Renfe entra a la fi a França amb l’arribada a París prevista per a l’estiu del 2024

Antonio Cruz és un jubilat en pràctiques. Fins no fa gaire, era un dels formadors de Renfe, aquesta camarilla de savis del ferrocarril que s’encarrega de modelar els maquinistes, no només en el camp pràctic i teòric, també en les petites coses, els trucs que marquen la diferència. Arriba vestit de carrer, amb els braços a l’esquena, amb un polo blau i pantalons foscos, caminant per una de les andanes de l’estació de Sants. Un personatge anònim, però l’abraçada amb els dos conductors que estrenen el recorregut l’AVE Barcelona-Lió, amb 240 passatgers a bord, el delata. És dijous, 13 de juliol, i Renfe entra per primera vegada a França. El 28 de juliol la companyia també posarà en funcionament el trajecte Madrid-Barcelona-Marsella, amb la mirada posada a mitjans del 2024, quan s’espera poder desembarcar a París. De moment, en un mes de venda de bitllets les coses sembla que van bé: 43.000 bitllets dispensats.

El tren surt per la via 4 a les 8.23 hores. Puntual, amb la megafonia informant també en un francès una mica atropellat, com de pilot de Ryanair aventurant-se amb l’espanyol. Abans de partir, Raül Blanco, president de Renfe comparteix la seva eufòria amb la premsa convocada per passar el cotó a aquest primer viatge transpirinenc. Ja el 21 de juny, quan va presentar el traç gran del servei, es va mostrar exultant, amb ganes de saltar l’infrautilitzat túnel del Pertús més de dos anys després que la companyia francesa SNCF comencés a operar a Espanya a través dels seus trens Ouigo i set mesos després que iniciés l’explotació del traçat París-Barcelona. «És la primera vegada que un maquinista espanyol entra en territori francès», ha destacat Blanco.

Armstrong i Aldrin

Aquest conductor és Alberto Langarita. «El cognom és d’origen basc, però jo soc de Saragossa», concreta. Pilotarà l’AVE entre Barcelona i Montpeller, moment en què es posarà als comandaments Jordi Gracia. El símil es fa sol: L’Alberto és Neil Armstrong, primer home a trepitjar la Lluna, i el Jordi és Buzz Aldrin, el segon ésser humà a passejar pel satèl·lit terrestre, que en aquest cas s’encarregarà de marcar el ritme fins a Lió. Com van fer els atronautas, també ells s’han estat preparant per a aquest salt, en el seu cas, ferroviari.

I tot i que des del seient del vagó sembla que tant fa circular per Espanya que per França, resulta que cada estat té «les seves pròpies normatives, els seus propis procediments, els seus senyals propis», i passa que tot i que Europa marqui certes directrius, cada territori «té les seves peculiaritats». Així, com en la meravellosa comèdia ‘Regreso a la escuela’, protagonitzada per Rodney Dangerfield, també ells han hagut de tornar a l’acadèmia.

El Tour sobre vies

Són 26 els maquinistes que per ara realitzaran els trajectes de Renfe que salten a França. El de Lió circularà de divendres a diumenge i serà diari a partir del setembre. El Madrid-Barcelona-Marsella que s’activa a finals de juliol, en canvi, farà el salt horari a l’octubre. Per al que vindrà després cal escoltar Blanco: «Com veiem amb l’exposició del Tour de França, el nostre objectiu és arribar a París». El president de la companyia es refereix a la mostra fotogràfica sobre la ronda ciclista francesa que recorre tots els vagons del tren, sobretot el bar, on brilla una foto de Miguel Induráin són els seus cinc mallots grocs. ‘Etapa reina, objectiu París’, es diu la mostra fotogràfica. Ja ho va dir a mitjans de juliol el responsable de Renfe, això que el seu somni és és que els atletes olímpics espanyols «vagin als Jocs de París del juliol del 2024 amb l’AVE».

Han hagut de passar dos anys i mig des que a principis del 2021 Europa liberalitzés el transport ferroviari, cosa que implicava que companyies nacionals, públiques o privades, podien operar en altres estats per, d’aquesta manera, promocionar la lliure competència, com va passar de manera gairebé immediata amb l’oferta d’alta velocitat a Espanya, on ja hi ha trens AVLO, AVE, Iryo i Ouigo.

Pedres al camí

Renfe, tal com han admès tant Blanco com els seus antecessors en el càrrec, no ho ha tingut gens fàcil per ficar els seus trens més enllà del Pirineu. Superats els obstacles, ha sostingut el president de la companyia, sembla que el nivell d’acceptació és òptim, amb 43.000 bitllets venuts des del 21 de juny, gairebé a parts iguals entre el públic espanyol i el francès. El preu per a aquest recorregut, i també per al de Marsella, oscil·la entre els 9 i els 29 euros, una tarifa de demolició que, segur, posarà en alerta la companyia de trens del país veí, de la mateixa manera que Renfe es va posar nerviosa amb les ofertes d’alta velocitat dels seus nous competidors peninsulars.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En el viatge inaugural, a diferència del traçat Barcelona-Madrid, escassos seients amb la taula desplegada i un ordinador a sobre. Abunden la gent jove que està de tornada per Europa, les persones grans en visita fugaç o famílies amb destí turístic en la ruta. No fa pinta que aquest sigui un corredor professional. Més aviat una excusa per estrènyer llaços turístics entre les localitats implicades, és a dir, a més dels extrems, Girona, Figueres, Perpinyà, Narbona, Béziers, Montpeller i Nimes. En el cas del Madrid-Marsella, passarà el mateix amb Guadalajara Yebes, Saragossa Delicias, Camp de Tarragona, Barcelona Sants, Girona, Figueres Vilafant, Perpinyà, Narbonne, Béziers, Montpeller, Nimes, Avinyó i Ais de Provença.

El 15 de desembre del 2013, l’Alberto i el Jordi ja van estrenar el túnel del Pertús. «Som experts en inauguracions», diuen fent broma. Des del gener han realitzat marxes blanques, viatges sense passatgers per preparar-ho tot de cara al que ha passat aquest dijous. I el que ha d’arribar, siguin joves, persones grans o atletes olímpics.