Desokupa, condemnada a indemnitzar un activista per fer publicitat amb la seva imatge

Un jutjat de Barcelona ha condemnat Daniel Estévez, líder de l’empresa Desokupa, a indemnitzar amb 5.899 euros un activista provivenda per publicar a les xarxes socials un vídeo amb la seva imatge per donar publicitat a una de les seves operacions de desallotjament extrajudicial.

En la seva sentència, avançada per ‘Nació Digital’ i a la qual ha tingut accés Efe, el Jutjat de Primera Instància número 42 de Barcelona declara que l’empresa va vulnerar el dret a la imatge de l’activista i l’obliga a retirar el vídeo de les seves xarxes socials.

El vídeo que va motivar la demanda va ser gravat el 12 de gener del 2022 a les portes d’una nau ocupada de Cornellà de Llobregat (Barcelona), quan els seus propietaris van contractar Desokupa perquè «recuperés la possessió de l’immoble».

Comentaris despectius

La gravació, que mostra el demandant, M. G., junt amb altres persones a les portes de l’immoble okupat, anava acompanyada de comentaris despectius de Daniel Estévez: «Comencem avui un operatiu a Cornellà de Llobregat contra un col·lectiu de rastaflautes que han ocupat una nau [...]. Atents als coneixements jurídics d’aquests bitxos» o «Bé, ratetes, des d’avui estigueu atents».

La sentència reconeix que el vídeo que va motivar la demanda obeïa a «finalitats publicitàries i comercials» que beneficiaven Desokupa i els facilitava «la captació de potencials clients futurs» a través de les seves xarxes socials, que tenen més de mig milió de seguidors.

El demandant, no obstant, no va donar el seu consentiment a l’ús comercial del vídeo en el qual apareixia, segons la sentència, que conclou que la publicació «va suposar una intromissió» en el seu dret a la pròpia imatge.

Intromissió en l’honor del demandant

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per contra, la sentència descarta que la difusió del vídeo suposés una intromissió en l’honor del demandant, ja que no és clar que els comentaris despectius que acompanyaven la publicació anessin dirigits a l’activista.

«Ni en aquest text s’esmenta el demandant, ni conté cap expressió que pugui entendre’s unívocament dirigida davant d’aquest, ni tampoc les expressions o epítets despectius contingudes a la publicació apareixen vinculats de forma expressa» a l’activista, precisa la sentència.