«L’alcohol és més cancerigen que l’aspartam i tot i així en prenem»

La declaració de l’aspartam dins les substàncies ‘possiblement cancerígenes’ha causat molt enrenou. Sobretot perquè, tot i que la notícia hagi fet la volta al món, són molts els dubtes sobre què significa realment aquest veredicte. «S’ha de parlar de tot això sense caure en l’alarmisme. No hi ha cap aliment que per consumir-lo una sola vegada et faci desenvolupar un càncer. Tot depèn del risc associat a cada compost i, sobretot, a les quantitats i a la freqüència amb què es consumeixen», adverteix el científic.

Segons explica Djouder, una de les claus per enfrontar-nos a aquest debat és entendre que el càncer és una malaltia complexa en què intervenen tant factors ambientals (com els nostres hàbits de vida) com factors genètics (és a dir, el material que hem heretat dels nostres progenitors). «El càncer és, essencialment, una malaltia causada per mutacions. Hi ha alguns hàbits que poden augmentar el risc que això passi, però també hi ha una part del risc que depèn dels nostres mateixos gens i que no podem controlar», comenta el científic.

¿Què passa si t’afartes d’aspartam?

Dit això, anem al tema del dia. L’aspartam. Després d’una extensa revisió dels estudis fets sobre aquest compost, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Agència Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (IARC) i el comitè d’experts sobre additius alimentaris de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) han optat per classificar aquest compost dins els ‘possiblement cancerígens per als humans’. Això suposa incloure’l en el grup 2B de la llista de cancerígens (la segona més baixa d’aquest sistema de classificació).

Segons aquest sistema, en què s’estableixen un total de tres categories (grup 1, grup 2A i grup 2B), productes com l’alcohol, el tabac i les carns processades com el pernil o els embotits també es classifiquen com a potencialment cancerígens. Així mateix, els gasos d’escapament dels motors de gasolina i les partícules contaminants també entren en aquesta categoria de substàncies que poden augmentar el risc de desenvolupar càncer. «Segons el que sabem actualment, l’alcohol és més cancerigen que l’aspartam i tot i així en prenem», comenta Djouder per posar en context la notícia del dia.

El veredicte de les autoritats sanitàries sobre l’aspartam també demana limitar (com fins ara) la ingesta d’aquest compost a un màxim de 40 mil·ligrams per quilo de pes al dia. Per a una persona de 70 quilos, això equivaldria a ingerir uns 2.800 mil·ligrams diaris d’aspartam (és a dir, l’equivalent a entre 9 i 14 llaunes de refresc al dia). ¿Però què passa si un dia ens afartem de begudes ‘light’ i superem aquest llindar? ¿Ens exposaríem a tenir càncer? «Tampoc», respon Djouder. «Entendre els factors de risc associats al càncer és més complicat del que sembla. En molts casos, el veritable risc d’uns compostos està en l’exposició crònica, no en prendre’n només una vegada», comenta el científic.

¿És millor prendre aspartam o sucre?

Notícies relacionades

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Jutjar la violència de gènere penalitza la promoció judicial

Les últimes dècades, el consum d’aspartam (i d’edulcorants en general) s’ha promocionat com una alternativa al sucre i, al seu torn, com una eina per combatre l’obesitat. Però llavors, posats en una balança, ¿què seria millor? ¿Continuar prenent aspartam o tornar al sucre? «No sempre es pot fer un balanç entre què és millor o què és pitjor, perquè intervenen molts factors. El que sí que podem dir és que, en general, el millor és prendre qualsevol cosa que ens ajudi a estar en un pes correcte. L’obesitat és un dels factors que més augmenta el risc de desenvolupar un càncer. Així que qualsevol cosa que ens ajudi a reduir aquest factor també ens ajudarà a protegir-nos d’aquest risc», afegeix l’investigador.

Segons explica Djouder, tot i que no hi ha cap fórmula màgica que ens protegeixi del càncer, sí que hi ha una sèrie d’hàbits que poden augmentar el risc de tenir aquesta malaltia. És el cas, per exemple, de fumar, tenir una mala alimentació, un estil de vida sedentari o l’exposició crònica a l’estrès. «Encara falta molta investigació per entendre els mecanismes moleculars que activen cada un d’aquests hàbits i que, arribat el cas, poden donar lloc a les mutacions que provoquen el càncer. Necessitem continuar endinsant-nos en aquesta matèria per entendre en profunditat què hi ha rere aquests processos», acaba dient el científic.