Casals d’entrada lliure, el refugi a l’estiu per als nens del carrer

Fa poques setmanes, el lloc no podia ser més lúgubre. Adolescents rondant enganxats a les seves pantalles, al mig dels porxos abandonats, buits i amb les parets pintades amb grafitis. D’altres donant cops de pilota i alguns estesos a la gespa. Ara, no obstant, el parc de l’Escorxador de Badalona, just al costat del centre comercial Màgic, té un altre aspecte. Xavals juguen partits de voleibol, korfbal, ping-pong o futbolí. Sona música i algunes famílies comparteixen el berenar als bancs. Més tard arribarà un espectacle de foc i una batucada a càrrec d’entitats del barri de la Salut. La transformació és obra del projecte que cada estiu posa en marxa l’associació La Rotllana per oferir activitats d’oci educatiu a tot aquell que vulgui participar-hi, i que altres municipis com l’Hospitalet de Llobregat ja fa tres anys que organitzen. Projectes gratuïts i universals que ofereixen alternatives educatives als nens del carrer: aquells que ni marxaran de vacances ni assisteixen a extraescolars a l’estiu i que s’estan criant a través de la llei del més fort.

El projecte de La Rotllana va començar el 26 de juny i s’allargarà cinc setmanes. «Aquest barri no es mereix estar abandonat, els xavals han de poder tenir una alternativa, les seves vacances són això», explica Salva Pediago, coordinador de l’entitat i una de les ànimes del projecte. No en són els únics. A l’Hospitalet fa ja tres anys que l’ajuntament subvenciona un projecte molt semblant en tots els districtes de la ciutat. Als comandaments, l’Associació Educativa Itaca, que organitza tallers de tot tipus a sis patis de diferents escoles públiques i un més a la pista esportiva de la plaça de Granada, al barri de la Florida.

26 de juny i s’allargarà cinc setmanespoder tenir una alternativa, les seves vacances són aixòAssociació Educativa Itacasis patis de diferents escoles públiquespista esportivala Florida.

Aquesta és una de les claus del projecte. «Aquí els nens tenen accés a pilotes de futbol bones, material per pintar, bats de beisbol... Fan esports i activitats que a casa no poden fer. I, alhora, combatem les lleis del carrer. Els diem: ‘No fa falta que vingueu amb aquesta actitud, no heu de lluitar per jugar, aquí cabem tots’», explica Judith Calvo, pedagoga, des del pati de l’escola Pau Casals. El fet que no hi hagi límits horaris, places o inscripcions és el que afavoreix l’assistència. «Són nens que normalment es queden fora de tot, són els grans rebutjats del sistema», segueix González.

Riscos de tres mesos al carrer

«Nosaltres tenim dos perfils molt clars –explica Lidia González, directora d’Ítaca–. Als barris més al nord són nens de famílies migrades a les quals a l’estiu els sorgeixen més feines i no tenen suports familiars, per la qual cosa els nens es queden tot el dia sols pel carrer. En els del sud venen més famílies que no es poden permetre anar de vacances. El comú és que tots aquests infants necessiten espais amables per créixer». El projecte està pensat per a menors de 10 a 16 anys, però la realitat és que hi assisteixen nens més petits i també joves més grans. «Aquests nens estan en risc de captació de bandes i d’entrar en cercles de delinqüència –segueix González–.I, sobretot, estan exposats a la llei del més fort. Si creixen amb aquesta dinàmica, a llarg termini poden acabar no sent recuperables».

Noves regles

A l’Hospitalet també s’han establert en una pista de futbol que va construir la Fundació Cruyff a la Florida. «Fins ara aquí guanyava la llei del més fort: el que intimida més és el que es queda més estona jugant i té el millor equip», explica Adrià Cabanillas, mestre i educador del projecte. «Nosaltres entrem a negociar amb ells perquè entenguin que aquí poden jugar tots, que canviarem les regles». A les set de la tarda, es veuen nens jugant amb els més grans. També hi ha nenes a la pista, amb la pilota als peus. Per a Cabanillas és un èxit. «És difícil jugar perquè els nois són molt bruscos», explica la Carla, de 14 anys. «Si les nenes veuen que nosaltres som a la pista s’animaran a fer-ho», continua, esperançada.

A Badalona, també veuen essencial trencar amb aquestes lleis que, al seu torn, porten implícites actituds masclistes. «Estem donant una alternativa, hi ha molts nens i famílies que esperen que comenci el projecte, fins i tot gent d’altres pobles», explica Sunita Kumari, una de les educadores. Destaca els tallers de manualitats i les tardes de cine o d’activitats culturals que s’organitzen a càrrec d’entitats de la zona. «Es respecten els torns, evitem problemes i, sobretot, aquí els nens tenen alguna cosa per fer, si no estarien a casa jugant als videojocs... ¡jo el primer!», explica el Jesús, un voluntari de 16 anys.

Ajuntaments involucrats

A Badalona hi ha un grup d’educadors contractat, però l’activitat se sosté amb voluntaris. Molts d’ells són nens que participen en les activitats durant l’any de La Rotllana, com el Jesús. «És bàsic crear base social al barri, xavals que es bolquen des del voluntariat i que generen un impacte i uns vincles que el mantindran durant anys i anys, independentment de les facilitats que ens posin les administracions», explica Pediago. Ells compten amb un feble finançament públic i el projecte és impossible d’estendre’s entre les escoles, que es mantenen tancades. «És brutal. ¿Què els passa, a les escoles? ¿Es creuen que durant l’any els seus alumnes desapareixen o què? Ells saben millor que ningú les poques alternatives que tenen», segueix Pediago.

Notícies relacionades

Els nens del carrer de Badalona, sobre les violacions: «A les nenes els agrada el que va passar»

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

En canvi, a l’Hospitalet el programa es finança amb fons Next Generation. «D’aquesta manera podem contractar professionals molt ben preparats: educadors, treballadors socials, psicòlegs o pedagogs amb una alta capacitat de gestionar aquesta complexitat i els conflictes», explica Arantxa Lozano, coordinadora del projecte. Fonts municipals diuen que va costar convèncer les escoles perquè hi participessin, però com que els edificis depenen dels ajuntaments, és l’administració qui s’acaba imposant i mediant amb les direccions dels centres.

Un grup d’adolescents de Badalona, alumnes de l’institut Enric Borràs, juguen animats al ping-pong. «Venim cada any, el millor és que hi ha moltes noies», respon un d’ells. Elles arrufen les celles, no els ha fet gràcia el comentari. «A la tarda sempre som per aquí, i ara mola molt més», explica una de les adolescents. ¿Què faríeu si no? «Perdre’ns pel carrer, fer el tonto... És que l’estiu seria una merda», resumeix.