Més enllà d’Ayuso: el tabú de l’avortament espontani es comença a trencar

El doctor Francisco Carmona va començar a treballar com a ginecòleg de l’Hospital Clínic el 1991. «Recordo que en aquella època, quan una dona perdia el nadó, si hi havia hagut problemes, l’hi intentàvem amagar. I si el fetus era de certa mida no l’hi ensenyàvem, pensàvem que era el millor per elles», segueix el doctor. Avui, a l’hospital, l’escenari és radicalment diferent. Han creat uns ‘bressols freds’, on les dones poden veure el cos dels nadons que han nascut sense vida, i se’n poden acomiadar. «Hem d’escoltar la dona, individualitzar-les, tenim protocols per atendre-les... més enllà de les complicacions físiques hem de pensar també en les emocionals», diu.

Segons Carmona, els últims anys, l’onada empoderadora del feminisme ha ajudat a trencar molts d’aquests tabús, especialment en relació amb el dol perinatal, és a dir, el dol de les mares que perden el fill abans de néixer. «Tinc la sensació que està canviant el tabú, la gent en parla més, no s’amaguen. Es parla més obertament», segueix Carmona, que insisteix que una pèrdua és igual d’important en qualsevol moment de la gestació.

Seqüeles emocionals

També apunta el mateix la doctora Eva Huguet, doctora de la Mútua de Terrassa i membre de la Societat Catalana d’Obstetrícia I Ginecologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. «És el truncament d’un desig o una il·lusió que pot tenir una història darrere», assenyala Huguet. «Jo crec que les dones, si saben que estan embarassades, sagnen i noten dolor van al metge: el tema és que segurament algunes s’armen de valor i van a la feina en comptes de demanar la baixa al metge de capçalera», afirma. «Abans ho relativitzàvem molt: les dones eren més joves, potser ja tenien altres fills i pensàvem que no era greu», assenyala Huguet.

És el que detecta Martínez des de la seva consulta. «Cada cop passa menys, però ens trobem amb dones que presenten un malestar fisic que no té cap motiu aparent, o fins i tot crisis d’ansietat o quadros de depressió.... i després veiem que fa un o dos anys ha tingut un avortament espontani. Moltes dones no saben que poden demanar la baixa per aquesta raó o prefereixen amagar-ho i fer com si res», afegeix. Martínez explica que les dones en situació de pobresa i precarietat laboral són més proclius a això. «No es poden permetre deixar de treballar, parar i descansar», segueix.

Baixes i formació

Notícies relacionades

El programa electoral de Vox: derogar les lleis d’avortament i eutanàsia, pin parental i suprimir les autonomies

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Segons la doctora de capçalera, encara queda molta feina per fer. Afirma, per exemple, que caldria ampliar la baixa laboral per un avortament més enllà de tres dies. La presidenta madrilenya no hi estarà més d’un dia. «Hi ha dones que tenen seqüeles emocionals que requereixen més temps, o d’altres que fan l’expulsió amb fàrmacs a casa i triguen més de tres dies sagnant i expulsant», assenyala. També diu que les parelles o l’entorn de la gestant també haurien de poder accedir a la baixa després d’un avortament involuntari. «Els afecta emocionalment però sembla que els diem que han de fer-se els durs», es lamenta.

Huguet també assenyala que la falta d’inversió de la xarxa de salut mental tampoc ajuda. «Quan veiem una dona amb una afectació greu mirem de coordinar-nos per derivar-les però les llistes d’espera són eternes, o nosaltres que no podem dedicar tant temps a un pacient perquè en tenim més esperant», es queixa. Carmona insisteix que és essencial la formació als metges i que els protocols s’assemblin a tots els hospitals i centres sanitaris, cosa que avui no passa. El 88% dels professionals sanitaris diuen que necessiten més formació sobre com acompanyar el dol perinatal, segons una enquesta feta per la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària l’any passat a més de 500 metges. Però Carmona també és optimista: «El camí és imparable, portem una inèrcia i anem de baixada, sens dubte continuarem avançant de forma ràpida».