Guerra a les ‘fotopolles’: Europa demana reforçar la normativa sobre ciberviolències contra les dones

El Parlament Europeu es prepara per a una nova batalla: la lluita contra l’enviament no volgut d’imatges de genitals (un fenomen que tècnicament que es defineix com a ‘cyberflashing’ però que popularment es coneix  com a ‘fotopolles’ o ‘fotopenis’). Segons apunten alguns estudis, almenys el 50% de les dones han rebut imatges no volgudes de genitals. El percentatge és encara més alt en franges més joves, en què es calcula que gairebé el 75% de les nenes d’entre 12 i 18 anys han rebut aquest tipus de contingut al seu mòbil.

«Hem de lluitar contra tota mena de violència que afecta les dones. La lluita contra els ciberdelictes és fonamental, sobretot entre les franges joves, perquè sabem que és aquí on germina un altre tipus de violència cap a les dones», ha explicat l’eurodiputada Frances Fitzgerald en una compareixença pública celebrada aquest dimecres a Estrasburg. 

Aquest és un dels temes que ara mateix s’estan debatent a l’Eurocambra en el marc de les negociacions sobre la nova directiva contra la violència de gènere. El Parlament ja ha adoptat el seu mandat per iniciar les negociacions en aquesta matèria. Una de les principals línies d’acció de la nova normativa serà contra els ciberdelictes que afecten les dones. En aquest sentit, s’espera endurir la normativa europea contra la violència i l’assetjament en línia cap a les dones, així com la divulgació de material íntim a través d’internet. Només a Espanya, segons alerta un recent estudi de l’Institut de les Dones, es calcula que més del 80% de les dones ha patit alguna situació d’assetjament en les xarxes socials. «Aquest tipus de delictes poden desembocar en situacions molt greus. Hi ha dones que s’han suïcidat a causa de la divulgació d’imatges íntimes», ha afegit Fitzgerald.

L’eurodiputada espanyola Eugenia Rodríguez Palop també reclama abordar «totes les formes de ciberviolència conegudes, des de l’assetjament fins a la difusió d’imatges sexuals sense el consentiment de la persona gravada».  «Estem davant un tipus de delictes que ara mateix no estan recollits en la legislació de tots els estats europeus. Necessitem homogeneïtzar i endurir la normativa en aquesta matèria. Sobretot tenint en compte la prevalença d’aquests delictes entre les joves de menys de 25 anys i fins i tot entre les menors», ha explicat Rodríguez en declaracions a EL PERIÓDICO. 

Nova normativa

Segons han explicat aquest dimecres els impulsors d’aquesta normativa, l’objectiu és forjar més mesures de prevenció, protecció de les víctimes i persecució dels autors. La lluita contra els delictes virtuals que afecten les dones és només una part d’un pla molt més ambiciós per «garantir que totes les dones d’Europa, siguin on siguin, tinguin assegurats els seus drets i que, en cas que siguin vulnerats, la llei les empari de forma correcta», ha explicat la diputada Evin Incir durant una compareixença de premsa organitzada a Estrasburg per abordar l’inici de les negociacions a l’Eurocambra. 

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

A partir d’aquest dijous, el Parlament, el Consell i la Comissió Europea iniciaran la negociació conjunta per tancar el text final d’aquesta nova normativa. Es tracta del primer diàleg a tres que es fa durant la presidència espanyola. L’objectiu és crear un marc unitari per fer front a «tota mena de violència contra les dones». Per això es preveu endurir les lleis europees contra la violència sexual, l’assetjament en l’entorn laboral i altres àmbits com la mutilació genital intersexual, l’esterilització forçosa i els matrimonis forçats. També es planteja la creació de nous mecanismes per garantir la seguretat i la salut de les víctimes i donar-los assistència legal gratuïta. 

El que per ara sembla que serà el principal escull d’aquestes negociacions és el debat al voltant de la violació i la seva tipificació penal. Les impulsores d’aquesta directiva aposten per promoure una definició basada en l’absència de consentiment (seguint el model irlandès o l’espanyol de la llei ‘només sí és sí’). Aquesta posició, no obstant, sembla que s’enfronta al rebuig d’una bona part dels països a l’Eurocambra.