El fort onatge i la imprudència, claus en els quatre ofegaments a les platges catalanes

Les víctimes, a més, no quadren amb el perfil dels ofegats habituals, aclareix Solé: generalment són homes d’uns 70 anys que moren a l’entrar a l’aigua a causa d’alguna patologia prèvia que s’activa amb el canvi brusc de temperatura –la calor de la sorra amb el fred del mar–. Gairebé tots aquests casos es registren amb la mar en calma i bandera verda. No és el que va passar ahir: els tres ofegaments –i també el quart d’aquest diumenge– poden estar relacionats directament amb el fort onatge de les platges catalanes: la bandera groga va onejar en més d’un centenar de platges del litoral català i la vermella, en prop d’una trentena.

Ofegats per les onades

Cap dels morts d’aquest cap de setmana «responia al perfil dominant dels morts d’anys anteriors», corrobora Solé, que demana prudència abans de confirmar aquesta anomalia perquè abans han d’aclarir-se oficialment «les circumstàncies» de cada una de les defuncions de dissabte. La Guàrdia Civil –cos responsable de les morts dins del mar– i els Mossos d’Esquadra hauran de revisar cada un dels successos i, sobretot, els metges forenses hauran de determinar amb les autòpsies si hi havia aigua als pulmons de les víctimes –això ajudarà a saber si van «respirar aigua» i no van morir per una altra patologia–. 

Aquesta anomalia, encara no confirmada oficialment, és la que converteix aquesta concentració de morts en un registre sense precedents, no només per la xifra de les tres morts sinó pel perfil de les víctimes i el context de l’ofegament: eren homes més joves que habitualment –tret del de 65 anys d’aquest diumenge– i que s’estaven banyant a quatre platges en les quals havien hissat bandera groga per onatge perillós. És «la primera vegada en la història» que passa això, raona la tècnica de Protecció Civil. 

Mala mar

La notícia de la tercera mort de dissabte va arribar des de la platja de la Rubina de Castelló d’Empúries (Alt Empordà) a les 18.45 hores. «Va ser xocant», explica Solé, rebre aquella notificació. Els dos ofegaments anteriors s’havien registrat a la platja de Salatar de Roses (Alt Empordà) i a la platja del Miracle (Tarragona).

Per ordre cronològic, les víctimes mortals van ser un home de nacionalitat índia de 32 anys, un home de 55 anys de nacionalitat desconeguda i un home de 60 anys de nacionalitat cubana però resident a Espanya. Els tres estaven en platges amb bandera groga i vigilades per socorristes. Un dia més tard, a les 13.30 hores de diumenge, es confirmaria la quarta mort a la platja de l’Estartit.

Senyalització

La bandera verda informa els banyistes que les condicions són bones per banyar-se. La groga, recorda Solé, diu que no són bones condicions, que s’ha de ser prudent. «No és bona idea allunyar-se de la vora en cap cas», raona. La vermella directament prohibeix banyar-se. 

Amb bandera vermella a Empuriabrava (Alt Empordà), ahir també es va registrar un altre incident que podia haver elevat la xifra de morts a quatre. Afortunadament, la víctima, una nena de 13 anys, va sobreviure. La menor va entrar a l’aigua malgrat la senyalització i va estar a punt de morir ofegada, però va ser traslladada amb vida en helicòpter del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) fins a l’hospital Josep Lluís Trueta, el centre de referència a Girona. 

La normativa que regeix a les platges sobre conductes imprudents pertany als municipis. Hi ha ajuntaments que sancionen les persones que es banyen amb bandera vermella i n’hi ha d’altres que no. Normalment els socorristes avisen amb el xiulet els que entren a l’aigua malgrat la bandera vermella i, si ignoren l’avís, els socorristes ho notifiquen a les policies locals perquè sancionin. 

Penjar la bandera vermella no és una decisió tan senzilla com pot semblar. Quan fa calor, com ahir, i les platges estan plenes de banyistes, passar del groc al vermell i «tancar» la platja no és una qüestió menor.

Deu morts el 2023

«Per nosaltres resultarà necessari esperar que acabi l’estiu i comparar els números d’aquesta campanya amb les anteriors», raona Solé. Llavors es veurà si això d’aquest dissabte ha sigut una jornada «excepcional» o no. De moment, els números són similars als d’altres estius. 

Notícies relacionades

Les morts per ofegament en platges i piscines creixen un 51%

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La campanya actual, que inclou el període estival –del 15 de juny al 15 de setembre–, han mort en platges catalanes 10 persones –incloses les tres d’aquest dissabte–. Al llarg de tot l’exercici del 2022, van morir ofegades 25 persones. En els tres mesos del 2021, 24 defuncions per ofegament. Els registres del 2020 no es poden comparar a causa de la pandèmia. El 2019 van perdre la vida 29 persones, 18 el 2018 i 22 el 2017.

«El que sí que veiem amb preocupació és que han augmentat els rescats, que són casos en què els socorristes intervenen per evitar un ofegament, i les atencions mèdiques del SEM», remarca Solé, que al·ludia a una tendència creixent d’episodis que podrien acabar pitjor i que convé revertir perquè en les pròximes setmanes vindran dies de calor i l’afluència es dispararà a les platges.