La segregació escolar a 1r d'ESO baixa un 26,4% en sis anys a Barcelona

Segons l’Informe d’Oportunitats Educatives a Barcelona 2022 elaborat per l’Institut Metròpoli, la reducció de la segregació escolar en els centres educatius de la capital catalana des del 2018, quan es va posar a caminar el pla de xoc de la ciutat –precursor del decret d’admissions català–, ha disminuït un 23% en el primer curs d’educació infantil (EI-3), un 16% a primària i un 26,4% a primer d’ESO.

Una cosa que ha passat –destaca l’informe, fet públic aquest mes de juny– a causa de, principalment, dos canvis introduïts en el procés de preinscripció: d’una banda, l’increment de la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives especials per qüestions econòmiques (la detecció entre el 2018 i el 2021s’ha triplicat segons les xifres municipals) i la distribució «més equitativa» d’aquest alumnat entre el sector públic i el sector concertat (a través de l’obligació de la reserva de places per a alumnes amb necessitats econòmiques en tots els centres que reben fons públics).

Una de les crítiques a aquesta política barcelonina, que el Departament d’Educació aplica de manera molt similar a EI-3 i a primer d’ESO, oferint a l’escola concertada 988,1 euros per alumne de família pobra escolaritzat a partir del tercer; és que, aquest repartiment d’alumnes vulnerables perquè no es concentrin en uns centres determinats –les famoses dues llistes: la llista d’ordinaris, amb un nombre de places X, i la de nens amb necessitats especials, amb un nombre de places Y– pot provocar desarrelament en els nens que són separats dels seus companys de primària per enviar-los a centres menys complexos, però als quals en ocasions no desitgen anar (una cosa que no és majoritària, el 85% d’aquests alumnes entren en una opció demanada, però quan passa és especialment dolorós per les pesants motxilles vitals que solen carregar aquests nens).

La responsable del programa DeSegregAcció de la Fundació Bofill, María Segurola, assenyala una urgència vinculada al desplegament del pla: treballar l’acollida de l’alumnat vulnerable per part d’escoles que fins ara no estaven acostumades a tenir a les seves aules aquest tipus d’alumnes i que ara, fruit d’aquestes polítiques, estan començant a acollir-los sense eines ni pautes sobre com fer-ho.

«Ells han de tenir instruments per fer que aquests alumnes se sentin bé, i han de fer una reflexió de claustre sobre aquesta gestió, sobre com s’aconsegueix que aquests alumnes no pateixin cap discriminació dins del centre educatiu. La política del pla de xoc no serà un èxit si els alumnes no estan bé a classe. Aquests nens se’ls ha de poder acompanyar i els centres també, perquè es generen dinàmiques de cohesió i d’acollida», reflexiona.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’especialista en les polítiques contra segregacióescolar posa sobre la taula la que als seus ulls és una altra de les grans assignatures pendents per erradicar la segregació escolar: el decret de concerts. «Si tu no regules bé la concertada és molt difícil que s’apliquin bé les mesures contra la segregació escolar, perquè amb l’actual decret de concerts, el decret d’admissions no permet planificar l’oferta de places a la concertada, cosa que genera desequilibris i disfuncions», apunta Segurola, que assenyala un altre tema important: la matrícula viva (els alumnes que arriben al sistema durant el curs), alumnes que solen acollir sempre les escoles de màxima complexitat (malgrat estar recollits al decret d’admissió).

Desigualtat territorial

Al marge i en paral·lel al pla de xoc –que redistribueix els alumnes amb necessitats per tota la xarxa, pública i concertada– durant els últims cursos, el sector públic ha incrementat –remarca també l’informe de l’Institut Metròpoli– el seu pes relatiu en tots els nivells educatius, però, continuant amb l’anàlisi de la segregació escolar, el sector concertat continua concentrant-se als territoris més rics de la ciutat. Mentre a Sarrià-Sant Gervasi, amb una renda mitjana de 28.000 euros, el percentatge de matrícula pública està per sota del 20%, a Ciutat Vella, amb una renda de menys de 15.000, el percentatge de pública supera el 60%.