Victoria escolar al Poblenou: El Gabriel podrà quedar-se a l’institut del barri, amb els seus amics

La notícia, al juny –de la qual es va fer ressò aquest diari– que enviaven el Gabriel –alumne de sisè de primària de l’escola pública La Llacuna del Poblenou– a l’institut Salvador Espriu [centre no adscrit i en un altre barri] va impactar tota l’aula. Els Camaleons –nom de la seva classe– no podien entendre que enviessin el seu amic de tota la vida (a qui als 3 anys van diagnosticar una alteració cromosòmica rara que, entre altres coses, fa que es desorienti socialment) a un institut al Clot, on acudiria sol, ja que la majoria dels seus companys havien entrat, en alguna de les seves primeres opcions, en els tres instituts del barri.

El missatge que aquella incomprensible decisió de l’administració enviava als Camaleons era clar: els nens ‘diferents’ se’ls separa. Avui, en canvi, els xavals en reben un altre de ben diferent: no callar davant les injustícies i lluitar per revertir-les dona fruits. ‘De vegades ens en sortim’, que cantaven els Manel. L’emotiva i combativa missiva que firmava tota la classe, en què demanaven al consorci que repensés la seva decisió [«com que coneixem el Gabriel, sabem que patirà sense el suport dels seus amics», deien] ha funcionat.

Procés complex

L’enviament del Gabriel al Salvador Espriu es devia a la política del Consorci d’Educació de Barcelona encaminada a redistribuir l’alumnat amb necessitats educatives especials entre tots els centres de la ciutat [«perquè no es concentrin tots en uns quants de considerats de referència i fer que totes les escoles siguin realment inclusives», argumenta una veu del consorci].

El procés de preinscripció compta amb dues llistes, la dels alumnes anomenats «ordinaris» –sense dificultats conegudes– i la dels alumnes amb necessitats educatives especials A i B(per qüestions físiques o intel·lectuals o per qüestions socioeconòmiques) i estan pensades amb l’objectiu que tots els centres assumeixin un percentatge de nens i nenes amb necessitats, i redistribuir, així, la complexitat. Aquesta mesura, efectivament, ha aconseguit reduir significativament la segregació escolar a Barcelona. En ocasions, no obstant, quan el nombre d’alumnes amb necessitats educatives que desitjaria acudir a un centre és gran al número de places reservades per a aquests en el mateix centre, poden produir-se situacions injustes com la del Gabriel, que finalment s’ha resolt satisfactòriament.

Notícies relacionades

Famílies del Poblenou es mobilitzen després de quedar-se sense plaça als instituts del barri

Criatures d’una escola de Barcelona es planten: no aniran a la piscina fins que pugui fer-ho la seva companya autista

Al ser preguntat al seu dia –després de la polèmica primera assignació– per la qüestió, fonts del Consorci asseguraven que estudiarien el cas. «Estem compromesos amb la distribució dels alumnes amb necessitats especials, però també, per descomptat, amb el benestar d’aquests nens. Som flexibles; si hi ha un informe de l’EAP (els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica) assenyalant que un nen no pot separar-se dels seus companys ho respectem», responien. Així ha sigut. Tot i que han trigat a fer-ho oficial (la confirmació de la plaça a El Joncar, que pel seu projecte educatiu és el centre de referència per als alumnes de La Llacuna), no els ha arribat fins aquesta setmana.

A més d’estar contents a casa del Gabriel, per descomptat, el final feliç d’aquesta història ha suposat una gran alegria per a tota la classe, tant per als nens i nenes que continuaran estudiant junt amb el seu amic, com per a les seves famílies. El Gabriel és un nen molt estimat en un grup molt unit. «El seu és un cas d’èxit de l’escola inclusiva», deia Alejandro Cáceres, pare del Gabriel, durant la seva batalla per intentar que el seu fill gran no es desvinculés dels seus companys. «Durant tots aquests anys els seus companys han sigut la crossa que necessitava per avançar; ara no l’hi podem treure», remarcava.