Objectiu, no tancar escoles: així es prepara Europa davant les pandèmies del futur

La premissa de la qual parteix aquest informe és clara: «El món no estava preparat per fer front a l’impacte de la pandèmia de covid-19». A Europa, l’expansió del virus va desencadenar «la crisi socioeconòmica més gran des de la Segona Guerra Mundial». La covid-19 no només va impactar de forma directa en el sistema sanitari, en què «va agreujar les carències estructurals del sector», sinó que, a més, va fer estralls en l’economia i en totes les esferes de la societat. Per això, fent la vista enrere, Europa insta a millorar els mecanismes de «resiliència» en tots els sectors davant aquest tipus de situacions.

La principal lliçó que deixa la pandèmia de covid-19 és, segons aquest informe, la necessitat de millorar els sistemes sanitaris europeus. En aquest sentit, el Parlament reclama als estats «invertir més en atenció primària» i en els serveis d’«atenció de proximitat» per, d’una banda, millorar les tasques de prevenció i, d’una altra, evitar la «congestió dels hospitals» davant situacions d’emergència. En aquest sentit, també es reclama millorar la «coordinació» i la cohesió entre els diferents estrats del sistema sanitari, així com amb les diferents autoritats sanitàries implicades.

La covid-19 també ha deixat patent la necessitat de millorar els mecanismes de vigilància davant aquest tipus d’amenaces. L’informe reconeix que les autoritats europees «no van detectar la gravetat de l’amenaça de la covid-19» tant per la falta d’informació com per l’absència de recursos per fer seguiment de les dades obtingudes. Així que, per reparar aquesta fallada estructural, es reclama augmentar la inversió en les diferents agències (i mecanismes) enfocats en el rastreig d’aquestes amenaces. En aquest sentit, el Parlament aplaudeix la creació de la l’Autoritat de Preparació i Resposta davant Emergències Sanitàries (HERA) com a mecanisme per millorar la resiliència d’Europa en la «prevenció, preparació i gestió de futures pandèmies».

Durant els primers mesos de covid-19, Europa va viure l’escassetat d’alguns dels medicaments clau per al tractament de pacients en situació crítica. Per evitar que això torni a passar, Europa aspira a «augmentar la seva autonomia estratègica» en la producció i distribució d’aquests compostos farmacèutics. També es demana apostar per «els medicaments genèrics i biosimilars» per prevenir l’escassetat d’aquests productes en situacions de crisi.

La gran salvació de la pandèmia de covid-19 va ser l’arribada de les vacunes contra aquest coronavirus. Les primeres, desenvolupades pels Estats Units i el Regne Unit, van arribar menys d’un any després de l’esclat de la crisi. Europa, per la seva banda, ha trigat gairebé tres anys per introduir en el mercat una immunització pròpia (la fórmula espanyola produïda per Hipra). Ara, segons destaca l’informe, urgeix reforçar les inversions en «recerca i innovació», així com la cooperació entre instituts públics i privats, per accelerar la resposta davant futures crisis sanitàries. 

El Parlament Europeu recomana «continuar desenvolupant» alguns dels hàbits que ha portat la pandèmia de covid-19 com, per exemple, la digitalització de diversos sectors, el teletreball o l’atenció en línia. Això, en un futur, podria ser clau per protegir la població davant l’arribada d’altres crisis sanitàries. També es fa una crida per millorar els serveis sanitaris en línia (o telemedicina) especialment enfocats a protegir pacients vulnerables i persones grans. 

L’informe també incideix en la necessitat de mantenir l’«esperit de solidaritat» de la «família europea» davant futures crisis sanitàries. Així mateix, també constata la importància de mantenir aquesta mateixa filosofia més enllà de les fronteres dels Vint-i-set, com, per exemple, hem vist en els últims anys amb la donació de 500 milions de dosis de vacunes als països del sud global.