Radiografia | La sequera extrema s’acarnissa amb els boscos del nord de Catalunya

Fa dècades que els boscos catalans pateixen els efectes de la sequera a la seva pròpia pell. Els sòls, cada vegada més secs, i els arbres, que perden el color de les fulles i es desposseeixen abans del fullatge, són una clara mostra de com la falta de pluges està perjudicant aquests ecosistemes naturals tan importants per al territori. Segons alerta l’últim informe de DEBOSCAT, l’any passat es van registrar més de 33.000 hectàrees de bosc afectades per la sequera extrema. Això suposa gairebé 10.500 hectàrees més que l’any anterior. Els experts alerten que som davant la pitjor xifra des que n’hi ha registres a Catalunya.

L’última radiografia dels boscos catalans ha sigut liderada per la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el cos d’agents rurals i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). En aquest últim balanç, que correspon a l’any 2022, es mostra que els boscos que més van patir per la sequera extrema van ser els de les comarques de la meitat nord de Catalunya com el Pallars Sobirà, Osona i Berguedà. Aquestes zones es corresponen amb els punts on es van registrar temperatures més extremes, més onades de calor i, al seu torn, menys pluges al llarg de l’any passat.

S’estima que almenys dues terceres parts dels boscos afectats per la sequera al llarg de l’any passat ja havien patit estrès hídric en anys anteriors. Segons adverteixen els experts, els boscos que acusen sequeres de forma reincident tenen menys probabilitats de recuperar-se. Les zones més afectades per aquest fenomen se situen a la Noguera i el Pallars Jussà. També preocupa l’afectació registrada en comarques com el Vallès Oriental, el Solsonès o el Bages, on després d’anys de relativa recuperació dels boscos s’ha observat un nou empitjorament dels indicadors amb què es monitoritza l’impacte de la sequera als boscos.

Arbres més afectats

Notícies relacionades

¿Per què una avioneta sobrevola Catalunya disparant rajos làser contra els boscos?

La sequera extrema aboca Catalunya a un escenari d’incendis catastròfics

Les espècies més afectades per la sequera van ser els planifolis (uns arbres frondosos amb fulles amples i planes) com els pins i els avets. Aquestes espècies són les que més danys han acumulat per la falta crònica d’aigua i les successives onades de calor que van tenir lloc l’any passat, quan la calor extrema va disparar els termòmetres durant mesos i va deixar centenars de rècords de temperatura en tot el territori. L’estudi de les espècies coníferes (amb fulles més estrets i escamnades) suggereix que aquests arbres mostren els efectes de la sequera amb mesos o anys de retard però que, tot i així, després de les condicions extremes viscudes en els últims anys també estan començant a mostrar senyals d’estrès.

Les anàlisis indiquen que hi ha espècies més resilients que d’altres. Les alzines i els roures, per exemple, poden acumular ferides per la sequera però, arribat el moment, també són capaços de rebrotar si les condicions milloren. Els pins, en canvi, mostren un pitjor pronòstic. L’estudi d’aquests emblemàtics arbres apunta que quan perden el seu característic color verd i passen al marró significa que ja han mort. I aquí ja no hi ha marxa enrere.