Explosió de casos a Espanya de la malaltia hemorràgica epizoòtica

Espanya s’enfronta per primera vegada a una «explosió» de casos de la malaltia hemorràgica epizoòtica (MHE) que afecta principalment el cérvol i el boví; un virus no transmissible a humans que va arribar a finals del 2022 al país i que s’està estenent per Andalusia occidental i el sud d’Extremadura.

Ho asseguren a Efe l’expert en malalties infeccioses i catedràtic de la Universitat de Còrdova (UCO) Antonio Arenas, després de la confirmació dels primers casos al nord d’aquesta província, i el científic de l’Institut d’Investigació en Recursos Cinegètics (IREC) Christian Gortázar.

La seva arribada més probable al país va ser amb l’entrada de diminuts mosquits infectats, de l’espècie ‘Culicoides’, des del nord de l’Àfrica, transportats pels mateixos corrents d’aire o, una mica més improbable, per l’entrada de boví infectat des d’aquesta zona.

Una vegada a Espanya, aquests mosquits han anat picat a cèrvids i a bestiar boví, i han infectat aquests animals, però no és un virus que es transmeti entre caps de bestiar o cérvols.

La malaltia

La MHE és més comuna a Amèrica, però s’ha expandit a moltes altres regions del planeta i feia anys que circulava al nord de l’Àfrica.

Segons aporten els dos experts, la mortalitat en els cérvols de la Península ronda el 10% (partint de les primeres dades analitzades) i en el bestiar boví amb prou feines arriba al 0,5%, i és habitual que l’animal infectat superi la patologia al cap de diversos dies sense símptomes o que, en tot cas, presenti febre, coixesa, debilitat i lesions a la mucosa oral i nasal abans de resoldre la infecció, de manera que se li podria administrar antiinflamatoris i antipirètics.

Després de la curació, l’animal genera anticossos que el protegirien de futures infeccions davant el serotip en qüestió (a Espanya circula el 8), i per això es preveu que la incidència de la malaltia vagi caient a mesura que passin els anys, almenys per a aquest serotip.

És previsible, també, que la malaltia s’estengui cap a les zones limítrofes de les ara afectades i que la prevalença de la malaltia caigui després de l’arribada de les primeres gelades a la tardor-hivern, amb la reducció de la població del mosquit.

Control i prevenció

Després de confirmar-se un positiu en una explotació, s’immobilitza el bestiar de la granja afectada segons el període recollit en la normativa vigent.

A més, es limita el moviment des d’explotacions ubicades a zones de restricció fins a zones lliures o a altres països de la UE, i en funció, al seu torn, de si aquests trasllats són per a sacrifici o per a vida.

Aquests condicionants estan basats fonamentalment en la verificació d’absència de símptomes clínics en animals objecte de trasllat i de desinsectacions de transports i d’animals, segons els orígens i les destinacions.

Quant a l’exportació a països tercers, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) detalla a la seva web que la declaració de la malaltia afecta les exportacions a tercers països de remugants, el seu material genètic i productes d’origen remugant, ja que en alguns casos no està permesa l’exportació o són aplicables determinades restriccions.

Per a la prevenció, existeix una vacuna als Estats Units que només s’utilitza en cérvols salvatges en captivitat i al Japó se n’ha desenvolupat una per al boví, però «hi ha hagut poc interès» a implementar-la globalment per part dels laboratoris i de la indústria, segons un informe de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE).

D’altra banda, a escala de granja, al transmetre’s per un mosquit els ramaders podrien utilitzar repel·lents i insecticides als estables per intentar minimitzar els riscos.

¿Què fer amb un cas?

En el cas del boví, si el ramader sospita que té caps de bestiar infectats, ha de contactar amb el seu veterinari d’explotació i els serveis oficials veterinaris per a la verificació del compliment dels condicionants sanitaris necessaris fins a superar el focus.

En el cas de cèrvids amb símptomes clars, cal avisar les autoritats de Medi Ambient corresponents i fins i tot abatre l’animal pel seu propi benestar i per erradicar aquest focus, segons l’IREC.

Notícies relacionades

Aquestes són les altres sis alertes sanitàries dictades per l’OMS

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Els cérvols, per la seva banda, no s’allotgen a espai tancats on es pugui impedir l’accés de mosquits i on es puguin tractar amb insecticides o repel·lents.

En conseqüència, l’ús d’insecticides al medi natural i la dessecació de basses no són mesures eficaces per controlar la MHE en cérvols, així com tampoc ho és la recollida i destrucció de cadàvers, al tractar-se d’una malaltia transmesa per vectors, segons l’IREC.