Treballar al carrer en plena onada de calor: «Estem bullint»

Entre els que treballen al carrer, abrasat pel sol, hi ha diferents nivells. Per exemple, hi ha el Salek. Un jove encoratjat als campaments sahrauís de Tindouf (Algèria), que cada estiu era acollit per una família catalana. Ara ja porta més de 10 anys vivint i treballant a Barcelona. Ell espera dins d’una furgoneta al seu company. «No ha pogut aguantar més i ha anat a buscar un gelat», explica, amb mig somriure. «És que jo soc del Sàhara i estic acostumat a aquesta calor», afirma, reivindicant-se.

Polsera amb pulsòmetre

El Salek treballa a l’empresa de l’enllumenat públic de Barcelona. «Ens han donat unes polseres que ens mesuren les pulsacions: de moment no l’ha xiulat ningú, anem aguantant», explica. Si algun empleat comença a sentir-se malament, s’activa una alarma i han de deixar de treballar. També explica que els han canviat la jornada: de dos a cinc de la tarda descansen. I els han col·locat neveres amb aigua a totes les furgonetes. «Estem bé, hi ha gent que està pitjor», segueix.

Efectivament. El Mohamed i el Mustafá no tenen la mateixa sort. Ni polseres, ni jornades reduïdes. L’aigua la tenen a l’altra punta del carrer. Li passa el mateix al Nordil, un marroquí que maneja una retroexcavadora a escassos metres de la seu de la direcció de la Policia. Porta un barret sota el casc. I sobre la màquina que condueix ha improvisat un sostre amb un tros de cartró. «L’aigua la tenim lluny, prefereixo comprar-me-la a les botigues que hi ha per aquí», explica.

«Et canses el triple»

Just en aquell moment apareix el Walter, un argentí que cada matí s’aixeca a les cinc a Figueres per treballar a les obres de Barcelona. «¡Nordil, que t’has deixat la garrafa d’aigua al sol!», li adverteix. Diuen que beuen més de sis litres d’aigua al dia. «És molt dur treballar amb tanta calor, et canses el triple», explica l’argentí, acostumat a treballar amb fred, vent i pluja. De sobte, el cel s’ennuvola i passa una brisa d’aire. «Això és glòria, quina meravella», celebra el Walter.

L’argentí, oficial de primera, explica que els caps els han dit que no dubtin a posar-se a l’ombra i refrescar-se com puguin. Els empleats utilitzen l’aigua freàtica, obren una espècie de canonada i els surt un raig d’aigua. Fiquen el cap i se submergeixen. «És horrorós perquè et mulles una mica i al cap de pocs minuts ja estàs bullint una altra vegada», lamenta l’home. El Manuel, empleat del servei de neteja, admet que té una mica més de sort. «Nosaltres almenys ens podem anar mullant», diu, mentre un company, pujat en una grua, neteja amb aigua a pressió una escultura de la plaça de Catalunya.

Barrets per a turistes

L’Arsalan Ali i el Racheed són dos pakistanesos que es dediquen a la venda ambulant de barrets. Es postren davant la parada del bus turístic i comencen el seu negoci. Els dos porten samarretes de màniga llarga. «És que, si no, ens cremem amb el sol», explica l’Arsalan, amarat en suor per tots costats. El Racheed viu en una habitació compartida amb dues persones més. I al caliu de dia se li suma el de la nit. «No hi ha ventilador ni aire condicionat ni res», afegeix el noi. Davant seu, els empleats del bus turístic tampoc semblen gaire frescos. Un d’ells, amarat de suor, es protegeix amb un para-sol. Una altra noia es tapa el rostre al complet, per evitar cremades.

Notícies relacionades

Pimes i autònoms, els col·lectius més exposats a les onades de calor

Vídeo | Així es refresquen els animals del Zoo de Barcelona en plena onada de calor

Des d’un banc, el Kosmi i l’Octavio se’ls miren. Els dos viuen al carrer. El primer, fa un any i mig. El segon, una mica menys. El Kosmi, de 35 anys, es guanya la vida demanant almoina: li falta un braç i està mirant de regularitzar la seva situació per poder percebre alguna ajuda a causa de la seva discapacitat. Acaba de sortir de l’Hospital del Mar, ha estat tres dies ingressat per cirrosi. L’Octavio, de 58, es treu quatre duros fent bombolles de sabó a la plaça de la Catedral cada tarda. «Amb aquesta calor no puc respirar, si no passa l’aire... moriré», explica Kosmi.

Cremades dels sensesostre

La fundació Arrels ja ha alertat que diverses persones que viuen al carrer han patit cremades pel sol. La setmana passada van atendre dues persones. El Kosmi i l’Octavio combaten la calor gràcies a la solidaritat veïnal. El Kosmi explica que un restaurant del barri li obre les portes cada dia durant cinc minuts. «Els treballadors em deixen entrar i em quedo allà amb l’aire condicionat: faig pipí i al cap de cinc minuts me n’he d’anar», explica. L’Octavio, màniga llarga i amarat de suor, explica que es dutxa tres dies a la setmana a l’església de Santa Ana. «És molt difícil dormir amb aquesta calor; em passo el dia al banc resant perquè passi una mica d’aire –lamenta–. Aquest sol em matarà, t’ho juro».