De la recollida d’escombraries porta a porta a retornar burilles: nous hàbits que Catalunya implantarà amb la llei de residus

Segons la nova llei catalana de residus que s’ha d’aprovar aquesta tardor, serà obligatori que els ajuntaments apliquin un mètode de recollida selectiva. Hi ha dues opcions que en realitat són complementàries entre si. La primera és el sistema porta a porta, amb cubells que es deixen a la porta de casa i es passen a recollir en funció del dia de la setmana determinat per a aquest fi. La segona és l’ús de contenidors intel·ligents, amb sensors i sistemes tecnològics, que s’activen amb un dispositiu identificatiu i permeten llençar les escombraries els dies assenyalats. 

L’ARC aposta sobretot pel porta a porta, que de moment només utilitzen 313 municipis catalans. Des de l’agència consideren que es tracta del mètode necessari per complir objectius. Fins ara, s’han ofert incentius perquè pobles i ciutats optin per sistemes de recollida selectiva. En els pròxims anys, no obstant, serà obligatori. És a dir, si la llei prospera, anar a llençar les escombraries serà un hàbit que variarà radicalment. García dona molta importància a aquest canvi: «Llençar residus sense el sistema porta a porta és sinònim de més incineradores i més abocadors. Mal negoci per al medi ambient».

La nova llei contemplarà un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR). Bàsicament, es tracta de modernitzar el que s’havia fet tota la vida: tornar les ampolles de vidre a la botiga o al supermercat. Aquest fet no només pot millorar el reciclatge, sinó també promoure la reutilització. A la llarga es podria fer amb tota mena d’envasos, però, d’entrada, el més factible és el vidre.

No es tracta d’una norma que s’hagi d’aplicar molt de pressa, però més aviat que tard arribarà, ja que estarà inclosa en la llei. En concret, consistiria a pagar una mica més (el dipòsit) per cada envàs que es compra. Després, al tornar-lo, l’establiment reemborsa els diners dipositats.

El projecte Rewine (de l’anglès ‘wine’, que significa vi) ja va demostrar que era possible proporcionar una segona vida a les ampolles de vi. El que es necessitaria per ser viable és una planta de neteja d’ampolles. Des de l’ARC es considera que el sector privat podria assumir-ne la construcció. En realitat hi ha diverses empreses que ja han presentat idees sobre com vehicular aquest sistema. La directora de Rezero diu que, segons les seves enquestes, el 80% de la ciutadania estaria disposada a adaptar-se a aquest model, que serviria per «reduir el flux de residus en la recollida selectiva».

Es tracta d’un residu que ha inundat els espais urbans (i naturals en alguns casos), per molt que s’hagi prohibit fumar a les platges o que s’hagin distribuït cendrers. El que inclou la llei és una cosa semblant a l’SDDR. En el seu dia, la Generalitat va plantejar pagar una taxa de 20 cèntims per cigarro que es retornarien quan es tornessin les burilles a l’estanc. Encara no està clar com es vehicularà aquesta transacció, ja que el sobrecost pot ser de menys cèntims. No obstant, sí que es preveu instaurar una taxa que després es pugui recuperar.

La nova llei també preveu impostos a diversos productes que tinguin un envàs d’un sol ús. Està demostrat que molta gent, quan va al súper, escull abans un enciam embolicat en plàstic que un que no ho estigui. És com si donés més seguretat o confiança. Així, un impost als envasos d’un sol ús hauria de servir per reduir el nombre de productes que arriben a les prestatgeries embolicats en plàstic.

«La ciutadania ja tenim prou responsabilitat. Està molt bé que empreses comencin a assumir impostos per productes que acaben impactant negativament en els ecosistemes i en la nostra salut», opina García. «Es tracta de canvis necessaris per tenir perspectives de futur», conclou. Aquest és un exemple de canvis de rutines causats principalment per les obligacions a què les empreses estaran sotmeses, tant per les normatives europees com per la nova llei catalana, que també pretén imposar un impost sobre aquest tipus de productes no reutilitzables.