Les ocupacions de vivendes cauen un 10,8% des de començament d’any a Catalunya

Les ocupacions de vivendes segueixen a la baixa a Catalunya. Entre gener i juny d’aquest 2023, s’han registrat un total de 4.300, segons dades de les denúncies recollides per Mossos d’Esquadra i policies locals a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. La xifra suposa un 10,8% menys que les del primer semestre del 2022, quan se’n van comptabilitzar 4.821, i un 11,8% menys que el 2021, quan la xifra va ascendir a 4.878.

D’altra banda, en aquest primer semestre hi ha hagut 253 violacions de domicili. Aquesta xifra suposa un 5,5% del total d’ocupacions i violacions de domicili que s’han registrat a Catalunya. Per ocupacions, s’entén l’entrada en una vivenda buida en la qual no viu ningú habitualment amb l’objectiu d’instal·lar-s’hi, mentre que la violació de domicili és aquella en la qual l’entrada es produeix en una vivenda on habitualment viu algú, ja sigui primera o segona residència, per quedar-se. Aquesta segona constitueix un delicte més greu castigat amb penes més altes.

La regió policial més calenta en termes d’ocupacions ha sigut la Metropolitana Nord, que engloba les comarques del Vallès, amb Sabadell i Terrassa al capdavant, i del Maresme, amb Mataró com a epicentre. En aquesta regió hi ha hagut 1.509 ocupacions i 43 violacions de domicili. La segueixen, a molta distància, la Metropolitana Sud, que inclou les comarques del Baix Llobregat, Garraf i Alt Penedès (702 ocupacions i 28 violacions), i la regió de Barcelona (657 ocupacions i 49 violacions). La regió de Girona suma

Si ens fixem en les 253 violacions de domicili, 147 (un 57,7%) van ser en vivendes de primera residència, mentre que les altres 106 (42,3%) van ser en segones residències. Per tant, i per desmuntar afirmacions que aquestes últimes setmanes, primer durant la campanya per a les eleccions municipals del 28M i ara a la campanya de les generals del 23-J, han llançat des de PP i Vox, només un 3,2% d’ocupacions de vivendes a Catalunya (146 de les 4.553 totals) s’han produït en una primera residència. 

Per regions policials, les violacions de domicili s’han concentrat principalment a la regió de Girona (55), seguida de Camp de Tarragona (50), Barcelona ciutat (49) i la regió Metropolitana Nord (43). 

Les xifres confirmen un descens iniciat el 2021. Fonts del Departament d’Interior atribueixen aquest descens, entre altres factors, a la pressió policial i també a la nova llei antiocupacions que el Parlament va aprovar el 8 de febrer passat i que facilita als ajuntaments el procés de desallotjament. Així, la norma, avalada per ERC, PSC, Junts i Ciutadans, faculta els governs municipals a promoure desallotjaments davant ocupacions conflictives si el propietari gran tenidor no actua en un termini de 30 dies. És una llei que deixa fora els petits propietaris i se centra a donar instruments als municipis per actuar contra grans tenidors que es desentenen de les seves propietats.

Malgrat que les xifres reflecteixen aquest descens, des de PP i Vox s’insisteix en el contrari. «El problema de l’ocupació no para de créixer a Espanya», comentava el PP el 13 de juny a diversos mitjans. El portaveu de campanya del partit, Borja Semper, assegurava que «l’ocupació s’ha incrementat un 50% en els últims anys». En el seu programa electoral, que Alberto Núñez Feijóo ha presentat aquesta setmana, s’inclou la creació d’oficines tècniques municipals per lluitar contra l’ocupació il·legal que comptin amb una assessoria jurídica als veïns afectats, així com mesures per desallotjar en 24 hores.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Els desallotjaments exprés són una opció que negociava el PSOE al Congrés i que li va suposar tensions amb els seus socis de Podem. A través de l’esmena número 270 en el projecte d’eficiència organitzativa del servei públic de Justícia, els socialistes volien incorporar que en «els processos relatius a violacions de domicili o usurpació de béns immobles o d’un dret real immobiliari de pertinença aliena», el jutge o tribunal podrà acordar motivadament «el desallotjament en el termini màxim de 48 hores». 

Malgrat el descens, Catalunya continua sent la comunitat autònoma on més impacte té el fenomen de l’ocupació, pràcticament inexistent en comunitats del nord i l’oest d’Espanya com Astúries, Cantàbria, Aragó, Extremadura o Castella i Lleó.