Eleccions 23J | Els reptes en educació: del fracàs escolar a la salut mental, la Lomloe, la llengua i la selectivitat

Diferències polítiques al marge, el Govern que surti de les urnes el 23J tindrà sobre la taula alguns reptes ineludibles. D’una banda, continuar treballant per reduir les taxes d’abandonament escolar primerenc. El 28% dels espanyols fins als 34 anys no té l’ESO. Tot i que les xifres continuen baixant, la taxa mitjana d’abandonament és del 13,9%, per sobre del 9,3% de la mitjana europea. I de l’altra, actuar per millorar i apujar el nivell d’aprenentatge i coneixement de l’alumnat. Espanya ha caigut set punts en comprensió lectora, segons l’últim informe PIRLS. Només el 6% dels alumnes estan en «nivell avançat», per sota de la mitjana de l’OCDE (11%) 

Un altre repte a abordar és la salut mental de nens i adolescents, molt tocada després de la pandèmia, i que ha derivat en un augment de les autolesions i intents de suïcidi. Espanya està vivint un pic històric de suïcidis juvenils: el 2021 (últim any de què es tenen xifres) es van suïcidar 22 nens de menys de 15 anys, un 57% més que el 2020 (quan es van treure la vida un total de 14). Aquest problema és un repte que ja ha assumit la Unió Europea. Espanya és a la cua europea en nombre de psiquiatres malgrat l’augment dels trastorns mentals.

Un dels aspectes de la Lomloe que poden generar controvèrsia després del 23J en funció de qui hi hagi a la Moncloa és l’assignatura de religió. La llei dicta que la religió ha de continuar oferint-se a les escoles, però que no compta per a nota ni té una assignatura mirall. És un aspecte que molesta profundament el PP, partidari d’atorgar a la religió no l’obligatorietat però sí el valor d’assignatura acadèmica.

Respecte al català, la Lomloe elimina la referència expressa que el castellà sigui la llengua vehicular en l’ensenyament i obliga l’alumnat a acabar els estudis sabent perfectament el castellà i la llengua cooficial en aquelles comunitats amb llengua pròpia. El PP ja ha anunciat, i així ho inclou en el seu programa electoral, que vol tornar al que fixava la llei Wert': que el castellà sigui llengua vehicular amb la cooficial. Una cosa que xoca amb el model lingüístic de l’escola catalana, on el català és vehicular i el castellà, curricular.

Un altre aspecte que el nou Govern haurà de decidir és què fer amb la selectivitat. Arran de la convocatòria electoral, el Ministeri d’Educació va decidir guardar dins un calaix l’esborrany del reial decret que regula les noves PAU (o EBAU), amb una aplicació que havia de començar el juny del 2024 i acabar d’implantar-se definitivament el 2028. Havia de ser una selectivitat conforme amb la Lomloe, menys memorística i més basada en l’aprenentatge per competències. El model, pactat entre el Govern i les autonomies, ja havia sigut qüestionat pel PP i pels seus executius autonòmics, que reclamen un model únic de selectivitat a tot Espanya.

És una etapa no obligatòria, però que repercuteix positivament en els nens i nenes. Hi ha el compromís d’estendre-la i avançar cap a la gratuïtat tant per part del PSOE com del PP, així que cal suposar que el Govern que surti de les urnes haurà de continuar impulsant l’escolarització en aquest segment de població, que actualment és del 41,7% (pel 96,6% de l’etapa 3-6 anys, que tampoc és obligatòria a Espanya). A finals del 2022, el Govern va donar a les autonomies una partida econòmica de 331 milions d’euros per crear 21.794 places públiques i gratuïtes. 

La nova llei del sistema universitari (Losu) –que posa un límit a les taxes universitàries, redueix la temporalitat del professorat i obre la porta a les microformacions al llarg de la vida– no sembla que hagi de generar controvèrsia amb el nou Govern que surti de les urnes, en cas que sigui d’un altre color polític.

L’aspecte que sí que pot generar conflicte és l’article que recull un ferm compromís per augmentar el finançament públic per als estudis superiors (1% del PIB els pròxims anys). La llei no inclou memòria econòmica. El Govern es va comprometre a concedir partides econòmiques a les autonomies (que tenen les competències) i aquestes hauran de comprometre’s a destinar, efectivament, aquests diners a les universitats. Moltes autonomies hi han posat pegues.

L’FP ha aconseguit un més que sabut èxit i no és probable que el nou Govern, si és d’un altre color polític, canviï la norma que regula aquests ensenyaments.

Dins del pla per modernitzar i prestigiar la Formació Professional (FP) –en la qual, per segon any consecutiu, hi ha més d’un milió d’alumnes i alumnes matriculats–, el Consell de Ministres va aprovar el maig de 2023 una altra injecció econòmica de 1.307 milions d’euros, que seran repartits a les comunitats autònomes. Amb aquesta nova inversió, entre el 2020 i el 2023 el Govern ha destinat a la transformació de l’FP 6.041 milions d’euros.