«¿Prendre un refresc em provocarà càncer?» 5 claus per entendre el veredicte de l’OMS sobre l’aspartam

L’aspartam (també conegut com a E951) és un edulcorant utilitzat com a substitut del sucre en milers d’aliments i begudes. Aquest compost, utilitzat des de mitjans dels anys 80, és unes 200 vegades més dolç que el sucre convencional i s’utilitza, sobretot, en productes dietètics i baixos en calories. L’aspartam pot trobar-se en begudes dietètiques i refrescos baixos en calories, així com en productes com ara xiclets sense sucre, iogurts baixos en calories, gelats, cereals d’esmorzar, salses i adorns, articles per a la cura bucal així com medicaments com ara pastilles per a la tos i vitamines. 

Fa anys que la comunitat científica intenta esbrinar l’impacte de diferents tipus d’edulcorants sobre la salut humana. L’any passat, un estudi realitzat a França amb més de 100.000 adults va apuntar a una possible relació entre el consum d’aspartam i la prevalença de càncer de fetge. Aquests resultats, en el seu conjunt, van ser els que van motivar les autoritats sanitàries a iniciar una revisió independent i reavaluar la seva classificació d’aquests compostos. En aquest cas, l’Organització Mundial de la Salut ha centrat el seu treball a revisar els resultats dels estudis científics més avançats fins a la data (i no a desenvolupar investigacions pròpies).

Després de revisar els estudis realitzats fins ara, i tenint en compte que som davant «evidències limitades», les autoritats sanitàries han classificat l’aspartam com a «possiblement cancerigen per als humans». Això suposa incloure’l en el Grup 2B de la llista de cancerígens de l’Agència Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (IARC). En aquesta categoria (la segona més baixa entre els compostos cancerígens) també s’inclouen els gasos d’escapament dels motors de gasolina, colorants com l’amarant i conservants com el butilhidroxianisol (BHA).

Per posar en perspectiva aquesta categoria de productes ‘possiblement cancerígens’ per als humans recordem que, segons aquest sistema de classificació, productes com l’alcohol, el tabac i «les carns processades com el pernil, el béicon i les salsitxes per a frankfurts estan classificades com a carcinògens del grup 1» i «la carn vermella entraria en els carcinògens del grup 2A», matisa Alan Barclay, dietista i col·laborador de la Universitat de Sydney.

Segons argumenten les autoritats sanitàries, no és necessari erradicar el consum d’aspartam. Això sí, la ingesta diària d’aquest compost s’hauria de limitar a un màxim de 40 mg per quilogram de pes corporal per persona i dia. Es tracta de la mateixa recomanació que hi havia vigent fins ara. Per a un adult de 70 kg això equivaldria a un màxim de 2.800 mg d’aspartam diari o, el que és el mateix, entre nou i 14 llaunes de refresc al dia.

En el cas d’altres productes, tal com explica l’investigador Rafael Urrialde de Andrés, això equivaldria a «dues racions de begudes alcohòliques tipus combinats, vuit culleradetes de cacau en pols, dues cerveses baixes en calories, cinc xiclets, cinc culleradetes d’edulcorants de taula, dues racions de fruites o vegetals en conserva, dues porcions de gelatina sense sucre, tres iogurts o llets fermentades, dues racions de melmelada, dos vasos de nèctars, dues begudes refrescants a base de suc, tres porcions de xocolata, tres refrescos baixos en o sense sucres o sucres afegits, tocs de salses, dues begudes de te i dos iogurts bevibles», comenta el professor de la facultat de Ciències Biològiques de la Universitat Complutense de Madrid. 

Per respondre aquesta pregunta, la clau és entendre la diferència entre ‘perill’ i ‘risc’. «La llum solar és un perill, ja que pot causar càncer, però el risc depèn de la quantitat de llum solar i de si utilitzem protecció», explica Gunter Kuhnle, catedràtic de Nutrició i Ciència dels Aliments de la Universitat de Reading (Regne Unit). «Sona aterridor, però també hem de recordar que tots estem exposats a agents cancerígens cada dia. I en aquest sentit, recordem que fins i tot les coses que estan classificades en l’escala més alta dels carcinògens, com la llum ultraviolada i l’alcohol, no causen càncer instantàniament només per exposar-s’hi una vegada», afegeix Oliver Jones, catedràtic de Química de la Universitat RMIT (Austràlia).