exigia que es cobrissin els pits o que se’ls prohibia alletar els fills i filles, així com per altres col·lectius als quals es denegava l’entrada».

L’estiu passat l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació va tenir coneixement de diferents casos de discriminació a les piscines públiques.

‘La meva piscina no discrimina’

‘La meva piscina no discrimina. A les piscines de Catalunya hi ha lloc per a totes i tots’ és el lema dels cartells que el departament farà arribar a tots els ajuntaments perquè els col·loquin als equipaments municipals. Està format per un cartell central i quatre vinils que al·ludeixen a diferents discriminacions, com la pressió estètica; l’origen, la raça o l’ètnia; la identitat de gènere o orientació sexual, i les conductes sexistes i masclistes a les piscines.

La campanya també vol ser una crida a aquelles persones i col·lectius que fins ara s’han sentit exclosos o que han sentit que no hi havia lloc per a elles a les piscines, a ocupar l’espai i utilitzar-les.

Sancions per als infractors

Notícies relacionades

‘Topless’ a la platja però no a la piscina: per què les barcelonines no ho fan malgrat estar permès

¿Qui mana al teu cap?

L’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació, creada el març del 2022, té capacitat sancionadora en cas d’infraccions per motius de gènere, color de pell, religió i d’altres. Les sancions tenen una forquilla que oscil·la des dels 300 fins als 500.000 euros en funció de la gravetat. La consellera ha recordat que els particulars poden denunciar-ho a l’oficina de forma presencial o telemàtica i que altres denúncies també els han arribat de forma pública en campanyes com Mugrons Lliures.

D’altra banda, la consellera va remarcar que l’objectiu final no és posar sancions sinó «impulsar canvis socials i culturals per erradicar les discriminacions i deixar de naturalitzar-les». I ha admès que és necessari treballar-ho conjuntament amb els actors públics i privats per avançar en aquesta direcció i fer que la llei es compleixi. «Comptem no haver de sancionar cap ajuntament perquè totes les ordenances municipals s’adequaran a la llei», ha afirmat.